La llei de 'llibertat' educativa que han impulsat PP i Vox guanya un nou detractor. La Xarxa Vives d'Universitats, que agrupa les 22 universitats dels territoris de parla catalana, ha alçat aquest dimecres la veu en contra de la proposició de llei que tramita les Corts i que reduirà la presència de l'idioma propi en el sistema educatiu valencià. D'aquesta manera, la Xarxa Vives se suma a les crítiques ja formulades per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de València, que han censurat aquesta llei en considerar que no contribuirà al coneixement i normalització del valencià.
En el comunicat fet públic aquest dimecres, la Xarxa Vives recorda que «la singularitat cultural de cada territori o comunitat lingüísticament diversa, partint del respecte als drets lingüístics subjectius, no impedeix, sinó que reclama que els poders públics adopten accions normatives que, de manera efectiva i real, asseguren la presència i l'ús social equilibrat de cada una de les llengües oficials i, en particular, de la llengua minoritzada, el valencià, en tots els nivells educatius».
La llei de llibertat educativa passa per alt el consens bàsic en matèria de promoció de la llengua, lamenta la Vives.
De forma vetlada, les universitats integrants en la Xarxa Vives, lamenten que la proposició de llei que es tramita a les Corts -i que està previst aprovar durant el mes de juliol- passe per alt el consens bàsic en matèria de promoció de la llengua assolit amb l'aprovació de Llei d'ús i ensenyament del valencià. I critiquen que, en la redacció de la llei de llibertat educativa s'haja ignorat el criteri universitari.
«Quan la decisió reguladora dels poders públics, encara que legítima, pot afectar (regressivament) drets que ja han assolit un consens bàsic en una societat democràtica, com ara els drets socials o la protecció de la diversitat lingüística, cal buscar un gran acord social i polític, cosa que és exigible en matèria cultural i lingüística», avisen.
I continuen: «Si les decisions reguladores poden afectar aquell consens assolit, caldria abans un procés de reflexió i participació que fes que l'acció normativa estigués justificada per una raó d'interès general, perquè fos la més adequada per a garantir la protecció d'aquella diversitat lingüística i de la igualtat de les llengües oficials. S'evitaria, així, qualsevol fractura social entre els territoris i els grups de parlants de diverses llengües».
També recorden des de la Xarxa Vives que "les llengües són una manifestació de la cultura, el fet més inherent a l’ésser humà; són mitjà de transmissió de valors, idees, formes i maneres d’entendre el món, totes legítimes".
Una llei regressiva
La proposició de llei de 'llibertat' educativa confeccionada per PP i Vox fa saltar pels aires la Llei de plurilingüisme aprovada pel Botànic, que obligava a que tots els centres escolars tingueren almenys un 25% de continguts en valencià i un 25% en castellà. La nova llei diferencia els alumnes entre els residents a comarques de predomini castellanoparlant i aquells que viuen a les comarques de predomini valencianoparlant.
En la zona castellanoparlant fixa per a l’etapa d’infantil el 10% d’ensenyament en català, el 10% d’introducció a l’anglès i la resta del temps lectiu en castellà. A partir de primària, l’anglès té una presència d’entre el 15% i el 25%, mentre que el valencià queda reclòs a la seua àrea de llengua i literatura. La resta d'assignatures han de ser impartides en castellà.
En les zones valencianoparlants la llei estableix regles diferents en funció del curs. De bon començament de cada etapa escolar dona la possibilitat a les famílies perquè trien la llengua base del centre. A l'etapa infantil, l’idioma escollit com a base tindrà una proporció del 65% del temps lectiu, mentre que l’altra llengua cooficial del territori comptarà amb el 25% i la presència de l’anglès serà del 10%. En els dos primers cursos de primària, l’idioma no seleccionat com a base gaudirà del 25% i el temps lectiu d’anglès serà d’entre el 15% i el 25%. La resta de l’aprenentatge seria en la llengua base. A partir de tercer de primària s'estableix que entre els dos idiomes cooficials no pot hi haver una diferència de més del 20%.