Amb el coliseu dempeus, amb la corbella i el martell a la samarreta, Zoo ha deixat, com narren al seu epíleg discogràfic, «un rastre de verí, de mares a fills». Un fil de tobogans i ironies, de ventiladors de la precarietat i de llepolies, que s'esgotarà en poc menys d'un mes a Gandia, a la seua ciutat natal, a una capital de la Safor que ha estat testimoni excepcional de la creació d'un grup que ha enderrocat qualsevol prejudici lingüístic. La formació zoològica ha exportat el seu estil de fusió hip-hop, electrònica i vents fins al punt d'haver omplert pavellons esportius a Madrid.
Bojos del goig i la paraula, filòsofs d'afters hours i de sobretaula, representaran el seu comiat quan el rellotge marque deu minuts per a la mitjanit del dissabte 13 de juliol. Quasi dues hores d'una tempesta sonora provinent del sud, d'un combat melòdic exercit com pedra dins la sabata, com la palmera que aguanta l'huracà i amb l'esperit intacte de fer burla i fer sacrilegi per erigir-se eternament en bruixes i heretges. O dit d'una altra manera: en tancar la biografia sonora d'un monet que ha estat feliç, amb la capacitat de fer que milers i milers de seguidors besaren per on xafava, com deien a la cançó «La dels Beatles».
L'adeu de la mítica banda conformada per la veu de Panxo, la guitarra d'Arnau Giménez, el baix de Natxo Císcar, el trombó de Marcos Úbeda, el saxofon de Toni Fort i els teclats d'Hèctor Galan es produirà dintre d'un serial musical, el Pirata Beach Fest, que exhibirà la potència de la música en llengua pròpia. Sense anar més lluny, l'escenari del festival acollirà en la jornada del dissabte la calçotada de reggaeton i música urbana dels vallencs Figa Flawas, el reggae guerrer dels ontinyentins Auxili o el mestissatge d'incitació balladora de Cactus, una banda provinent de les comarques veïnes de l'Alcoià i el Comtat.
No serà el seu acomiadament, però el dijous dia 11 de juliol hi haurà una de les darreres oportunitats de gaudir de Xavi Sarrià, excantant d'Obrint Pas, abans que desconnecte la guitarra i apague la seua veu contra les injustícies i els seus clams ineludibles de música, ràbia i amor. The Tyets, amb els seus ritmes desimbolts i el seu atreviment musical urbà, tindran la responsabilitat de fer vibrar a tota la pista amb hits com ara «Coti per Coti», i el Pony Pisador d'aportar la seua singularitat melòdica al festival. Des de l'àrea metropolitana de València, Jazzwoman arredonirà el dijous 11 el cartell de grups en llengua pròpia amb el seu rap irònic i àcid.
La nota eclèctica, emotiva i translúcida, de versos de vida, sentiments i ficcions, serà aportada el divendres 12 de juliol pels mallorquins Antònia Font, els quals constitueixen un dels reclams de la lletra grossa de l'edició d'enguany del Pirata Beach Fest de Gandia. Oques Grasses, amb el seu hedonisme musical de ritmes urbans i llamps sintètics, amb un disc acabat de treure del forn que cau amb devoció en la temptació rave, rellevaran els balears amb la seua essència festiva i les seues lletres d'amors i desencants.
La Fúmiga, marcats per un directe vigorós i el seu esperit vitalista, remataran un divendres 12 de juliol adobat amb la poderosa veu de Suu, les lletres afilades de Santa Salut, l'ànima reivindicativa de Sa Pena i l'alegria contagiosa de Buhos. Dos dies abans, el dimecres 10, l'electrònica iconoclasta i apoteòsica de Prozak Soup i les pinzellades llatines d'Itaca Band faran de preludi del festival junt amb els granadins La Plazuela, els malaguenys Chambao, els popers Antílopez, els rockers Cobardes, les pulsions llatines de Doña Manteca, el pop-rock de Lemot i els astrals Attica.
Vaquers de cuir, lletres afilades
El rock més dur, aquell encabit en els cànons tradicionals, farà la seua aparició al Pirata Beach Fest amb el cantant El Drogas, veu de la llegendària banda Barricada. Ara bé, no serà l'únic ritme que permetrà gaudir de les melodies que llueixen vaquers amb cadenes, jaquetes de cuir i mocadors rojos per regular el moviment de les cabelleres. El dissabte 13, just abans de l'actuació del referent del rock estatal, els amants del punk comptaran amb Segismundo Tóxicomano. Nativa, amb la seua proposta més delicada; Porretas, uns clàssics del panorama estatal, i la nostàlgia de cantar als amors de contenidor i les baixes per diversió de La Fuga completaran l'oferta de guitarres capficades en moure els caps i els cossos del públic.
Aquests grups, de fet, seran la culminació d'una festa pagana engegada el dijous 11 amb el hip-hop d'aproximacions metal dels irreverents Def Con Dos i l'acústica tronadora d'El Niño de la Hipoteca. Amb el hardcore punk i, especialment, l'oi com a bandera, Non Servium és l'aposta més rupturista del festival. Els madrilenys compartiran escenaris amb la música tradicional reinterpretada de les gallegues Tanxugueiras, però també amb propostes clàssiques de rap com ara Sho-hai i de rock amb connotacions llatines dels granadins Eskorzo. Lèpoka, amb la seua veneració pels ritmes de vaquers amb cadenes enriquits amb gaites, i Benita Locura, de clares inclinacions punk, remataran l'homenatge a les guitarres com a deesses musicals.
Alçant el punk, clamant contra les sotanes i honrant aquells que es guanyen la vida amb la seua suor, emergirà el divendres 11 la reconeguda banda madrilenya Mägo de Oz. El rap-metal més agressiu, més càustic amb el poder, serà un encàrrec per a Sons of Aguirre & Scila, així com les lletres que parlen de la vida al ritme de bases importades dels Estats Units d'Amèrica seran exhibides pels referents andalusos SFDK. El rap agitador de Blake, el punk lluitador d'origen basc de Josetxu Piperrak, el reggae jamaicà de Pure Negga, les versions rock de clàssics mainstream de Me Fritos and the Gimme Cheetos, l'ska vertiginós dels gallecs Dakidarria i el rap punyent de la barcelonina Anier seran la cirereta del pastís del divendres 12 al Pirata Beach Fest.
Festa total (i transversal)
Si la seua proposta de música nascuda de l'escena alternativa del rock i el rap estatal no és suficient, el festival dona incentius perquè altres públics gaudisquen de quatre dies de música i d'un ambient joiós a la capital de la Safor. El dijous 11, per exemple, el Pirata Beach Fest planteja plans com ara el rap-reggaeton de Trueno, el trap-rap de Cruz Cafuné, la rumba de somriure fàcil del Canijo de Jerez i la veu emergent de la canària Sara Socas. Encara més, el públic podrà ser testimoni de l'actuació del monarca de l'estiu: King Africa.
Un altre dels plats forts serà el mite de la ruta del Bakalao a València: Chimo Bayo, amb la responsabilitat de fer vibrar als assistents el divendres 12. La icona de la música electrònica passarà per l'escenari com ho farà el hip-hop d'arrels urbanes de la barcelonina Lia Kali i les reflexions rap dels madrilenys Natos y Waor. El subnopop sintètic d'Ojete Calor, l'andalús Delaossa, el reggae-rock de DEM, el pop de Nena Daconte, l'essència flamenca de Raule i la diversió de DJ Plan B faran del dissabte una cloenda d'autèntica bogeria de cantar, ballar i fruir amb estils plurals i des d'una heterogeneïtat inusual.
Com a mostra de la transversalitat del Pirata Beach Fest, hi ha dos dels reclams del dissabte 13: el romanticisme mainstream de Fran Perea i l'optimisme musical de Muchachito Bombo Infierno, un projecte nascut a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Són les feres que acompanyaran al monet en el seu epíleg en directe, en l'última volta que ressona Zoo amb els seus particulars correfocs i rituals de santeria transformats en un verger de cançons delicioses.