Hemeroteca

Internacional i solidari: el 25 d'Abril de 1999

A propòsit de la Diada del 25 d'Abril que se celebra aquest dissabte a València recordem com va ser la celebració d'aquesta commemoració el 1999, ara fa 25 anys. El text el va signar Francesc Viadel i es va publicar al número 776 del setmanari EL TEMPS, als quioscos durant l'última setmana d'abril d'aquell any.

Més de 50 mil manifestants segons l'organització es van aplegar a la ciutat de València el proppassat dissabte 24 d'abril sota l'eslògan 'Per l'Europa dels pobles lliures', acte organitzat per Acció Cultural del País Valencià i pels Casals Jaume I.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La convocatòria de la manifestació pel 25 d'Abril, diada per les llibertats nacionals del País Valencià en record de la batalla d'Almansa, va desbordar enguany totes les previsions.

Més de 50.000 mil persones, segons Acció Cultural del País Valencià (ACPV) -8.000 segons la policia local-, van recórrer els principals carrers de la ciutat de València aixoplugats sota el lema "Per l'Europa dels pobles lliures". Tant és així què la manifestació va tardar una hora i vint minuts a recórrer el cèntric carrer de Colom del cap i casal.

Cap a les cinc de la vesprada els acords de la banda de l'Ateneu Musical de la Vila Joiosa, dirigida pel mestre Pere Salinas Robles, donaven el toc d'eixida als milers de participants concentrats a la Plaça de Sant Agustí.

Obrien la manifestació nou joves portaestendards amb les ensenyes dels Països Catalans, Galícia, Euskadi, Escòcia, Flandes, Occitània, Bretanya, Irlanda del Nord i País de Gal·les. Seguia les banderes, la pancarta principal de la manifestació, duta pel secretari general i pel president d'ACPV, Eliseu Climent i Joan Francesc Mira, Ignasi Riera, diputat d'Iniciativa per Catalunya, el responsable d'Afers Estrangers de l'assemblea kurda a l'exili, Ali Yigit, l'ex-conseller català Max Cahner, el rector de la Universitat Autònma de Barcelona Carles Solà, el vicepresident de l'Euskaltzaindia, Henrike Knorr, el friulès Ferruccio Clavora, Anton Santamaría, de la Real Acadèmia Gallega, Joan Beneito i Antoni PérezGil d'ACPV, entre d'altres.

Rafa Gil - Arxiu EL TEMPS

En els primers moments d'eixir la manifestació, una xiqueta cofada amb un mocador vermell va aturar breument la marxa per tal de mostrar un retrat del líder kurd, Abdul·là Ocalan, empresonat actualment a Turquia i que va ser present, juntament amb el poble kurd, durant tota la jornada reivindicativa en el record dels manifestants.

Molt a prop de la capçalera principal hi havia la pancarta dels membres d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) on es van veure els rostres dels diputats Pasqual Mollà i Glòria Marcos, al costat del regidor a l'Ajuntament de València Francesc Díez, entre altres representants destacats de la formació política. Molt a prop també dels membres d'EUPV, anaven alguns destacats dirigents d'Iniciativa per Catalunya, com Pere Vallès, en representació dels joves, o Josep Manuel López Llaví, responsable de cultura del partit català.

EUPV, a l'igual que nombrosos col·lectius que participaven en la manifestació, com ara l'associació Dones de Negre o els Maulets, aprofità l'ocasió per demanar el cessament de la guerra als Balcans. Seguien els membres d'EUPV un centenar llarg de veïns de Castelló de la Ribera encapçalats per Carme Morenilla, membre del ConsellValencià de Cultura, l'exalcalde de la població Antoni Vizcaino i Teresa Fuster, presidenta de l'associació Síndic Pere Calp. Fet i fet, aquesta població ha esdevingut un símbol del País Valencià contra la política despersonalitzadora del govern popular.

Esquerra Republicana de Catalunya i el Front pel País Valencià també van acudir massivament a la manifestació encapçalats pels seus secretaris generals, Josep Lluís Carod-Rovira i Àngel Molina respectivament, i acompanyats entre d'altres per Toni Cucarella, Alfons Esteve, Teresa Garcerà i Josep Lluís Teodoro, membres tots del Consell General del Front pel País Valencià.

A l'igual que altres anys, els Blocs de Progrés Jaume I d'arreu del País Valencià es van donar cita a València acompanyats de bandes de música com la dels Joves i Vells d'Oliva o la d'Ondara, colles de dolçainers i tabalaters com ara els Xirimiters de Castelló de la Ribera, i d'altres grups lúdics com la Colla dels Dimonis de Benimaclet. Especial significació va tenir la participació de Casals com ara el del Cabanyal-Canyamelar des del qual s'han mobilitzat centenars de veïns contra la destrucció del barri projectada per l'Ajuntament de València.

Assistiren també a la manifestació el Bloc Jove Nacionalista Valencià, la UCE, les organitzacions juvenils Maulets i Revolta, la Coordinadora d'Estudiants dels PPCC, l'MDT, el PSAN amb Josep Guia al capdavant, representants dels estudiants de Filologia Catalana de la Universitat de València, el Bloc d'Estudiants Agermanats, el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià presidit per Vicent Esteve, el sindicat CCOO-PV, representat per Joan Sifre i Antoni Montalban al capdavant, i especialment una nodrida representació de l'equip de Josep Maria Álvarez, de la UGT de Catalunya.

Rafa Gil - Arxiu EL TEMPS

La manifestació va finalitzar a la plaça de bous de la ciutat, on Eliseu Climent va valorar l'acte com una "fita important en la història dels valencians", i va assegurar que aquella era "la primera gran manifestació a Europa dels pobles sense estat". Climent, es felicità pel caire festiu i sense incidents de la jornada i anuncià que a partir d'ara el 25 d'abril serà una jornada convocada des de tots els Països Catalans.

Una vegada congregats els manifestants a la plaça de bous, l'actriu Rosanna Pastor va donar pas a l'escriptor Alfons Cervera, que llegí un manifest per la Pau als Balcans en què rebutjà els atacs de l'OTAN a Sèrbia i recordà que la pau era un "dret i un deure de totes les persones". Cervera també exigí el dret de tots els pobles del món a autodeterminar-se lliurement i a existir tal com marca la "Declaració universal dels drets dels homes".

Moments després, un grup de dansaires executaren una peça al so de la muixeranga enarborant les banderes dels pobles europeus sense estat, i tot seguit arribà el moment de l'homenatge que ACPV va tributar al poble kurd representat per Ali Yigit.

Eliseu Climent va lliurar en nom d'ACPV una placa d'homenatge al Kurdistan i va demanar en nom de l'organització la llibertat del poble kurd i del seu líder, Ocalan.

Ali Yigit, que fou traduït per RosannaPastor, tingué unes breus i emotives paraules per als ciutadans dels Països Catalans, d'Euskadi i Galícia. "Avui -digué- és un dia històric per al nostre poble, el dia d'avui serà recordat pel poble kurd com un dia d'alegria i un pas endavant cap a la llibertat i la igualtat. Volem que avui siga un dia per la llibertat del senyor Ocalan i la pau al Kurdistan. Volem que avui siga el dia en què s'establesca un pont de relacions amistoses entre els Països Catalans i el poble kurd. Volem agrair l'oportunitat que ens ha oferit Acció Cultural del País Valencià per enfortir els nostres vincles". Finalment, un dansaire basc va executar un aurresku -dansa tradicional- per tancar l'homenatge al poble kurd.

Al llarg de la jornada es van sumar als actes nombroses personalitats del món de la política i de la cultura, com ara els professors Antoni Furió i Gustau Muñoz; Aureli Argemí, del CIEMEN, els dirigents del BNV Pere Mayor, Alfons Llorenç, Enric Morera, Ferran Puchades o Joan Lluís Peris; VicentÁlvarez i Manuel Sanchis, del Consell Valencià de Cultura; Joan Francesc Peris, de Nova Esquerra; Frederic Jordà i Enric Tàrrega, de la Societat Cultural el Micalet, la cantant Núria Feliu, i l'alcalde del PSPV de Silla Francesc Baixauli, entre molts més.

Rafa Gil - Arxiu EL TEMPS

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.