Com neix i què és el Quiquiriquic?
El Quiquiriquic és un programa despertador clàssic, però traslladat de la ràdio al llenguatge de Twitch. Feia molt temps que volia provar amb el format del despertador perquè sempre m’ha semblat super atractiu. Vaig aprofitar que necessitava regular els horaris de son per provar-ho. Vaig fer això per poder comptar amb el xat, la gent que mira, perquè hi hagués participació i fos completament bidireccional. Per poder anar comentant, absolutament, tot el que tinc preparat. Amb el temps m’he adonat que les coses tan preparades que arriben a ser unidireccionals són les que no em funcionen en aquest format. Twitch m’ha anat modelant per estar al 100% per la gent que està mirant.
Quan s’hi posa?
M’hi poso ara fa tres anys, ara estic fent la tercera temporada, el setembre del 2021. Jo ho plantejava com el format clàssic de despertador d’anar explicant notícies, algunes serioses i altres banals. Aportar punt de vista i compartir el que va dient l’audiència. A poc a poc m’he adonat que això no tenia cap sentit. A l’inici, els divendres, comentàvem les estrenes i la cartellera i vaig veure que no tenia cap sentit perquè la intensitat del xat baixava. El que m’estan demanant és que comenti coses, més aviat banals, i quan algú ho demana, parlar de qualsevol tema encara que sigui més seriós. Un dels temes més recurrents és parlar de llengua, al meu públic li interessa molt. Ho vaig començar fent diari de vuit del matí a nou. Aquest any, per motius personals, vaig veure que era inviable fer-ho diari de dilluns a divendres. Ho vaig passar als divendres i vaig cometre l’error de fer més continguts preparats. Encara que la qualitat va augmentar, el públic va dir que no li agradava. A la vegada, perdre la periodicitat diària, ha afectat en negatiu. La gent ha perdut l’hàbit de connectar-se cada dia i es nota molt en les xifres.
I d’aquí neix el pòdcast Quiqui ràpid?
A mitja temporada em vaig adonar que les xifres havien baixat molt i jo era conscient que era un tema de no ser-hi cada dia. En una plataforma com Twitch, quan no hi ets cada dia fent hores, la gent s’oblida que existeixes. Vaig decidir tornar a fer-ho diari de la forma que em podia permetre: Fent un pòdcast diari molt breu, de deu minuts, en què parlo d’un sol tema. No hi ha una especialitat, parlo de qualsevol cosa perquè un dia interessi a algú i un altre a algú altre. Però, tornem al fet que el contingut és gravat i no hi ha participació, malgrat que he obert un número de WhatsApp perquè la gent enviï el que vulgui per comentar-ho el divendres. El fet de ser gravat i no tenir resposta immediata, tampoc ha acabat d’entrar bé. Crec que és un producte que necessita temps i al final porto setanta episodis gravats, que per internet és molt poc. Li vull donar una mica més de recorregut a veure que tal funciona.
Han millorat les xifres amb això?
No. Però, malgrat no recuperar xifres, el que sí que he recuperat són sensacions que és molt important. Ara em fa la sensació que torna a haver-hi una mica més de comunitat. A l’inici de temporada, la sensació estava molt més desdibuixada. Hi ha un grupet de persones que són fidels i hi són sempre i comenten i envien missatges i això fa que torni a tenir sensació que hi ha algú a l’altra banda.
Els creadors en català s’estan consolidant a Instagram i TikTok, però a Twitch sembla que costa més…
Crec que Instagram o Tiktok són dues plataformes que pràcticament tothom té al mòbil i és molt fàcil entrar-hi en qualsevol moment d’avorriment. Twitch, salvant totes les distàncies, és com la tele. És un contingut que es consumeix en directe i la gràcia és ser-hi en aquell moment per parlar amb la persona que és a l’altra banda. Ser-hi requereix temps i atenció. És molt més complicat retenir algú a Twitch, que és una estona llarga, que retenir a Instagram o TikTok. Per què als catalans ens funciona menys que als espanyols o la gent de parla anglesa? Perquè som menys. Ho veiem com una cosa llunyana i distant. La sensació de molta gent és que Twitch és només un camp de gamers, de friquisme i de persones que parlen d’esports i que no s’hi pot fer res més. Hi ha alguna barrera mental que ho complica moltíssim. La gent de La Fera, que han treballat molt per professionalitzar l’entorn digital català, sempre m’han dit “fuig de Twitch perquè no et durà enlloc”. Jo he insistit perquè, fins a la temporada passa, estava contentíssim amb les xifres. La temporada passada solia tenir uns 100 espectadors únics per programa. Per la Corpo no és res, però per mi estava molt bé. Aquesta temporada he baixat als 30 o 40, és una davallada monumental.
Hi ha molt catalans que consumeixen Twitch, encara que segurament en castellà, francès o anglès. Què els recomanaria a aquells que voldrien fer-ho en català?
Que filtrin per llengua i que no es rendeixin. Costa molt trobar coses de qualitat en català a Twitch. De totes les plataformes, és on menys contingut de qualitat tenim. I tenim gent molt bona, però el problema és que l’has de trobar i a Twitch, generalment, la forma fàcil de trobar-la és quan està en directe. Si busco a coses a Twitch en català i no hi ha en directe la @simmer_valenciana, el @LopezNorman44 o el Vale ok del Marc Sarrats, potser trobo quatre xavals jugant al Counter en directe i ja. Hi ha gent que fa coses bé, però no ho fa amb voluntat de dedicar-s’hi. L’@slurmff té molta gràcia fent el que fa, jugant a videojocs, però ho fa per passar-s’ho bé i ja està i llavors hi ha coses que no cuida com la qualitat de la càmera. Jo soc molt cap quadrat i m’agrada tenir-ho tot controlat. Els altres ho cuiden molt perquè són persones que s’hi dediquen. Llavors hi ha gent com en @titafreda que també fa contingut molt agradable i hi ha molta gent que ho feia bé i tenia gràcia, però ho ha deixat. A Twitch, ara mateix, estem molt més orfes que fa un any i mig. Una altra persona que ho va bé és @MemesNastic que fa contingut exclusiu del Nàstic i ho fa de conya i té molts seguidors i una comunitat al·lucinant. O el @pol_aeri, que fa continguts d’esports de motor. Després hi ha gent com l’@idrox_pi que quan decideix posar-s’hi fa les coses bé, però s’hi posa molt poc. La @jelenwalker ha fet classes magistrals d’història a Twitch. L’Enric Botella s’hi va posar abans del boom, i feia coses excel·lents i ho ha acabat deixant també, tot i que és cert que té una feina a TV3 que ja el deu omplir. Game eSports Electrònics són un dels tòtems catalans a Twitch que retransmeten competicions d’esports electrònics i ho fan molt ben fet. És un exemple de bons resultats. Després tenim casos de mitjans tradicionals que s’hi han ficat i que els ha funcionat perquè ja tenen una base, com la Corpo amb el canal d’EVA o Betevé que hi ha apostat amb el canal d’esports i és dels més vistos en català.
Què diria a algú que no ha entrat mai al seu directe per animar-lo a fer-ho aquest divendres?
Sobretot li diria que si és algú que s'ha saturat o avorrit dels formats tradicionals li doni una oportunitat. Si vol notícies, pot llegir titulars en menys d'un minut i demanar ampliació del que prefereixi, si ho desitja. I si prefereix entreteniment i no pensar gaire, també ho tindrà constantment. El Quiquiriquic és una mica el Tria la teva aventura fet programa. Sempre hi ha moltes coses preparades, però només estirem el fil del que acaba interessant a l'espectador. I intento que sigui amb un to distès i que no avorreixi, tot i que de tant en tant també faig les meves editorials particulars. Sobretot, que li doni una oportunitat i provi què li sembla, perquè segur que s'endú una sorpresa.
S’ha plantejat canviar d’ecosistema?
M’ho estic plantejant encara. Twitch m’agrada pel que és i per com funciona. Va ser la plataforma amb la qual vaig començar, tot i que havia fet coses a YouTube abans i no em funcionava gaire. A Twitch vaig començar a funcionar i a creure que hi havia recorregut. Quan extrapolo coses a altres xarxes, no funcionen i no tenen recorregut. A Twitch sento que arriben més. Per això he seguit insistint. Vull creure que d’alguna manera es pot recuperar, però exigeix molts esforços diaris. Com que ho considero feina, m’ha remogut emocionalment. He passat de pensar en deixar-ho a mitja temporada a pensar com puc tenir temps per tenir projectes que puguin funcionar a Twitch. És l’espai per mi. Crec que em va millor improvisar i aguantar això el temps que faci falta, que no fer un guió. Estic pensant què puc fer la temporada que ve a Twitch per seguir creixent en aquest canal. Si això ajuda a altres, genial. Ho considero feina perquè soc actor i periodista i crec que pot obrir camins. Crec que és una cosa important, sobretot ara que per buscar feina et demanen el nombre de seguidors que tens a xarxes.
Ja va ser un dels pioners del pòdcast en català amb el Montcada Bifurcació, encara que ja no el feu…
El Montcada Bifurcació va arribar massa aviat, crec. Crec, i és lleig dir-ho, que era un molt bon pòdcast. Si pogués renéixer, que no ho tinc clar, podria funcionar bé avui. Però, encara no hi havia la tendència d’ara de voler escoltar pòdcast tot el dia, a tota hora, arreu. El Montcada és del 2016. A partir de la pandèmia, també quan la Corpo, RAC1 i la SER comencen a apostar per això, la gent s’hi enganxa. Pel motiu que sigui, continuem enganxats a les tendències que marquen els mitjans clàssics. Crec que ara estem saturats, crec que hi ha molts pòdcasts i molts tenen una qualitat pèssima, però també n’hi ha molts que són molt bons i no han aconseguit arribar a l’oient. Abans era complicat tenir els mitjans, ara és molt fàcil, però s’ha de competir contra moltíssima gent. Hi ha molt soroll i costa penetrar. Per fer promoció, o tens la sort que una persona amb molta influència t’ho comparteix a xarxes i veuen com és de bo -és el cas de L’Arrabassada, un pòdcast excel·lent, que tenint el Marc Lesan que té prou influència, ha arribat molt lluny i més que hi pot arribar- o, sinó, si no gastes molts diners en promoció, costa molt que les grans plataformes t’ensenyin si ho fas en català. No a totes les plataformes és una llengua disponible i no tothom busca català com a etiqueta. Hem de tenir en compte que català no és un gènere, com passa amb la música.