El 1935 Heinrich Himmler va fundar a Berlín la Societat Alemanya d’Estudis de l’Herència Ancestral per a la Història Intel·lectual o Deutsches Ahnenerbe Studiengesellschaft für Geistesurgeschichte, l’organització que tot d’una fou coneguda com a Ahnenerbe (‘herència ancestral`). El considerat com a executiu de l’Holocaust era el cap de les tristament famoses SS —Schutzstaffel (‘Esquadró de protecció’), creades pel Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany, el partit nazi—, ministre de l’Interior del Reich, comissionat del Reich per a la consolidació del poble alemany i, sobretot, home de confiança d’Adolf Hitler.
Himmler sempre estigué obsessionat a convertir el nazisme en una nova religió que havia de substituir el cristianisme: «És part dels deures de les SS donar al poble alemany durant el pròxim mig segle les bases ideològiques no cristianes sobre les quals dirigir i donar forma a les vides» dels ciutadans, va dir el 1937.
L’Ahnenerbe era l’instrument que permetria dotar de consistència la nova religió. Himmler li encarregà trobar els elements materials que podrien atorgar al nazisme el valor místic necessari. Així, per exemple, ordenà organitzar expedicions per localitzar el martell de Thor, el Sant Greal o, entre altres, l’arca de l’aliança. Creia fervorosament que existien i que tenien poders excepcionals.
Val a dir que no tots els jerarques nazis compartien les obsessions esotèriques de Himmler. Tanmateix, Hitler sempre el deixà fer. I amb l’immens poder i disponibilitats econòmiques que tenia, convertí ben aviat l’Ahnenerbe en una grandiosa organització formada per una quarantena de departaments. Molts professionals de les universitats alemanyes —arqueòlegs, historiadors, filòlegs, filòsofs, biòlegs, científics, metges...— col·laboraren amb el desvari de Himmler. Uns per força, altres per conveniència i segurament la majoria per por. Ningú li negava res, al cap de les SS.
Una part de la missió de l’Ahnenerbe consistia a revelar als ciutadans coetanis el suposat gran nivell de coneixements i desenvolupament que havien tengut els avantpassats dels alemanys —a partir de «la utilització de mètodes científics exactes»—, a través de la publicació de llibres, revistes, exposicions, conferències, cine... L’altra part era crear tota la mitologia necessària per a l’enaltiment social del nazisme fins al punt de convertir-lo en una mena de nova religió.
La creació de mites a càrrec d’un departament esotèric esdevingué un element primordial de l’esforç investigador. Fins a límits grotescs. Així per exemple, les SS robaren els fèretres del rei Frederic el Gran de Prússia —el gran impulsor de l’expansió territorial prussiana— i de Paul von Hindenburg —el president de la república que nomenà canceller Adolf Hitler— amb la intenció de crear una mena de santíssima trinitat germànica. El tercer que els acompanyaria, naturalment, seria el primer führer del Tercer Reich.
Des del centre neuràlgic de les SS, el palau de Wewelsburg —al nord de Renània del Nord-Westfàlia—, Himmler alimentava sense descans el seu deliri esotèric fins al punt d’ordenar que s’organitzassin expedicions arreu del món per trobar les ramificacions racials àries i tot tipus d’objectes místics que estava convençut que atorgarien un gran poder al nazisme.
Un dels més desitjats d’aquests objectes fou el Sant Greal, el recipient que la llegenda diu que utilitzà la figura mítica de Jesús en el seu últim sopar i amb el qual els deixebles haurien recollit part de la sang després de ser assassinat pels romans. Un dels principals buscadors del Greal per a l’Ahnenerbe va ser l’escriptor de temes ocultistes Otto Rahn —obligat a suïcidar-se el 1939 després de diverses topades amb la jerarquia nazi—, el qual el cercà infructuosament per tot el país dels càtars. Després del seu fracàs, Himmler intentà personalment una gestió directa on li deien que segurament estaria ocult. Aprofitant una visità a Madrid es desplaçà a posta a Catalunya, al monestir de Montserrat, el 23 d’octubre de 1940. És conegut que insistí en diverses ocasions al seu amfitrió, un frare anomenat Ripol —perquè el cap del monestir, Antoni M. Marcet, es negà a rebre’l—, que parlava alemany, perquè li ensenyés tota la documentació «sobre el Greal» i els «passadissos subterranis» que el podrien acollir. No se li va satisfer res del que demanà i, molt irritat, se’n tornà sense el mític objecte.
A Espanya els de l’Ahnenerbe cercaren l’arca de l’aliança, el mític símbol de la unió entre el déu cristià i el poble d’Israel. Segons el mite, tenia el poder d’atorgar la victòria a qui la posseïa i la mort a qui la volia robar. El problema era que, segons la tradició hebrea, només un gran rabí jueu podia obrir-la sense morir. Les SS en trobaren un al camp d’Auschwitz i l’home, abans de seguir allà, portà als nazis per diversos indrets fins a arribar a Toledo. No la trobaren, és clar.
En la mateixa línia de desvaris, la sinistra organització nazi envià una expedició al Tibet, dirigida pel biòleg Ernst Schäfer, per trobar la connexió ària dels tibetans amb el poble alemany. A tal efecte un dels investigadors, Bruno Beger, mesurà els cranis de prop de 400 tibetans i de 17 dels quals en va fer motlles de caps i rostres perquè suposadament eren les proves que els germànics s’havien estès per aquells territoris en temps molt pretèrits. Val a dir que s’emportaren a Berlín nombrosos texts sagrats tibetans ben convençuts que mostrarien els rituals secrets dels lames per «contactar» amb «ser superiors».
Diverses expedicions de l’Ahnenerbe també buscaren a Sud-amèrica les proves que l’antiga capital andina de Tiwanaku era creació de colons nòrdics que hi haurien arribat devers un milió d’anys abans. Altres missions cercaren en aquelles terres el martell de Thor, el déu nòrdic del tro, i, també, les misterioses calaveres de cristall precolombines, que per a alguns foren creades pel poble de l’Atlàntida, per a altres per alienígenes, tot i que els experts en art precolombí les titllen de frau.
Malgrat que els desvaris de l’Ahnenerbe poden recordar la trama de les pel·lícules d’Indiana Jones —els guionistes s’hi inspiraren— i motivar somriures irònics, no es pot oblidar que la sinistra organització, a banda de fer el ridícul, també impulsà tot tipus d’experiments pretesament científics —a càrrec de biòlegs, metges...— per donar consistència a la creença en la superioritat racial ària, bona part dels quals es feren a través de tortures cruels i l’assassinat de milers de presoners dels camps de concentració i d’extermini.