Durant les últimes setmanes, es repeteix la mateixa imatge: la carretera que uneix Palma amb Sóller queda embossada per centenars i centenars de cotxes, amb cues que arriben als cinc o sis quilòmetres. Alguns dies s’ha hagut de tancar el túnel que transcorre sota la muntanya, per intentar espaiar al màxim possible l’entrada de vehicles. La ciutat està col·lapsada, no hi ha aparcament per a tant de cotxe, el malestar dels veïnats creix... L’Ajuntament de Sóller, del PP, amb Miquel Nadal de batlle, està desesperat i demana que les autoritats supramunicipals actuïn amb contundència i rapidesa. Com és conegut, la famosa localitat mallorquina situada al nord de l’illa, a la vall del mateix nom dins la serra de Tramuntana, queda unida amb el pla i Palma per aquesta carretera. Si s’embossa, no només apareixen els maldecaps que qualsevol pot imaginar, sinó que, sobretot, els serveis d’emergències poden patir seriosos problemes per accedir a la localitat des de Palma.
Per això l’Ajuntament ha demanat al Consell de Mallorca —responsable de la gestió de carreteres— i a la Direcció General de Trànsit que s’impliquin d’una vegada a trobar una solució i que permetin limitar el trànsit que intenta entrar a la vall de Sóller. Segons el batlle, cal prendre de forma immediata totes les mesures que siguin necessàries «perquè això està afectant negativament la qualitat de vida» dels sollerics. Com es veu, el malestar per la saturació turística comença a ser transversal a ideologies polítiques.
La raó del citat embossament de vehicles és el gran nombre de cotxes de lloguer que transiten per aquella carretera. A totes les Balears n’hi ha uns 90.000, la major part dels quals a Mallorca. Enguany, se’ls nota per les carreteres més prest que mai. En 2018 i 2019 l’allau es feia perceptible des del juny fins a finals d’agost. L’any passat fou una constant des del maig. Enguany, ha començat el mes d’abril. I Sóller no és l’únic cas. Cada setmana es viuen situacions semblants a diferents indrets. Per exemple a tots els municipis de la serra de Tramuntana de Mallorca —que va, pel nord de l’illa, des d’Andratx, a l’extrem oest, fins a Pollença, a l’est— com són, a més dels dos pobles citats, Estellencs, Banyalbufar, Valldemossa, Deià, Escorca i Fornalutx. Tots ells estan plens de racons d’aquells que els turistes troben «emblemàtics» i que, per tant, acaben immortalitzats a Instagram. Això fa que a l’any següent hi vagi més gent a fer-s’hi la foto. I així, cada temporada és pitjor que l’anterior.
La saturació no és un fenomen només mallorquí. Passa igual o més a Eivissa, les carreteres es bloquegen, la massificació és la norma per tot durant la temporada alta... I a pesar que Menorca havia estat a estalvi del fenomen, d’ençà del 2018 ha seguit el mateix camí que la resta dels territoris insulars i l’any passat la norma foren els embussos a la carretera principal de l’illa, que uneix Maó i Ciutadella; la proliferació de iots a totes les cales, o la massificació de les platges... Com per tot. I més intens serà enguany.
Any de rècord
Les previsions indiquen que enguany la massificació turística serà encara molt més intensa arreu de totes les Illes. L’any passat, les Balears van rebre 17,8 milions de visitants. El 2022, 16,5 milions. Per a aquest 2024 els càlculs que es manejaren a la Fira Turística de Berlín —del 5 al 7 de març— auguraren un creixement entre el 6% i el 10%. És a dir: arribarien a l’arxipèlag entre 1,25 i 1,78 milions de turistes més que els que hi arribaren el 2023. Per tant, l’any acabaria amb una xifra final de visitants que se situaria entre els 19 i els 19,5 milions.
Ara bé, les primeres xifres turístiques reals mostren una evolució de les arribades que és prou superior a la de l’any passat i a les referides previsions per a enguany. En el primer trimestre, s’han comptabilitzat 1,06 milions de turistes, cosa que representa el 16,6% d’increment en relació amb els primers tres mesos de 2023. Res assegura que tot l’any el creixement sigui d’aquest nivell percentual, però la dada permet fer una extrapolació que resulta terrorífica per a aquells que troben que l’any passat —i anteriors— ja s’arribà a una xifra excessiva de visitants. En cas que el volum anual registràs un increment del 16%, el total acumulat durant els dotze mesos significaria que haurien arribat de l’ordre de 2,8 milions de turistes més a les Illes, la qual cosa situaria la xifra final en 20,6 milions.
L’any passat arribaren 14,8 turistes per a cada resident oficial. Enguany, a la vista de l’extrapolació referida, podrien ser fins a 17,1. Això equival —en relació amb la seva demografia— a si Catalunya n’hagués rebut 116 milions i n’esperàs rebre 134. O el País Valencià 78,4 i 90,1 milions, respectivament. O en el cas de tot l’Estat: 717,8 i 824,5 milions. A ningú amb dos dits de front se li ocorre pensar que seria possible arribar a unes xifres tan desbaratades de turistes. Doncs aquestes xifres són exactament les que es registren a les Balears.
Límits
Més enllà del que reclamen els ecologistes i l’esquerra opositora, s’està generant a cada illa un moviment de protesta civil que podria desembocar en mobilitzacions de carrer.
Sota el lema «Eivissa es planta» està creixent a través de les xarxes socials un moviment que vol forçar els polítics a debatre sobre els límits a l’afluència turística i més en particular sobre l’accés a l’illa de vehicles. El mateix passa a Menorca, on el GOB s’ha mostrat irritat per les paraules del president de l’Associació d’Hotelers de l’illa, Sebastià Triay, que acusà els ecologistes —i a Més— de ser «turismofòbics» que «no toquen de peus en terra». Els ecologistes demanen que s’imposin per a la seva illa limitacions a l’entrada de vehicles almenys durant la temporada alta.
El mes d’octubre passat, un miler de manifestants es concentraren a Palma contra la massificació turística rere la pancarta «Menys turisme, més vida». Ara una plataforma amb el mateix nom ha convocat per a aquest 17 de maig una reunió al poble de Sineu —que es troba en el centre geogràfic de Mallorca— per començar a coordinar les feines de totes les associacions i grups que vulguin sumar-se a la protesta, la qual haurà de culminar en una futura manifestació per reclamar que ja està bé de saturació turística.
La pressió social comença a deixar-se notar. Si durant els vuit anys que governaren els partits d’esquerra el nombre de turistes no deixà de créixer —passà de 13,8 el 2015 a 17,8 el 2023, un increment del 29%—, ara aquests partits diuen estar a favor del decreixement —els dos Més— o, almenys, de «millorar» el turisme —el PSOE—, però és que fins i tot el PP ja es mostra partidari de fer «estudis» per, després —per ventura prendre mesures limitadores de l’accés de vehicles a determinats indrets— evitar problemes com el de Sóller.
Amb relació a aquest episodi citat, el Consell de Mallorca acceptà per primera vegada la possibilitat d’imposar límits puntuals al trànsit rodat quan es detectin embossos tan greus. Així ho va dir la setmana passada el responsable de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, Fernando Rubio (PP): «No descartam res; es prendran les mesures necessàries i valentes» que calguin. Això sí, primer de tot, la institució insular farà un «estudi de capacitat de càrrega».
Els límits de l’accés de vehicles a cada illa és la demanda de les plataformes ciutadanes i organitzacions ecologistes. Així ho reclama «Eivissa es planta», el GOB de Menorca —per cert, la limitació està prevista en la Llei de Menorca Reserva de Biosfera que s’aprovà el 2022—, i probablement serà igualment la petició principal que a Mallorca faci la plataforma «Menys turisme, més vida».
Els ciutadans que estan farts per tanta massificació miren cap a Formentera. Com es recordarà, a la més petita de les illes existeix la limitació de l’accés de vehicles de motor des de 2019. Els estius anteriors, la saturació fou tan extrema que finalment els polítics d’esquerra acceptaren imposar quotes diàries per entrar a l’illa durant l’estiu. El sistema consisteix en el fet que la persona que vol anar-hi amb vehicle entre l’1 de juny i el 30 de setembre ha de demanar des de l’abril anterior un permís per circular-hi. El Consell, en funció de l’estudi corresponent de capacitat de càrrega diària —comptant, és clar, els vehicles dels residents i els professionals—, determina quants en poden entrar a cada jornada.
En aquells moments, els partits d’esquerra —que governaven— descartaren la possibilitat que a les altres illes es poguessin imposar límits semblants. Cinc anys després, la saturació turística s’ha intensificat tant que ara, si més no, ja es debat sobre el que llavors era impensable.