Havia explicat que es presentava com a dona de Raül Romeva per denunciar la repressió. Això segueix tenint sentit després de l’aprovació de l’amnistia?
Té sentit perquè l’amnistia no és el final de res. Només és el final d’un cicle on posàvem sobre la taula una demanda d’una sortida democràtica per posar fi a la repressió. Però, ara s’ha d’aplicar. Després tenim el segon repte que és el del referèndum. Per tant, tenim molta via a córrer. És veritat que amb els indicis del poder judicial espanyol, que sempre se situa més a la dreta de Vox, veurem si s’acaba aplicant per tothom. A banda de ser la veu dels represaliats, també hem fet altra feina que ha quedat al Parlament Europeu i en queda més per fer. Per tant, com a Diana Riba em torno a presentar.
Durant l’exercici com a eurodiputada, només començar jo ja soc víctima de Pegasus. Impulsem aquest comitè d’investigació de Pegasus del que soc vicepresidenta i tenim aquest impacte. Queda molta feina a fer.
Tem que s’acabi imposant la visió dels fiscals del procés i que això limiti l’abast de l’amnistia?
El que es veu des d’Europa és que el sistema judicial espanyol té un problema greu en molts espais. Des de la renovació del poder judicial fins a l’aplicació de certes lleis. Fan política, no fan de jutges. Tot el que té a veure amb la causa catalana, Europa ho mira. Hem vist un comissari de justícia seure a la taula a PP i socialistes perquè arreglin la renovació del poder judicial. Des d’Europa es veu que l’Estat espanyol no té un poder judicial independents.
Un dels temes centrals d’aquest mandat serà la guerra d’Ucraïna, tal com ja ho ha estat durant el mandat anterior. Quina posició ha de prendre la UE?
La posició és clara, sempre hem estat al costat dels ucraïnesos. Tan en defensa com en tots els aspectes derivats de la guerra. Per exemple, hem aprovats fronts per ajudar a Ucraïna a no perdre el seu patrimoni cultural. Hem posat en marxa un sistema d’acollida. Les institucions europees han demostrat que estan al costat del poble ucraïnès davant l’atac que ha tingut per part de Rússia. Veiem que no estem sent capaços de posar més inversió i més esforços en que hi hagi una taula de negociació per acabar el conflicte. Nosaltres hi posaríem molts més recursos econòmics i humans. Seguiran també totes les derivades que comporta la guerra. Estem sentint a parlar de model de defensa europeu o de si ens hem d’armar més o menys, si hem de mancomunar compre armamentístiques… Estem molt preocupats amb aquesta deriva de la Unió Europea que ha segrestat la política de defensa per la política armamentística. Sembla que només hi hagi armes per parlar de defensa, quan la política de defensa i la política d’exteriors hi ha la política de desenvolupament, la defensa humana i molts altres aspectes.
Veient que Rússia va pel dret, no té sentit pensar en la qüestió de les armes?
Té sentit pensar en la defensa, no només en les armes. No hem de comprar aquest discurs de l’extrema dreta que diu que la defensa és només a través de les armes. Sabem que, com més bombes, més morts.
Però, no té sentit que les armes siguin un tema central, també?
Té sentit parlar de política de defensa. No volem que es quedi només en política armamentística.
En una eventual negociació amb Rússia, s’ha de parlar en termes de renunciar a territori ucraïnès?
El primer que ens ha de preocupar és que existeixi aquesta taula de negociació. Després ja veurem quines solucions es posen sobre la taula. El problema és que no estem arribant a aquest primera etapa i ens estem rearmant pensant més en una guerra més amplia que no en una fi per arribar a la pau.
Creu ERC i el seu grup que cal avançar en la inclusió a la Unió dels països de l’òrbita post-soviètica o d’influència russa en l’actualitat per tal de protegir-se?
La UE fa uns anys que està molt oberta a veure quins països s’hi volen incorporar i, evidentment, la banda de l’Est d’Europa és una d’elles. El que hem de vigilar és que necessitem una Europa que sigui més sobirana i en defensa, també. En canvi, gairebé estem en mans dels EUA amb el tema OTAN. Per tant, haurem de veure, i crec que és el debat del primer any i espero que no hi hagi una imposició de la comissió, quina és aquesta política de defensa o territorial cap a la banda de l’est. Haurem de vigilar que la balança no se’ns descarrili.
Què vol dir amb això?
Si la política de defensa europea la marca l’OTAN, nosaltres no som sobirans. Ens fan la política de defensa els EUA. Haurem de veure quina és la solució final per si podem fer la UE més sobirana.
En un moment en què les posicions il·liberals o conservadores creixen al si de la UE, l’ampliació cap als Balcans o l’Europa de l’Est pot ser un risc?
També pot ser una oportunitat de créixer. La incorporació a la UE té uns condicionants que ens aquests moments pocs estats estan preparats per fer. Per incorporar-se a la UE, els estats que ho volen han de fer molts canvis en temes econòmics, socials, de drets humans… encara hi ha molt recorregut, no veurem una incorporació en la primera meitat d’aquesta legislatura.
Han criticat força el pacte migratori que s’ha fet al Parlament Europeu recentment. Veient el que pronostiquen les enquestes pel mandat següent, amb l’auge de l’extrema dreta, és el millor acord possible?
En aquest final de legislatura hem aprovat gairebé 200 legislacions. Moltes d’elles mirant el futur de la UE. Ara, les següents presidències són per Hongria i Polònia i les enquestes diu que creix l’extrema dreta. Per tant, moltes legislacions s’han aprovat ràpid perquè hi haguessin aquests mínims. Nosaltres hem estat d’acord a aprovar legislacions que no eren prou ambicioses o no tenien els mínims que volíem perquè els mínims dins de qualsevol democràcia estaven garantits. En el cas del pacte migratori i d’asil no hi estem d’acord. És un pacte indigne per les persones. No podem dir que és el millor que podem tenir. Si el millor que podem tenir vulnera els drets humans, no és un argument. No podem tenir retrocessos tan importants com un pacte que permet pagar 20 mil euros per persona que no vulguis acollir. Estem posant preu a les vides. El pacte no considera territori europeu els espais que ocupen les persones que arriben. Això provoca que hi hagi devolucions en calent regulades. Això ens sembla indigne. Els mínims que ens diuen alguns partits, no hi estem d’acord. Ens fa molta por l’extrema dreta i parlem de cordons sanitaris, però hem de començar a parlar de la por que fa que certs partits polítics estiguin comprant els arguments de l’extrema dreta. Aquest és el pacte de Meloni i amb les seves tesis. L’estan comprant partits com el PSOE o Junts.
Amb més pes del PPE (on hi ha el PP espanyol) i l’ECR (on hi ha Vox), pensa que això pot dificultar aconseguir l’oficialitat del català al Parlament?
Veurem com queda. Veurem si el PP finalment fa el pacte de sempre amb socialistes, Renew i treball més enllà d’aquesta esquerra o fa el que vol una part del PP, els italians i alguns alemanys, que és parlar amb la seva dreta, aquesta extrema dreta “bona”. Per nosaltres no hi ha extrema dreta bona. Si ells fan un tall a l’esquerra del PP, serà impossible, no el català, sinó garantir els drets que ja tenim garantits. Hem vist què passa quan l’extrema dreta arriba al poder amb el PP de la mà. Aquí també, al País Valencià, a les Illes…
Han posat molt el focus en el pacte verd. Aquest dies hi ha protestes de la pagesia i una part protesta contra les mesures del pacte verd, també. Què cal explicar als pagesos que tallaran la frontera entre l’Estat francès i l’Estat espanyol? Què cal fer des de la UE per atendre aquestes demandes?
És un error confrontar el pacte verd a la pagesia com fa l’extrema dreta. A la pagesia és a qui més afecta el canvi climàtic en el dia a dia. No estem en desacord en revisar-lo si hi ha alguns procediments que estiguin afectant el seu dia a dia. Nosaltres, però, creiem que els problemes de la pagesia són també en els acords de lliure comerç que provoquen una competència deslleial a la pagesia europea. Fa que els acords de lliure comerç no contemplin les clàusules mirall i que als tercers països no els demanem drets humans, drets laborals i drets mediambientals. Estem molt d’acord amb que hi hagi pactes de lliure comerç, però hem d’incloure clàusules mirall com en el de Nova Zelanda. Un segon tema és que voldrem impulsar un observatori de preus mínims a tot Europa perquè la pagesia no hagi de vendre per sota el preu de cost.
En relació amb les polítiques verdes, el seu company a les llistes, Tomàs Molina s’ha pronunciat a favor dels JJOO d’Hivern, el Hard Rock o l’energia nuclear. ERC, a més, s’ha posicionat a favor de la Copa Amèrica. Són posicionaments compatibles amb l’agenda verda?
Tomàs Molina no s’ha posicionat mai a favor del Hard Rock ni de les nuclears. Crec que s’està creant una cosa que no és veritat. ERC està en contra del Hard Rock i ens els últims pressupostos no hi havia ni un euro. No creiem que sigui el model que volem pel país. Pel que fa a l’energia nuclear, el que va matisar és que per la transició verda, avui dia, actualment, no podem tallar amb totes les energies amb les que estem funcionant. Si les tallem avui, demà no podem encendre les llums. Ens cal la transició verda. El 2030 s’acaben les concessions de les nuclears a Catalunya, com també la indústria del carbó a altres llocs. Però ens cal la transició verda, també perquè volem ser sobirans en matèria d’energia i la millor manera són les energies verdes. Amb l’eòlica i la sola pots fer km0 d’energia i el preu és molt més estable i, per tant, també resols el tema de la pobresa energètica. Els Verds/ALE volem fer la transició el més aviat possible.
L’impacte dels resultats europeus pot tenir influència en el procés de repensar-se internament d’ERC?
Qualsevol moment electoral és bo per repensar i per fer una mirada interna en positiu o negatiu. ERC s’ha aixecat molts cops i ha sortit més forta de tots els processos que ha tingut. No li fan por els canvis. Així ho vam fer ràpidament proposant ja un Congrés Nacional. Evidentment, les eleccions seran una oportunitat per veure en termes de vots en quina situació ens posa la ciutadania.
Cal una renovació de la direcció del partit?
Això ho ha de decidir la militància. Com sabeu, jo soc independent. Hem de remar tots per la millor opció possible amb el màxim suport.
A les europees hi van en coalició amb EH Bildu i el BNG, entre altres, amb qui es reparteixen els tres primers llocs. Si només treuen dos escons, han pactat algun model d’alternança a mig mandat?
A Ara Repúbliques ja és el segon mandat que fem, aquest cop creixem amb més força amb Ara Més. I no oblidem que ERC és ERC a Catalunya i Esquerra Republicana al País Valencià. Per tant, som una coalició que creix cada mandat perquè té grans resultats. Anar junts les nacions sense estat ens fa forts i ho hem demostrat en aquest mandat. Per exemple, fent el grup del Caucus que hem acabat aprovant aquesta llei de claredat europea que ha de servir perquè hi hagi el dret a l’autodeterminació reconegut a Europa i ara hem de seguir treballant perquè la llei s’aprovi en el proper mandat. Creiem que és una molt bona opció a les eleccions europees anar en coalició. El repartiment, no repartim. Ens auto representem quan hi som. Sempre, els últims anys, hem tret tres escons i esperem estar tots representats.