A tocar de l'estació de tren de Reus i del parc de Marxalenes, de record infaust per la cohabitació de grupuscles neonazis durant els anys noranta, s'aixeca una parròquia moderna i allunyada dels estils arquitectònics que atorguen bellesa estètica a les esglésies. El temple està regit per la Congregació dels Cooperadors de la Veritat, una organització que va néixer l'any 2011 quan 22 docents d'adscripció escolàpia van escindir-se de la seua antiga jurisdicció. El motiu aparent foren les seues idees fermament ortodoxes dintre del catolicisme.
Aquella nova entitat va comptar amb la benedicció de l'aleshores arquebisbe de València, Carlos Osoro, i va ocupar algunes planes de periòdic per la seua militància ultraconservadora. Segons les fonts consultades en el seu moment per aquest setmanari i les informacions proporcionades llavors per mitjans especialitzats, bona part d'aquests docents estaven vinculats al Camí Neocatecumenal, una doctrina integrista impulsada pel telepredicador Kiko Argüello. Arran del personalisme del seu impulsor, als fidels d'aquest moviment se'ls coneix popularment com a «kikos».
Els professors que van auspiciar aquesta nova organització van fracassar en l'intent de consolidar una fundació religiosa que promoguera les seues idees, però van aconseguir teixir una xarxa d'influència gens menyspreable. La Congregació dels Cooperadors de la Veritat, no debades, atresorava la gestió d'un monestir a Carcaixent (Ribera Alta), dues esglésies ubicades al Perú i el col·legi concertat Santiago Apòstol, situat a pocs metres del temple del barri de Marxalenes. El centre està dintre del paraigua de la Fundació de Col·legis Diocesans Sant Vicent Màrtir, un dels braços educatius de l'arquebisbat de València, tot i que la titularitat del centre recau en aquesta organització religiosa.
El centre catòlic s'ha vist esquitxat aquesta setmana per la denominada com a trama de les teràpies homòfobes. El diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Francesc Roig, ha denunciat que un dels docents del col·legi i membre de l'entitat que ostenta el control de la institució educativa promou aquesta mena de pràctiques que ataquen els drets dels col·lectius LGTBI. Es tracta, segons ha assenyalat la coalició valencianista, d'Óscar García Mulet. «Aquest professor, que ha realitzat tutories d'educació sexual al col·legi, pertany també al Centre d'Orientació Familiar Mater Misericordiae, que es va convertir en un dels nuclis neuràlgics de les teràpies de conversió segons desenes de testimonis fets públics els últims mesos».
«Trama contra els joves LGTBI»
La força d'estricta obediència valenciana ha buidat el contingut del llibre capdavanter d'aquest professor, anomenat Crecer como niños, crecer como niñas. En aquesta obra, «assenyala diferents "símptomes" o "senyals d'alarma" sobre el procés de maduració de la identitat sexual en xiquets com ara no jugar al futbol, tindre predilecció per ídols femenins o preferència per activitats sedentàries i menys agressives». «També quins són els "símptomes" o "senyals d'alarma" en xiquetes com la preferència per dur els cabells curts, "roba masculina", desinterès per jugar amb nines o preferència per activitats més físiques com ara "pegar volantins" o fer esport», retraten.
«García Mulet arriba a normalitzar l'assetjament escolar cap a xiquets que no responen a la seua idea de masculinitat per part d'altres companys perquè "la falta de masculinitat repel de forma inconscient" als companys assetjadors, tot assenyalant que "no ho fan per maldat" sinó com a part del seu "procés de conquesta de la mateixa identitat"», prossegueixen en la seua fiscalització del llibre d'aquest professor, el qual, segons dissecciona Compromís, «qualifica la reacció del xiquet víctima d'assetjament de callar i no respondre com "no pròpia del baró", el que li acaba per fer assumir que les acusacions d'homosexualitat per part dels seus companys són "certes"».
Els valencianistes adverteixen que el docent remarca «l'encomiable treball» dut a terme pel col·lectiu És possible l'esperança, «conegut per haver practicat teràpies de conversió contra centenars de persones LGTBI a través de diferents grups arreu d'Espanya i Amèrica Llatina». «En la mateixa línia que altres defensors de les teràpies de conversió, García Mulet situa l'atracció cap a persones del mateix sexe com un problema de maduració de la identitat masculina o femenina del xiquet o xiqueta i defensa el paper del tutor al centre educatiu per poder detectar aquests problemes i involucrar-se en la seua conducció», desgranen.
De fet, exposen un dels fragments: «L'educador, en percebre que un xiquet s'expressa de manera "efeminada", ha de tindre en compte que seria un greu error corregir directament aquest comportament ridiculitzant-lo avergonyint-lo davant dels altres. S'aconseguiria tot al contrari: reforçar la conducta. El primer hauria de ser guanyar-se la seua confiança i establir una vinculació sana. Després, atesa la inseguretat i les pors que pateix al món viril (que l'atrau alhora que l'espanta), amb delicadesa de diverses maneres, l'ha de conduir com un imant cap a les realitats masculines. Si aquesta manca d'identitat masculina (que la major part de les vegades té com a origen una manca d'aferrament patern) es prolonga i no es pren seriosament, pot derivar en l'adolescència al DCS -desig de canvi de sexe- o la PMS -projecció cap al mateix sexe».
L'obra compta amb l'aval d'una gran personalitat dels cercles ultraconservadors de l'Església valenciana: el bisbe d'Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla, famós per les seues afirmacions antiavortistes i marcadament tradicionalistes sobre el divorci, la masturbació o la convivència abans del matrimoni. Amb declaracions contra el feminisme i un historial farcit d'ombres del seu pas per Sant Sebastià, recomana l'obra per ser «valenta per a les famílies i defensar la masculinitat i la feminitat dels xiquets enfront dels experiments perjudicials que confonen». Munilla, no debades, firma el pròleg del llibre.
«Hem rebut denúncies ciutadanes sobre l'ús d'aquest llibre en el col·legi, així com la utilització de les instal·lacions del centre per realitzar una presentació de la publicació», denuncia el diputat Francesc Roig, qui ha recordat: «Ens trobem davant una nova peça d'aquesta trama que tracta als xiquets i xiquetes LGTBI com a malaltes que cal curar». «És inacceptable que en un centre sostingut amb diners públics l'educació sexual estiga en mans d'una persona que justifica l'assetjament escolar i veu perillós que un xiquet no vulga jugar al futbol o que una xiqueta vulga portar el monyo curt», retrau.
Arran d'aquest cas, la força d'obediència valenciana ha exigit que «s'aparte al professor, s'actue de forma ràpida i contundent des de la conselleria d'Educació i s'aprove la comissió d'investigació que hem proposat a les Corts Valencianes». «No descansarem fins a esclarir tota la veritat sobre aquesta trama contra els joves LGTBI i que es garantisca que les escoles siguen espais segurs per a tot l'alumnat, sense que ningú els diga que els seus gustos, la seua orientació sexual, identitat o expressió de gènere són un problema que cal resoldre», ha assegurat Roig.
La connexió dels lobbies ultracatòlics
L'educador no només ha divulgat les seues idees a través dels llibres i al col·legi en mans d'aquesta entitat que va estar vinculada en el seu naixement als kikos, sinó que ha impartit sessions formatives per a la Universitat Catòlica de València, en mans de l'arquebisbat de València, i per a l'Associació Catòlica de Mestres de València. Aquest col·lectiu de docents va estar comandat durant 17 anys pel primer professor —apartat del col·legi concertat Madre Josefa Campos d'Alaquàs (Horta) arran de la investigació de la Fiscalia per un delicte d'odi— assenyalat per practicar aquestes teràpies homòfobes.
El docent va compaginar la direcció de l'Associació Catòlica de Mestres de València, una entitat fundada durant l'etapa més repressiva del franquisme, amb la presència al Centre d'Orientació Familiar de la Diòcesi 'Mater Misericordiae', marcat per representants als seus òrgans de direcció vinculats a la galàxia integrista d'Hazte Oir. El seu activisme, fins i tot, s'hi va estendre a la Federación Educación y Desarrollo en Libertad, de la qual va ser secretari. El vicepresident del grupuscle nascut per combatre l'assignatura d'Educació per la Ciutadania era José María Llanos, actual síndic de l'extrema dreta Vox a les Corts Valencianes.
Presentada l'any 2010 en un acte del qual va participar l'aleshores secretària autonòmica d'Educació del PP, Concepción Ocaña, va veure la llum vinculada a Profesionales por la Ética. O dit d'una altra manera: a un col·lectiu ultracatòlic de l'òrbita d'Hazte Oír, considerada una plataforma pantalla de la secta El Yunque, segona va denunciar l'historiador catòlic Santiago Mata. L'entitat aixoplugava els grupuscles Valencia Educa en Libertad, l'Asociacion de Educadores Cristianos de Alicante, l'Asociación Católica de Maestros, Castellón Educa en Libertad, Alicante Educa en Libertad i la Asociación Juan Pablo II por el Desarrollo Humana.