Que en algunes zones del País Valencià les activitats taurines són omnipresents en el calendari festiu és una qüestió innegable. Formen part dels programes de festes, determinen els usos de l'espai públic i generen llaços de sociabilitat. El bon estat de salut dels bous al carrer no s'expliquen, tanmateix, sense tenir en compte les abundoses ajudes econòmiques que, anualment, destinen els ajuntaments a subvencionar directament o indirecta aquest tipus d'activitats. L'associació animalista AnimaNaturis va calcular, en l'any 2019, que els ajuntaments valencians destinaven a actes taurins 17 milions d'euros.
Els diners públics arriben a les associacions taurines per diverses vies. Fins i tot per la via del foment del valencià. Així es pot concloure de l'anàlisi de la resolució de les subvencions que la Generalitat Valenciana convoca per al foment del valencià destinades a entitats social sense ànim de lucre, que el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana va publicar dilluns. Almenys vuit associacions que es dediquen al foment d'esdeveniments taurins figuren entre les entitats agraciades. Entre totes, rebran 8.735 euros. Destaquen l'especial protagonisme que tenen dos municipis, a l'hora de rebre aquestes ajudes: Moncofa, a la Plana Baixa, i Algemesí, a la Ribera Alta.
Les associacions taurines reben 8.735 euros de la convocatòria d'ajudes de foment del valencià.
A Moncofa és receptora d'aquesta subvenció l'Associació Cultural Taurina l'Asklaghetto. Rebrà de la Generalitat Valenciana 1.009 euros. Aquesta entitat organitza, pels volts d'octubre, tot coincidint amb les festes de Sant Antoni, un dia en què es celebra una desencaixonada i un bou embolat, a més de correbars, 'tardeos' i discomòbils. No és, en tot cas, l'única entitat de Moncofa que rebrà diners en aquesta convocatòria d'ajudes. L'altra és l'Associació de Dones Taurines de la localitat, creada l'any 2023, que disposarà d'una subvenció de 1.058 euros per desenvolupar les seues activitats.
La tercera entitat d'aquesta localitat de la Plana Baixa agraciada és la Penya K-Nut. La seua sensibilitat respecte de la qüestió lingüística no es deixa notar en l'escassa activitat que mostren a les xarxes. En tot cas, al seu perfil a Instagram -on tenen 500 seguidors- es presenten amb la següent descripció: «Desde 2002 defendiendo nuestras tradiciones! #sialsbousalcarrer». Junt amb aquesta declaració d'intencions, uns emoticons d'una bandera d'Espanya, una paella, una cigarreta, begudes alcohòliques i carn. Rep la mateixa quantitat de diners que l'Associació de Dones Taurines.
També a les comarques del nord s'ha empescat una subvenció l'Asociación Cultura Taurina Bou del Cristo de Artana. Tot i que té part de les seues publicacions a xarxes en valencià, no consta cap activitat vinculada a la promoció de l'idioma propi. Per contra, organitza bous i tallers infantils d'emboladors i carretó embolat. La partida que rep per al foment del valencià és, també, de 1.058 euros.
Menys diners rep l'Associació Cultural Taurina l'Afició de Picassent, que s'haurà de conformar amb 763 euros. Aquesta entitat de la comarca de l'Horta Sud, que fa 15 anys que funciona, és una de les que col·labora i organitza actes taurins en el municipi, sense que conste, en les seues xarxes cap activitat destinada al foment de la llengua.
Algemesí, com Moncofa, és un dels municipis on les entitats vinculades a la festa taurina, millor han sabut aprofitar la convocatòria anual. Tres associacions que estan vinculades a la celebració d'esdeveniments taurins suquen diners pel foment del valencià. Són: la Penya Taurina Anem a Bacs, amb 516 euros; l'Associació Vakes Tric Bous, amb 1.304 euros; i Cadafal K'As Liat, amb 1.969 euros. Si bé en aquest cas no organitzen directament actes taurins, sí contribueixen al foment i la perpetuació d'aquesta afició al municipi de la Ribera Alta amb les seues activitats. En cap cas no consta, a través de les seues publicacions en xarxes socials, que contribuïsquen al foment de la llengua.
Las Reinas del Biberón, dedicada a la cura d'animals abandonats, rep més diners que la Cooperativa d'escriptors Pont de les Lletres
Les ajudes públiques destinades a aquestes entitats taurines no són molt quantioses, però, amb tot, contrasten amb la d'altres entitats de llarga trajectòria que fan un ús habitual i constant de la llengua i que també s'han presentat a aquesta convocatòria.
L'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (1.944 euros) o el Centre d'Estudis del Penyagolosa (1.200 euros) reben menys diners, per exemple, que Cadafal K'As Liat. El Centre d'Estudis dels Ports (935 euros) es queda per sota del Vakes Tric Bous.
L'Asociación Valenciana de Bagkgammon (1.452 euros) rep onze vegades més de diners que la Conlloga Muixeranga de Castelló (120 euros), mentre que la Federació Valenciana de Pàdel (1.649 euros) rep una quantitat semblant a la Cooperativa Pont de les Lletres (1.649 euros), que agrupa a escriptors i escriptores del nord del País Valencià. Las Reinas del Biberón, dedicada a la cura d'animals abandonats, rep més diners (1.747 euros) que el col·lectiu d'escriptors.
Les subvencions al foment del valencià, de concurrència competitiva -és a dir, es pot presentar qualsevol associació-, van ser creades l'any 2016 pel Botànic. L'ordre 66/2016, que les regula, estableix que aquestes subvencions tenen com a finalitat "afavorir, difondre i promoure l'ús del valencià i la cultura valenciana en general".
Segons aquesta ordre, "es valorarà cada una de les accions, campanyes o activitats que es realitzen, l’impacte en la població, tant quantitatiu com de l’interés social, el treball en col·laboració amb altres entitats i institucions i el pressupost econòmic".