Fins i tot al final, quan tot ha acabat i abandona l’escenari enfurismat, encara no ho vol deixar estar. Sense anunciar-ho, Donald Trump apareix a l’spin room, una mena d’espai on els centenars de reporters que segueixen el debat al centre de premsa entre ell i la rival demòcrata Kamala Harris poden fer preguntes als participants en el debat. Els fidels de Trump, com el candidat a la vicepresidència J.D. Vance, la seva nora Lara Trump i el senador republicà Lindsey Graham, són aquí per treure ferro a la derrota de Trump. Tota aquesta ensabonada és habitual en els debats per a la presidència dels EUA, però els candidats normalment se’n mantenen allunyats.
L’expresident està envoltant d’agents dels serveis secrets que mantenen a ratlla els insistents periodistes. “Ha estat el millor dels meus debats”, diu Trump. Parla d’una “nit magnífica” i d’unes “enquestes fantàstiques”, de com d’injust ha estat el debat i que, tot i això, ha pogut derrotar Harris. Els reporters criden: “Més alt!” i pregunten: “D’on treu aquestes xifres?” Trump no respon, al cap d’uns minuts desapareix rere una cortina i apressa el pas cap a l’estudi de Fox News, el canal televisiu pròxim a ell.
És clar que no va ser el seu millor debat, prou que ho devia saber Trump mateix.
Per a ell, la batalla electoral amb el president Joe Biden no era res de l’altre món. Ara bé, amb la vicepresidenta, gairebé 19 anys més jove que ell, no sap com trampejar-hi. Al principi del duel televisiu, ella li va donar la mà, cosa que el va descol·locar. “KA-mala Harris”, va ressaltar ella com si volgués ensenyar-li com es diu el seu nom. A Trump, li agrada pronunciar-lo malament per ridiculitzar-la. De cop, era ell el quedava retratat.
“Semblava empetitit, inclús pansit i vençut, però, encara més important, semblava enfurismat”, resumia Michael Steele, l’excap de partit dels republicans, al canal MSNBC. “No hi ha res pitjor que un fanàtic enfurismat compartint escenari amb una dona que no és capaç de controlar.” Robert F. Kennedy, que precisament havia retirat la seva candidatura presidencial i havia mostrat el seu suport a Trump, va acabar admetent: “La clara vencedora del debat és Harris.”
El debat va tenir una audiència televisiva d’uns 67 milions d’espectadors i molts milions més van poder seguir-lo per internet. Una enquesta al mateix moment per part de la CNN va donar com a resultat que el 63 per cent dels enquestats donaven Harris com a guanyadora. Una fotografia momentània, però clarificadora. A més, pocs minuts després que acabés el duel televisiu, la gran estrella del pop Taylor Swift va anunciar al seu compte d’Instagram que dona suport a Harris. Swift compta amb 284 milions de seguidors d’arreu del món.
Les eleccions no es guanyen o es perden només a través dels duels televisius. Tot i això, poden ser decisius quan hi ha un frec a frec entre els contendents i el resultat va d’uns pocs milers de vots en només alguns estats. El duel a Filadèlfia podria establir el to per a les properes vuit setmanes, en què Trump i Harris irrompran als decisius estats frontissa per mirar de convèncer els darrers indecisos.
Per a l’expresident, el partit encara no està dat i beneït, ja que molts electors desitgen un canvi i veuen en Harris la representant de l’impopular govern de Biden. La vicepresidenta ha d’esmolar el seu missatge, sobretot pel que fa a l’economia i guanyar presència.
Ara bé, el duel televisiu ha demostrat que, fora dels cercles del moviment MAGA i del rebombori viril del seu club privat de Mar-a-Lago, Trump és vist com un follet estrepitós que està fora de si. En el món irreal en què es mou, Nova York és un forat infernal i inhabitable, els molins de vent exterminen ocells, els demòcrates assassinen nounats i les presons ofereixen cirurgies de canvi de gènere als migrants que, al seu torn, es cruspeixen mascotes.
En les aparicions de les darreres setmanes, va desitjar un feliç aniversari a la verge Maria, va parlar entusiasmat d’Hannibal Lecter, el caníbal d’El senyor dels anyells, va vendre retalls del vestit que va portar en l’últim debat, va promocionar la cervesa de l’exlluitador Hulk Hogan i va amenaçar amb la Tercera Guerra Mundial i l’empresonament massiu dels treballadors electorals.
Aquestes mentides no venen pas de nou. Trump sempre ha estat així, passa que no tan descarat, obert i descontrolat. A l’escenari de Filadèlfia, això va quedar patent per a tothom, no només per als seus seguidors, que precisament és per això que l’idolatren, sinó també per a milions de ciutadans dels Estats Units.
Harris va aconseguir especialment de provocar Trump, per exemple atacant el seu ego, el seu taló d’Aquil·les. “La gent abandona els seus mítings electorals abans d’hora, per cansament i avorriment.” Trump no va poder sinó vociferar: “Nosaltres tenim els actes més grans, les convocatòries més increïbles de la història de la política.” En lloc d’atacar els punts febles de Harris, Trump va enrocar-se a la defensiva.
És just això el que volien evitar els seus assessors. Després, de portes enfora, van fer com si Trump s’hagués endut la victòria. Però de portes endins, afirmaven en veu baixa que aquest moment a Filadèlfia havia estat “una gran oportunitat perduda”, tal com informava The New York Times. Fins i tot el senador Graham, que a les xarxes socials havia elogiat Trump, no es va mostrar tan eufòric a l’espai d’entrevistes.
“Harris va posar la sobre taula tots els motius pels quals Trump no és adequat per al càrrec de president”, diu a Der Spiegel Rylee Boyd, de l’Organització de Votants Republicans contra Trump. I Michael Tomasky, el redactor en cap del magazín New Republic, constata: “Aquest ha estat l’inici del fracàs definitiu de Trump.”
“La tempesta Trump ha començat”, avisava el republicà Adam Kinzinger, que després de l’assalt al Capitoli es va distanciar de Trump i que votà a favor del seu segon impeachment. “No us cregueu que s’aturarà.” “La retòrica extrema” de Trump, va escriure l’exdiputat del congrés en un assaig, no farà altra cosa que empitjorar. Afirma que feia anys que s’estava preparant per a una campanya electoral contra Joe Biden, i ara li manquen els arguments contra Harris. La seva dialèctica aparentment sense sentit ara serveix per reunir rere seu els seus partidaris als estats frontissa. Aquesta és, va admetre Kinzinger, la “màgia” de Trump.
Els seus han estat intentant evitar en va que Trump s’anés acostant al caire de l’absurd. Tant pot deixar anar missatges positius en lloc de negatius, parlar d’idees textuals, conjurar més el futur que no pas el passat com delectar-se constantment en la seva ira contra les autoritats penals. “El camí fins la Casa Blanca passa per un enèrgic debat especialitzat, no pas per l’intercanvi de pulles”, escrigué recentment Lindsey Graham.
Tanmateix, Trump no se’ls escolta. “Sempre diuen que em mantingui en el terreny de la política, que no entri en el personal”, deia recentment fent befa en una trobada sobre els seus assessors i va fer que els seus seguidors prenguessin la decisió: “M’he de comportar d’una manera més o menys personal?” Van triar la primera opció.
Amb tot, segueix sent un home amb una agenda ben clara, la base apocalíptica de la qual amenaça la democràcia. “El nostre país està perdut”, acostuma a ser la faula. “Nosaltres som una nació en declivi.” Inclús en el discurs de presa de possessió del gener de 2017, va evocar un “bany de sang americà”. D’aleshores ençà, aquestes fantasies violentes s’han convertit en anuncis inconfusibles.
L’endemà del debat, Trump apareix a Manhattan, al lloc on hi ha el memorial dedicat a les víctimes de l’11 de setembre de 2001. Harris i Biden també hi acudeixen. L’exalcalde de Nova York, Mike Bloomberg, obliga Harris i Trump a una segona encaixada de mans en només 24 hores. Avorrit, Trump alça la vista vers els nous gratacels com si estigués intentant estimar-ne el valor. Després de l’11 de setembre, ell mateix havia presumit de tenir el gratacel més alt del Lower Manhattan. D’entre la gent concentrada, se senten algunes proclames: “Gràcies, president Trump!”, “T’estimem”.
Els seus llavis dibuixen un petit somriure.
Traducció d'Arnau Ferre Samon