No és cap secret que les sèries que expliquen històries reals estan de moda. Ni tampoc que com més difícil de creure sigui la història en qüestió, com més estupefacte i perplexa deixi l’audiència, més funciona. És l’efecte “no pot ser”, que en una ficció conduiria a titllar un guió d’inversemblant i deixar la sèrie a mitges, però que en una ficció que explica fets reals ens porta a continuar la història fins al final per veure què pot arribar a passar. Per això en la recerca dels fets reals més extraordinaris per portar a la pantalla en la qual sembla que s’ha engrescat gran part de la indústria audiovisual actual només hi ha la voluntat de provocar una sorpresa en l’espectador. Una sorpresa superficial en la majoria dels casos, pensada perquè la sèrie sigui molt comentada, però poc reflexionada. I després hi ha les excepcions, és clar. Les sèries que tenen molt a dir, a través i a banda dels fets reals que expliquen. Com a Mr. Bates contra Correos, que presenta una història real, però amb l’objectiu de posar el focus en una qüestió que l’embolcalla: la resistència a admetre un error de l’Administració pública, fins i tot quan aquest error és flagrant i està costant, literalment, vides dels ciutadans.
I és que, quan comença la història, sembla gairebé impossible que arribés a tenir conseqüències tan tràgiques. Perquè, en realitat, l’origen de tot el que passarà aquí es troba en un error informàtic. Un simple error del sistema operatiu que utilitzaven les oficines de correus del Regne Unit, l’anomenat Post Office. A causa d’aquest error, al sistema apareixia la desaparició de diferents imports en les oficines del servei. La reacció va ser sospitar dels treballadors, sobretot dels responsables de cadascuna de les oficines. La Post Office va començar a denunciar-los, acusant-los de robatori i frau. Van ser acusats 2.750 treballadors, dels quals 900 van ser portats a judici i considerats culpables. Alguns van ser enviats a la presó, mentre que a altres que se’ls va obligar a retornar els diners desapareguts amb el seu sou. Estem parlant d’imports que suposaven un esforç que per a moltes famílies era insostenible. La càrrega que tot això va tenir per als treballadors i les seves famílies, en forma de privació de llibertat, processos judicials, endeutament, atur i fins i tot la pèrdua de l’habitatge per impagament és horrorós i a quatre persones les va conduir al suïcidi. Entre 1999 i 2015 es van dur a terme aquestes denúncies impulsades per una empresa pública.
El protagonista de la sèrie és un d’aquests treballadors, Alan Bates, que es va adonar que les denúncies no eren casos aïllats, sinó sistemàtiques, i va unir una part dels treballadors per fer front a la Post Office i denunciar públicament i judicialment la injustícia que s’estava cometent. L’interpreta Toby Jones, un d’aquells actors britànics de teatre i televisió poc coneguts que sempre sap dotar els seus personatges d’una humanitat que traspassa la pantalla. És una virtut que encaixa particularment amb aquesta història, que és la d’un home honest decidit a no deixar que el seu govern li passi per sobre. La seva lluita judicial es contraposa amb les històries d’algunes famílies i amb la indiferència dels responsables de la Post Office, que es mantenen impassibles. Fins i tot davant la denúncia, empresa pública i govern continuen mantenint el mateix relat. El reforcen i tot, per tapar unes vergonyes que cada cop són més visibles. Si això només fos ficció, pensaríem que és poc creïble. Malauradament, les injustícies més inversemblants es poden dur a terme si els executors són els qui tenen el poder.
Mr. Bates contra Correos
Creadora: Gwynet Hughes
Repartiment: Toby Jones i Monica Dolan
Minisèrie: 4 episodis
Plataforma: Movistar+