A Perspectives (Edicions de 1984) Laurent Binet construeix, amb cartes creuades entre il·lustres florentins del segle XVI, una novel·la sobre la mort del pintor Jacopo Pontormo. Al seu taller troben un quadre, un nu. Giorgio Vasari ho explica a Michelangelo Buonarroti per carta: “Doncs, enmig d’una multitud de dibuixos, de caixes i de maquetes desats al seu taller, hi havia un quadre que vós coneixeu prou bé, perquè en vau dibuixar fa temps el model: us recordareu sens dubte d’aquell Venus i Cupido que va tenir tant d’èxit (...) Però el que ens va sorprendre encara més (...) era que en lloc de la cara de Venus, en Jacopo hi havia pintat la de la fill gran del Duc, la signorina Maria de Mèdici”.
A Massa foc (Pòrtic, 2018), Vicenç Villatoro analitzava la filosofia, la política i la religió de la Florència del segle XV amb falsos diàlegs entre Maquiavel i Savonarola. Una altra obra d’art era significativa en aquell assaig: “Un cop mort Girolamo Savonarola, el mateix pintor que l’havia retratat poc abans de la seva caiguda en desgràcia, fra Bartolomeo en va pintar un segon retrat (...) Aquest segon retrat representa Savonarola, segons el títol, en semblança de Pere Màrtir, i hi són visibles els senyals del martiri (...) Pintar Savonarola amb la iconografia de sant Pere Màrtir era promoure la identificació entre els dos dominics, i sobretot entre les seves morts. Era proclamar Savonarola màrtir. (...) En aquest segon no porta posada la caputxa de l’hàbit dominic, sinó que està del tot descobert, i això permet veure una llarga ferida en forma d’arc en el parietal del crani rasurat, que supura un rajolí de sang que li va caient al damunt del rostre.”