“Herbert, Herbert” és el clam que ressona, a tres setmanes de les eleccions, a la carpa de les festes de la localitat austríaca de Wels. 4.500 assistents canten “Som una gran família”, mentre l’estrella de l’acte, Herbert Kickl, navega radiant entre un mar de banderes blanc-i-vermelles. L’ajustada armilla no li escau gaire. Aquest home de complexió esvelta i esportiva queda gairebé ocult rere l’enorme bandera austríaca que ell mateix fa onejar.
A Wels, Kickl, el líder del populista i conservador Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), és com si jugués a casa. L’alcalde és afí al partit i el land, un fortí dels contraris a les mesures contra la COVID, el portaveu dels quals era Kickl durant la pandèmia. En aquell moment, va recórrer moltes places per malparlar de la política anti-COVID del govern. En lloc de vacunar-se, ell va recomanar prendre un medicament per combatre paràsits.
A primera fila i abillat amb pantalons curts de cuir, hi ha un home que aplaudeix Kickl amb ganes, però no gaire temps enrere tenia una opinió ben diferent de la del líder del partit. És Manfred Haimbuchner, número dos tant a nivell federal de l’FPÖ, com al govern de l’Alta Àustria. Haimbuchner era considerat un crític dins el partit de Kickl d’ençà que el 2021 va haver de rebre respiració assistida a l’UCI arran d’una infecció per COVID.
Haimbuchner s’ha anat afegint al camí triomfal del cap del partit. Els temes de Kickl són, COVID a banda, sobretot la migració i l’entrada irregulars al sistema social austríac, la política de gènere “desmesurada” i el “comunisme climàtic”.
“No ens podran aturar, ni els mitjans del sistema ho podran fer”, espeta Kickl des de l’escenari que hi ha dins la carpa on la cervesa corre. La política i els mitjans d’Àustria li fan pensar en uns germans siamesos: “Els uns, els polítics, són un sac de mentides i els altres, les posen negre sobre blanc; així es reparteixen la feina en aquest sistema.” Quan sigui cap de govern, els farà passar “per l’adreçador”.
Aquest és l’objectiu d’aquest home de 55 anys i és probable que mai hi hagi estat tan a prop.
En les eleccions al Consell Nacional d’Àustria del 29 de setembre, el Partit de la Llibertat d’Àustria s'ha convertit en primera força, tal com indicaven totes les enquestes. És tota una novetat en la història de postguerra i per a Kickl és tot un triomf. Kickl dedueix ja ara la pretensió d’esdevenir cap de govern. “El canceller del poble”, com ell en diu.
Aconseguirà Kickl trencar els pronòstics i encimbellar-se aviat al capdamunt de l’estructura política de la república austríaca? El líder de l’FPÖ és “el canceller desitjat pels austríacs”, opina Reinhold Messner, alpinista del Tirol del Sud i exdiputat dels Verds al Parlament Europeu, que afirma que Kickl comprèn “l’ànima del poble”.
Cinc anys han passat ja des de la publicació del conegut vídeo eivissenc que va catapultar l’expulsió de l’FPÖ de la coalició amb el Partit Popular d’Àustria (ÖVP) en temps del canceller Sebastian Kurz. En les seqüències enregistrades en secret, es pot veure Heinz-Christian Strache, l’aleshores líder de l’FPÖ i posteriorment vicecanceller, i el seu confident Johann Gudenus trobant-se amb la suposada neboda d’un oligarca rus. S’hi poden veure ambdós polítics en una mansió d’Eivissa mostrant-se oberts a la corrupció: un dels pitjors escàndols polítics a Àustria des de la Segona Guerra Mundial.
En les següents eleccions, l’FPÖ es va desplomar perdent gairebé deu punts percentuals. Kickl, que no va tenir res a veure amb l’afer, va perdre el seu lloc com a ministre de l’Interior, però no intuiria mai que el vídeo eivissenc acabaria convertint-se en el tret de sortida del seu ascens fins al lideratge de l’FPÖ.
Qui és aquest home aspre, que porta ulleres modernes i traça un somriure una mica burlesc i el to de vegades tallant? Com va ser capaç d’estabilitzar l’FPÖ, unir-lo rere la seva figura i portar-lo al cim en un període de temps relativament curt? Kickl és realment d’extrema dreta, com afirma el canceller Karl Nehammer del conservador ÖVP? És un perill per a la democràcia, un “dealer de verí polític”, com escriu el setmanari Falter? Quins serien els seus plans per a Àustria si es convertís en el “canceller del poble”?
D’acord amb el programa electoral de l’FPÖ, Kickl es manifesta a favor del “retorn de les persones estrangeres no desitjades”. Afirma que, per a les persones migrants, Àustria hauria d’esdevenir “no inhumana, sinó desagradable”. Per als sol·licitants d’asil es preveurien pagaments en espècies en lloc de monetaris. L’objectiu és una “Àustria fortificada”.
Quant a la immigració i el control dels mitjans, el líder de l’FPÖ pren com a model l’autòcrata hongarès Viktor Orbán, amb el qual està en sintonia en el tema de la guerra d’Ucraïna: Occident ha de deixar de subministrar armament.
En el passat, Kickl havia mostrat puntualment simpatia pel moviment identitari, un corrent nacionalista i islamòfob. En canvi, es va mantenir allunyat de l’espectre més ultradretà del seu partit, un ambient estudiantil i paramilitar. El líder de l’FPÖ diu que els ultradretans volien un sistema de contrapoders, fins i tot l’abolició de la democràcia, i, a més, es manifestaven a favor de la violència com a mitjà vàlid en política. “Tot plegat en el marc d’un concepte de base racista.” Res d’això, diu, no va amb ell.
Tanmateix, membres prominents de la societat austríaca, entre els quals Heinz Mayer, jurista constitucionalista proper als socialdemòcrates, posen el crit d’alerta. En una carta a més de mil candidats al Consell Nacional, reclamen un cordó sanitari contra qualsevol coalició amb l’FPÖ. Segons els seus propulsors, el seu programa “té característiques ètniques i preveu intervencions radicals en l’estat social i de dret”. L’objectiu és “l’eliminació d’aquells que pensen diferent, la repressió de les minories, la submissió del poder judicial i l’erosió dels drets i les llibertats civils”.
Però aquestes acusacions a Kickl són realment encertades? Els seus biògrafs, Gernot Bauer i Robert Treichler, parlen del “candidat a la cancelleria austríaca més indesxifrable” des del final de la Segona Guerra Mundial. I sembla que amb raó.
Herbert Kickl té, almenys, dues cares.
La primera és la del demagog de festa de la cervesa, la de l’agitador, l’irreverent, l’impudent. Burlesc i, amb l’augment de la temperatura, cada cop més amarat de l’accent de la seva Caríntia natal, comença a repartir contra “els paràsits polítics de l’esquerra urbana”, els “curts de gambals” i “les amebes intel·lectuals” de l’antic soci de coalició, el partit conservador ÖVP. O contra la “mòmia del Palau Imperial de Hofburg que fa anys que està en estat vegetatiu”, fent referència al president federal Alexander Van der Bellen.
De 80 anys d’edat, el cap d’estat va rellevar Kickl el 2019 del càrrec de ministre de l’Interior. Gairebé quatre anys després, Van der Bellen va expressar-se de forma deliberadament poc clara sobre si faria jurar el càrrec de canceller al líder de l’FPÖ. I això no ho ha pas oblidat Kickl, conegut pel seu caràcter desconfiat i rancorós.
Als anys vuitanta, el sol fet que l’FPÖ era al costat del poble del carrer, impàvid en la lluita contra el sistema, fou la recepta d’èxit que va idear Jörg Haider, el tribú de la plebs. Kickl recorre freqüentment a aquesta fórmula i, de forma condescendent, denomina els rivals polítics de l’ÖVP, el SPÖ, els Verds i els liberals de Neos com a “partit de la unitat”, “la llista de la traïció al poble” o “els lacais del sistema”.
Kickl, un expert en el màrqueting polític despietat, va poder explotar el seu talent amb el joc de paraules per primera vegada sota el llavors líder de l’FPÖ Haider. La dita posterior “Daham en lloc d’Islam” també és un dels invents de Kickl.
Quan malparla d’Andreas Babler, el líder del partit socialdemòcrata SPÖ, i el qualifica de “mescla de Marx i nyap”, és un exemple de l’enginy lingüístic de l’antic adjunt de Haider. En el duel televisiu, Babler es va prendre la revenja espetant a Kickl tot just a mig metre de distància: “Crec que vostè és una persona perillosa.” Afirma que la democràcia no es pot deixar “abatre” per algú com el líder de l’FPÖ.
L’altra cara de Herbert Kickl es pot veure, si se’n té l’ocasió, en el marc d’una conversa assossegada i sense públic. És llavors quan surt a escena l’antic estudiant de filosofia que deu les arrels del seu concepte de llibertat a Jean-Jacques Rousseau. La seva tesi “La deducció transcendental de les categories i el capítol de la consciència en la fenomenologia de Hegel” va quedar inacabada, però la tria de les paraules deixa clara la considerable ambició de l’autor.
Un cop assegurada la confidencialitat, com va passar en una conversa l’any 2021, Kickl sembla més deixat anar: formula sense polemitzar i també diferencia a l’hora de parlar sobre els adversaris polítics. El més provocador és quan proposa de brindar amb dues llaunes de Red Bull, una al·lusió al vídeo eivissenc que, entre d’altres, va publicar Der Spiegel. Strache, el llavors cap de Kickl, es va donar a conèixer el 2017 en un ambient amarat de vodka com el “Red Bull Brother from Austria”.
El periple polític de Kickl no estava predestinat. Nascut el 1968 i fill d’un paleta amb estudis, va créixer a Radenthein, la tradicional ciutat obrera de la Caríntia roja. Magnesita, l’empresa local i líder mundial en productes ignífugs, tenia un pla detallat de cura per als seus treballadors. Sense germans, Kickl va créixer a Erdmannsiedlung, un barri de classe majoritàriament obrera. “La meva concepció del món té molt més en comú amb les esquerres que amb qualsevol extremista capitalista”, dirà més tard.
Kickl és un estudiant excel·lent i popular. Els seus progenitors deixen que triï què vol estudiar i es decideix per les ciències humanes. Tot i això, a l’assignatura de Filosofia de la Universitat de Viena, hi troba un col·lectiu estudiantil, segons afirma l’excompany d’estudis Oliver Indra, que està “impregnat per les esquerres”. “Entre comunistes, marxistes i maoistes, i un parell de psicòlegs defenestrats, Kickl es va quedar ben sol.”
Kickl va deixar la universitat sense concloure els estudis, va cercar quelcom que l’orientés i, finalment, va acabar unint-se a l’FPÖ. En aquell moment, el partit era dominat per acadèmics de valors conservadors i es diu que s’hi presentà amb la frase “Jo no sé fer pas res, però puc aprendre a fer de tot”. El van agafar a la primera. Aquest fan de Hegel va entrar al think tank de l’FPÖ.
Durant més de dues dècades, Kickl va actuar en un segon pla, rere les presidències de Jörg Haider, Heinz-Christian Strache i Norbert Hofer. Primer com a redactor d’acudits i discursos, a partir del 2005 com a secretari general i estratega del partit, i des del 2017 com a ministre de l’Interior. Durant molt de temps, va deixar que els focus fossin per a uns altres.
“Pel que fa al caràcter, hi ha diferències fonamentals entre Haider, Strache i Kickl”, diu Andreas Mölzer, veterà de l’FPÖ i que Kickl, en to burlesc, qualifica de “pensionista polític”. “Haider era el salvador carismàtic, Strache el bon camarada, i Kickl, en canvi, és el temut, no és ni amable ni tampoc un líder del menyspreu, sinó l’ànima de la festa.” Mölzer sap del que parla, ja que era el seu cap quan Kickl ingressà a les joventuts del partit.
“Que Kickl finalment hagi aconseguit el lideratge dins del partit podria tenir a veure amb les seves aparicions durant les manifestacions contra les mesures per la pandèmia”, diu Mölzer. “Quan hom puja a l’escenari i és victorejat, això no és pas innocu.”
Kickl ha sobreviscut al model que va tenir en el passat. Jörg Haider va morir el 2008. Anys enrere, ell ja l’anomenava un home “dèbil i sense caràcter”. Kickl va instar Strache a dimitir després que es conegués l’escàndol d’Eivissa, cosa que, en retrospectiva, va provocar que l’exvicecanceller es queixés de “traïdoria”. I Kickl va intimidar subtilment el successor de Strache, Norbert Hofer, fins a la seva dimissió el juny del 2021. Hofer va dimitir del càrrec dient: “Jo no em deixo dir cada dia que no estic al lloc que em correspon.”
De sobte, era Kickl i cap altre que estava a la llum dels focus de l’FPÖ. I va començar a agafar-li el gust.
Tot aquell que, dins del partit, vulgui esbrinar de quin peu calça aquesta persona que vol canviar Àustria de dalt a baix, topa amb moltes cares d’una personalitat clarament difícil de desxifrar. Es diu que Kickl, a diferència de Haider, no és venerat dins del partit, sinó més aviat respectat. Encara avui circula l’anècdota de quan Kickl era secretari general i, estant a la seu central del partit a Viena, va retreure al líder del partit Strache que la porta de la zona de fumadors no estava tancada correctament. El president del partit no vol comentar aquest fet.
Els antics companys de camí diuen que Kickl té “trets sociopàtics”, però que de vegades també pots tenir-hi “una estona ben divertida” amb ell. Poques vegades, però, aquesta persona moderada també està preparada per als excessos: “Llavors no beu una cervesa, sinó deu.”
La frase “Gemma noch ans tscheppern?” (equivalent en alemany de Caríntia a “Fem una altra ronda?”) era habitual en el Kickl dels inicis dins l’FPÖ. Passat el temps, l’home auster lidera el partit. Viu amb la seva dona a prop del bosc de la rodalia de Viena. Al casament, no s’hi va presentar ningú, excepte el funcionari, un antic ministre de l’Interior de l’SPÖ. Kickl és “un tribun del poble amb problemes de comunicació”, segons els seus biògrafs.
“No cal que se’ns planti al davant una estrella del pop, en aquests temps de crisi necessitem una persona com ell”, diu, afalagador, Markus Abwerzger, el cap de l’FPÖ al Tirol, sobre Kickl. “En Herbert és increïblement treballador i manté actiu el partit de forma disciplinada.” Entre altres coses, justament això es va poder comprovar diumenge, dues setmanes abans de les eleccions.
Mentre les inundacions de l’est d’Àustria arribaven al seu pic i Purkersdorf, el lloc de residència de Kickl, quedava aïllat de la resta del món, el diligent cap de l’FPÖ no va anar pas a sumar braços a primera línia de front, però sí que es va posar la capelina. Va anar fins al bosc i va enregistrar un vídeo que després va publicar a Instagram.
Kickl hi manifestava el seu agraïment als cossos de seguretat. Ara bé, ni una paraula sobre les possibles causes d’origen humà d’aquesta catàstrofe natural. Conseqüent des del seu punt de vista, “ja que l’alarmisme climàtic condueix a la dictadura climàtica i, per tant, a un comunisme climàtic, una mena de malaltia mental”, en paraules d’ell mateix de l’any passat.
Res no fa indicar que, si surt vencedor de les eleccions, Kickl realment pugui trobar un soci per formar govern. Tots els principals partits han exclòs una coalició si ell és al capdavant de l’FPÖ. L’alternativa més probable és una coalició entre l’ÖVP, l’SPÖ i els liberals de Neos.
Però, què passaria si l’ÖVP sacrifiqués el seu actual canceller Nehammer i s’oferís com a soci menor perquè les coincidències programàtiques són més grans amb el Partit de la Llibertat que amb els socialdemòcrates? Quin rumb prendria una Àustria timonejada per Kickl?
“Seria un gran daltabaix per a Europa. A l’estil d’Orbán, Kickl voldria ser un factor desestabilitzador a nivell europeu. Li agrada la idea de ser vist com el màxim malvat. Així podria passar a la història com un Belzebú que es guanya l’animadversió de tothom”, diu un assessor del Partit de la Llibertat que prefereix restar en l’anonimat.
Kickl va participar en els inicis del nou grup polític del Parlament Europeu Patriotes per Europa. S’hi compten diputats de les files de Marine Le Pen, Matteo Salvini, Andrej Babiš, Viktor Orbán i Geert Wilders. Amb tot, el grup compta amb una força de 82 parlamentaris. I encara que Alternativa per a Alemanya (AfD) no va ser-hi acceptada, l’alegria de Kickl pels resultats electorals al país veí fou “molt gran” segons va declarar ell mateix, i encara més perquè els seus companys d’idees haurien sortit airosos d’una “caça de bruixes” per part dels “autoproclamats paladins de la democràcia”.
Kickl diu que lluita per una Europa de les pàtries, en què els interessos del poble tinguin prioritat. Ell no promet als seus votants “res més que ser la vostra veu i representant, ser una eina, un instrument per a vosaltres”. El mateix pathos, l’utilitza per referir-se al parenostre: “Faci’s la vostra voluntat” es pot llegir als cartells electorals de l’FPÖ. Kickl admira l’Hongria d’Orbán com un “baluard de l’autodeterminació nacional i la resistència contra Brussel·les”.
Kickl té una visió semblant a la del governant de Budapest en relació amb Ucraïna. Un país, en paraules seves, que malauradament “ha anat pel pedregar”. Quan, al març del 2023, el president ucraïnès Volodímir Zelenski es va adreçar per videoconferència al parlament austríac, Kickl i els membres del seu grup parlamentari van donar-li l’esquena i van abandonar la sala.
Dos anys després de l’inici de la guerra per part de Rússia, el líder de l’FPÖ va condemnar “l’ànim bel·licista de la UE”, no pas els crims comesos per Vladímir Putin. “Els posicionaments en política exterior, de seguretat i en afers europeus del Partit de la Llibertat d’Àustria de Kickl i les seves declaracions sovint s’assemblen a les notes de premsa provinents del Kremlin”, declara a Der Spiegel Alexander Schallenberg, el ministre d’Exteriors austríac.
El fet que el futur “canceller del poble” proposés “l’intercanvi de dades com més senzill millor” amb Moscou durant el seu mandat com a ministre de l’Interior no desentona amb el panorama general. També va suggerir “garantir una comunicació segura més enllà del correu diplomàtic”.
Què en seria de la relació d’Àustria amb la UE si Kickl fos primer ministre? Una sortida de la UE “no és una cosa per la qual estem lluitant, però tampoc no és res que no es pugui descartar per sempre”, va dir el líder de l’FPÖ al juny. Alhora, defensa que els referèndums decidits positivament es puguin convertir en llei en el futur, independentment de l’aprovació del parlament. Per tant, una sortida de la UE seria factible obviant-se la majoria parlamentària.
De forma sorprenent, l’aspirant a canceller de vegades veu desolador el seu propi futur. Per exemple, quan sembla que parla casualment amb partidaris de la conspiració que encara sospiten que la mort accidental relacionada amb l’alcohol del seu antic ídol Haider fou un atac perpetrat per oponents polítics. Amb Kickl, la història, que pretén essencialment il·lustrar la seva pròpia popularitat creixent, sona així: “Molta gent ara se m’apropa i em diu: ‘Vagi amb compte perquè no li passi el que li va passar a Jörg Haider.”
Traducció d'Arnau Ferre i Samon