El proper dia 7 d’agost es reunirà la Comissió Permanent del Parlament balear per decidir si accepta iniciar el tràmit perquè un posterior plenari voti la remoció del president de la Cambra, Gabriel Le Senne, per mor de la seva actitud quan esqueixà una foto d’Aurora Picornell -líder comunista assassinada pel franquisme el 1937- que mostrava la socialista i membre de la Mesa Mercedes Garrido en protesta per la presa en consideració de la derogació de la Llei de Memòria Democràtica.
Serà el moment en que el PP s’haurà de retratar. Ja ha dit que està a favor del plenari. El que no ha dit és quin serà el sentit del seu vot. Aquesta falta de claredat fa pensar a Vox que hi ha temps perquè el PP rectifiqui la seva inicial actitud de duresa absoluta contra el president de la Cambra: «don per fet que la decisió de Vox de donar per trencats tots els acords (amb el PP) també implica, com no pot ser d’altra manera, la renúncia del president del Parlament», va assegurar en primera instància.
Ha passat un mes d’ençà d’aquella nítida postura. La setmana passada, tanmateix, es va tornar referir a la qüestió i ja no va ser tan clara ni contundent. «Vox ha d’aclarir quina conseqüències tendrà a Balears el trencament unilateral del pacte», digué, en referència a la possible dimissió de Le Senne o, si no, la potencial remoció. Tampoc va voler banyar-se en relació a quina serà la postura del PP si finalment s’aprova la convocatòria d’un plenari per destituir el president de la Cambra.
En funció de quina sigui l’actitud conservadora es podrà conèixer cap a on pot evolucionar la situació post trencament. El plenari en el qual s’hauria de votar la remoció de Le Senne se celebrarà el setembre.
Hores d’ara hi ha quatre potencials escenaris diferents.
Aguantar
El primer dels escenari és el d’aguantar a la presidència passi el que passi. D’entrada és l’única opció a la qual s’hi ha referit en públic Prohens: «som conscient de la major exigència i complexitat que suposa governar en minoria, però no em fa por». Així ho deia el mateix dia que reclamava la dimissió de Le Senne. Es mostrava davant dels periodistes segura de si mateixa i fins i tot es vantava per haver apostat per un govern en solitari i no amb consellers de Vox, tal i com havia passat a d’altres territoris, com va ser el cas del País Valencià: «avui és un dia per posar en valor la decisió de formar govern en solitari», afirmà.
Com a conseqüència del trencament no té assegurada la majoria absoluta del Parlament -30 sobre 59 escons- que li donava la formació ultradretana. Prohens pot confiar amb els seus 25 escons. A més, té el de Formentera -que és independent en coalició amb el PP local- que li dona suport, però està en una situació tan surrealista que no se sap com pot evolucionar. Resulta que el diputat formenter és, a la vegada, el president del Consell de Formentera, càrrec que ocupa a pesar d’haver estat expulsat de la coalició -Sa Unió- per la qual es va presentar, cosa que el fa ser un president trànsfuga i, a més, en teoria dirigeix la institució però sense govern perquè li han dimitit tots els càrrecs executius menys un. Al mateix temps, com s’ha dit, és diputat del Parlament i dona suport a Prohens. De moment no ha votat mai en contra del PP, però res es pot descartar tractant-se de tan peculiar personatge.
A banda d’aquest fràgil suport, la presidenta compta amb un trànsfuga de Vox -des de la tardor passada- que vota arrenglerat amb el PP. De manera que Prohens té un màxim de 27 vots. Sobre 59. És a dir, tres per sota de la majoria absoluta.
Per molt que la presidenta digui que vol seguir i governar «en minoria» pareix difícil que ho pugui fer amb només els seus 27 suports si Vox es dedica a votar en contra de les iniciatives del Govern, igual que ho seguirà fent l’esquerra.
Pacte sense pacte
Per poder aguantar fins a les eleccions de 2027 només ho podria fer si d’alguna manera arriba a un acord de bona relació amb la ultradreta. O sigui, un pacte tàcit sense necessitat que es verbalitzi ni que ningú el reconegui i que es basi en la negociació llei a llei dins d’un implícit marc de col.laboració.
Per això caldria que la direcció espanyola de Vox hi vengués a bé. Fa la sensació que és l’aposta del PP. Al respecte cal tenir present les paraules de fa quinze dies del portaveu del partit conservador, Sebastià Sagreras: «No descartam que les circumstàncies que han posat sobre la taula (els dirigents ultres a Madrid) puguin canviar i que Abascal canviï d’opinió per a tota Espanya o per a Balears».
La portaveu parlamentària de la formació d’extrema dreta, Manuel Cañadas, contestà que «el pacte està romput per la decisió d’Alberto Núñez Feijóo», però acte seguit afegí que «a partir d’ara haurem de parlar» amb el PP illenc, sempre que Prohens sigui «conscient que no té majoria absoluta».
Davant d’aquestes opinions si més no és pertinent sospitar que estan parlant molt aquestes setmanes per veure si poden recompondre la relació. Segurament no seria a través d’un pacte formal però si mitjançant un de fàctic per poder seguir més o menys com abans del trencament.
Trànsfugues
I si no fos possible aquest tipus de recomposició de la relació entre els dos partits, aleshores què? Doncs les informacions de la premsa de Palma focalitzen l’interès, en cas que s’esdevingui aquest escenari potencial, en tres diputats de Vox que són crítics amb la direcció espanyola de la formació ultra.
Cal recordar al respecte que el mes de novembre passat, enmig d’una de les moltes crisis internes de Vox a les Illes, el grup parlamentari es dividí en dos. Per una banda, 5 dels 8 diputats electes es convertiren en crítics davant la seu central a Madrid, amb la portaveu parlamentària de llavors al capdavant, Idoia Ribas, i s’enfrontaren als 2 oficialistes que encapçalava Le Senne, mentre que un altre decidí abandonar el partit immediatament i des d’aleshores està enquadrat en el grup mixt del Parlament, donant suport -com s’ha dit abans- al Govern. En síntesi, la crisi d’aquells dies fou motivada per l’ordre de la central ultra de Madrid d’espitjar l’accelerador contra Prohens per la croada contra el català, mentre que els crítics volien negociar amb més calma i pragmatisme. La crisi fou tan intensa que durant un parell de dies tots els rebels se situaren fora de Vox. Tanmateix la direcció de Santiago Abascal reculà i forçà un pacte de mínims per evitar el trencament total. Des d’aleshores dos dels cinc díscols s’han resituat en el si de l’oficialitat, però els altres tres se sap que segueixen mantenint profundes divergències respecte a la línia oficial marcada per Madrid. Idoia Ribas fins i tot ha formalitzat un nou grup: «Avanza en Libertad». De la crisi d’ara, motivada per l’actitud de Le Senne, ni Ribas ni cap dels altres dos crítics han dit res de res.
Amb aquest antecedents no es pot descartar que, en cas d’enfrontament absolut de Vox contra el PP, els tres crítics acabin per apartar-se de la disciplina orgànica i donin suport al Govern de Prohens, tal i com estigueren a punt de fer el novembre. Podria ser el cas si la direcció espanyola ultradretana ordenàs posar tots els pals a les rodes dels governs del PP. Cosa que suposaria la creació de fet de majories de bloqueig amb l’esquerra a totes els territoris on s’ha produït el trencament i que en el cas illenc significaria que Prohens no podria treure endavant ni els pressupostos que li queden per aprovar -2025, 2026 i 2027- ni cap llei ni convalidació de decrets, a no ser que pactàs amb algun partit d’esquerra.
Davant d’aquest possible panorama, que els tres rebels de Vox es convertissin també en trànsfugues -amb el seu company que ho és d’ençà la tardor passada- seria una opció a tenir molt present.
Eleccions
I si Prohens queda en minoria, Vox no es trenca i la direcció ultra a Madrid ordena el bloqueig contra els governs del PP, aleshores què? Doncs llavors seria gairebé impossible que Prohens pogués aguantar. Una majoria de bloqueig entre l’extrema dreta i l’esquerra no només significaria no treure endavant res de res, sinó que fàcilment el Parlament podria obligar a l’Executiu a fer el que no volgués, cosa que provocaria una contínua i creixent erosió de les expectatives electorals de futur dels conservadors. Seria un suplici sense cap sentit.
En una situació així les eleccions avançades esdevendrien l’única sortida lògica. Per ventura en solitari a les Illes o qui sap si Feijóo ordenaria posar urnes el mateix dia a tots els territoris on Vox hauria fet impossible que el PP seguís governant.