D’on neix la idea de crear l’Anam fent?
Va sorgir un poc improvisat. No va ser molt planificat. L’estiu de 2022, ara farà dos anys, un dia ho vam estar xerrant. A les dues ens agrada fer moltes coses i ens agraden les xarxes socials i la comunicació. També som consumidores de pòdcast. Xerràvem de plans de futur i vam proposar fer un pòdcast. Aquell mateix curs ens n’anàvem d’Erasmus a Alemanya i la idea era ampliar-lo una mica a un diari digital, per explicar com es viu allà sent mallorquines. Vam començar contant la nostra vida per allà i altres temes que ens anessin interessant entre setmana.
Ara tenien més de vint mil seguidors a Instagram i més d’onze mil a TikTok. En qui moment veuen que fan el boom?
Vam tenir força sort. Al final, és un pòdcast que tot sencer és a YouTube i Spotify, però, des del principi teníem clar que volíem penjar petits clips a Instagram i a TikTok. El primer TikTok que vam penjar ja va agradar bastant. Era un TikTok en què xerràvem del Mallorca, l’equip de futbol. Els següents vídeos ja, més o manco, anaven funcionant i a Instagram, també, a poc a poc vam anar guanyant seguidors. Després de tres, quatre o cinc mesos vam començar a guanyar seguidors més ràpidament. En acabar la primera temporada fem un boom bastant gran. No hi ha com un punt clau, però des del principi vam tenir sort que ja va agradar.
Aconsegueixen convertir les visualitzacions de xarxes en escoltes del pòdcast?
Òbviament, molta gent ens coneix més pels clips de xarxes que pel pòdcast sencer. No a tothom li agrada escoltar un pòdcast d’una hora. Però si no haguéssim començat a penjar els clips, no hauríem tingut els seguidors o la gent que escolta tot el pòdcast sencer que tenim ara. Ha estat una eina per donar-nos a conèixer…
Podríem dir que l’Anam Fent és un pòdcast costumista?
Podria ser. Nosaltres no sabem molt bé com definir-ho. Posem la càmera, els micros, no tenim guió ni gaires pretensions més enllà d’explicar coses que a nosaltres ens passen, que ens agraden o entretenir una mica a la gent. Amb això ja ens donem per satisfetes. Defensem que no cal molt material ni molts recursos. Nosaltres vam comprar el micro més barat que vam trobar i una càmera que teníem per allà. És un pòdcast que ha crescut per la nostra il·lusió.
Quins temes toquen, habitualment?
Solen ser temes lligats a coses de temàtica jove o d’actualitat. Si ha passat alguna cosa viral aquella setmana o hi ha un trend viral, mirem de reconduir-ho per tractar-ho en un pòdcast. Són temes que no són molt seriosos, com si quedéssim per fer un cafè. Xerrem molt de quines coses ens fan ràbia, de coses no ens importen, de coses que creiem que han d’estar, tant sí com no, en un bon estiu. Això som temàtiques de quan ens gravem només la Neus i jo. Quan portem convidat, primer intentem conèixer a qui estem xerrant. Després, normalment, tractem qualque tema que tingui a veure amb el que aquesta persona fa.
Solen xerrar força dels diferents pobles…
És una cosa que agrada molt. La gent se sent molt representada. També, a Mallorca, ara, i a les illes en general, però volem xerrar més de Mallorca, que és el que dominem més. A Mallorca som poca gent que creem contingut, per això, amb els que xerrem de coses, creem polèmica o xerrem de tradicions, la gent se sent molt identificada. Però, a la vegada, no volem ser només un pòdcast de mallorquines que xerren només de coses de Mallorca. Nosaltres volem que en la nostra llengua puguem xerrar d’altres temes, com si la Dulceida està embarassada. Es pot xerrar d’altres coses que una ensaïmada o anar a una cala, que està molt bé, però no volem que sigui tot molt lligat a això. La gent que fa un pòdcast en castellà no està tot el dia xerrant de tradicions del seu territori.
Els preocupa la folklorització?
Exacte. La folklorització és un tema que també l’hem comentat moltes vegades. Entès com a explotar al màxim els nostres recursos per treure un rèdit econòmic, no. L’altra cosa és la difusió de la nostra cultura per nosaltres mateixos. No està bé folkloritzar perquè vingui gent de fora a explotar-ho i fer doblers. Ara, si és per explicar que a un poble fan una cosa molt xula, perquè no ens coneixem molt entre nosaltres a vegades, si la folklorització ha de servir per conservar les nostres tradicions i segueixin vivies, sí. Tampoc perquè som gent que fem contingut en mallorquí, tot el contingut s’hagi de basar en això. Volem servir per xerrar d’altres coses.
Com a joves mallorquines, com viuen el boom turístic dels estius?
És el gran tema. A l’estiu, és obrir TikTok, Instagram i que tot siguin reels, vídeos, dels millors llocs per visitar a Mallorca. Com a mallorquins ja sabem que hi ha llocs guapíssims de l'illa que a tots ens agradaria anar-hi, que de petits hi anàvem, que ara ja no hi podem anar perquè estarà tot ple de turistes. A l’estiu, l’illa queda habitada per tothom menys pels mallorquins. Tothom que pot se’n va de vacances o simplement et quedes a casa. No surts del teu redol, el mínim possible. Has de pensar on anar amb antelació, si vols anar a sopar. Improvisat no hi podràs anar perquè estarà tot ple. A mi, ara, no se m’acudiria anar a una platja guapíssima que m’encantaria anar-hi. No val la pena. És un tema que cada any és el mateix, cada any va a pitjor. No pots anar ni per la carretera. Per fer un trajecte de vint minuts, potser t’hi estàs una hora.
Fa poc van anar al programa d’IB3 Jo en sé més que tu, pensen que és una plataforma important per donar a conèixer els creadors de contingut en català de Mallorca?
No m’hi havia aturat a pensar, però potser sí que ha estat una cosa important. El programa s’ha convertit en un programa força important a les illes. Molta gent ho mira. Quan xerres d’IB3 molta gent diu que no la mira. Però, al final, t’adones que a la gent de poble a tothom li agrada molt mirar-ho, tothom està enganxat i tothom sap qui són els equips que concursen. Nosaltres hi hem anat dues vegades.
Ara, els tres concursants que hi ha, que duen dues setmanes, s’han donat molt a conèixer arran d’això: potser d’altra manera no haurien pogut créixer tant. Crec que ha ajudat bastant. Cada vegada que hi hem anat s’ha repetit els nostres usuaris d'Instagram… Són programes que ajuden a fer xarxa. És el que ens cal, fer xarxa entre els pocs que som. Que ens doni visibilitat i que s’ajudi a visibilitzar no només el català a xarxes, sinó que la gent sàpiga que pot xerrar el nostre dialecte aquí a Mallorca. I que, a priori, algú que potser ho hauria fet en castellà, es plantegi fer-ho en català. Dona més visibilitat a la llengua i que més gent es vulgui sumar. El necessari és fer xarxa i donar-nos suport entre tots.
Fan xarxa amb gent com El cas Horrach, la Júlia Mèrida, la Margalida Munar, l’Antoni Guiscafrè?
Entre nosaltres sí. Jo, podria considerar que molta gent que està fent contingut aquí els podria considerar amics, fins i tot. Hem encaixat molt bé amb el cas Horrac, també amb el Toni de Ràdio Rabassó, el Guiscafrè… Som amics, fem plans, dissabte ens n’anem de viatge. Amb la Júlia Mèrida hem fet amistat, amb la Margalida Munar també ens coneixem. Els pocs que som aquí ens intentem donar suport entre tots. Intentem repenjar-nos i donar-nos visibilitat. El problema és més intentar fer xarxa amb gent de Catalunya o el País Valencià. Hi ha hagut iniciatives com l’aferrada que és una trobada que hi va haver aquí. Però, segueix estant bastant diferenciat i Mallorca sempre quedem una mica separats. Quedem una mica residuals. Sempre som vist com la gent exòtica de les illes que fan coses i xerren amb l’article salsat. Sempre som una mica gent exòtica o graciosa i ja està. Costa molt aquí fer el pas de professionalització. Nosaltres veiem que algun d’aquí tenim més seguidors i tirada que gent de la península, però allà gent amb menys seguidors té més oportunitats. És un poc difícil el que fem. Però, creiem que val la pena i ho intentem reivindicar.
Creuen que potser plataformes com Eva haurien de mirar, també, cap als creadors de contingut mallorquins?
Per què no? Podria ser. És el que dic, normalment, també ho entenc. La majoria de marques o empreses que volen apostar per contingut en català és apostar per gent de Catalunya. Però, si a poc a poc se’ns pot anar incloent. Allà hi ha una indústria molt més forta i rendible. Aquí nosaltres intentem crear la nostra, però si anéssim tots a l’una, seria millor. És fàcil de dir i complicat de posar en pràctica, però, a poc a poc.