Maria Antònia Oliver, president de Memòria de Mallorca, la principal entitat memorialista de les Illes, informà el passat dimecres que «la ultradreta i el PP duran la derogació de la llei de Memòria Democràtica al Parlament el dimarts dia 18 de juny». Es confirma així que, tal i com ella va dir a l’entrevista que li va fer recentment aquest setmanari, PP i Vox volen liquidar la citada norma legal memorialista abans de les vacances parlamentàries d’estiu. Aleshores Oliver digué que «el Govern ens diu que serà aviat, abans de l'estiu. Supòs que ho voldrà fer abans de les vacances parlamentàries».
I així serà. Aquest dimarts de matí la majoria conservadora i ultradretana imposarà els seus 36 vots -de 59 que escons que formen el Parlament- per derogar la norma. «Per aquest motiu convocam a una acció de protesta davant l’entrada del Parlament» que també s’allargarà davant «la seu del PP», que està just devora, diu Oliver. La qual explicava en la interviu referida que no es tracta d’una simple eliminació d’una llei sectorial sinó que «derogar la llei de Memòria Democràtica és una forma de llevar-nos drets a tots i totes. No estam davant d'una qüestió que només afecti a una part de la població. Es tracta de tenir o no una democràcia plena, un Estat de Dret i llibertats. Insistesc, és una qüestió que afectat tothom. El que fan el PP i Vox és tornar victimitzar les víctimes de bell de nou i això és llevar-nos drets a tots i totes.»
El passat 2 de juny un nombrós grup de mallorquins -entre 1.000 i 2.000- es concentraren en el Parc de les Estacions, de Palma, per protestar contra la prevista derogació. Just després la Plataforma per la Memòria Democràtica, que havia convocat l’acte, va fer públic el manifest signat per uns dos centenars de persones en el que s’expressa el rebuig a la derogació. Entre els signants s’hi troben actors com Juan Diego Botto i Carlos Bardem, persones del món jurídic com el jutge jubilat José Castro, o l’advocada Ana Messuti -autora de llibres especialitzats en Dret-, cantants com Maria del Mar Bonet o Pau Debon, i, entre d’altres, molts polítics d’esquerra.
L’acord del PP i Vox pel qual es va investir Marga Prohens com a presidenta del Govern balear preveu en el punt 48 -de 110 acords- la derogació de la Llei de Memòria Democràtica. No hi ha una explicació de la necessitat de suprimir aquest norma, simplement s’expressa la voluntat «de cercar sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i l’ús partidista de les víctimes», d’acord amb el fals argumentari habitual de l’extrema dreta per oposar-se al reconeixement de les víctimes del franquisme.
Tal i com ja ha explicat aquest setmanari, la segona llei memorialista, la de Fosses, seguirà vigent. Però segons denunciava Oliver en l’entrevista citada «el Govern amaga i amagarà tot el que fa al respecte. Ens diu que és perquè no vol fer-se propaganda i publicitat. No, és perquè no vol molestar al seu soci d'extrema dreta. Aquesta és la raó. El que fa el Govern és dilatar al màxim tots els processos relacionats amb les excavacions i, sobretot, ho porta tot d'amagat, sense fer-ne difusió. La Memòria es basa en la difusió, que es conegui per evitar la repetició dels fets. És essencial conèixer el que passà i tanmateix el Govern ho amaga.»