—Més afronta aquest cap de setmana el seu congrés nacional. S'hi han apuntat 1.600 persones i el lideratge se'l disputen tres llistes. Quin diria que és l'estat del partit?
En contra de l'opinió interna, de l'anàlisi que el partit està en problemes, crec que cal mirar on estàvem fa uns anys. Sí, Compromís ha passat de governar a la Generalitat Valenciana a estar en l'oposició, però s'ha de tocar de peus a terra, saber d'on venim, la quantitat de vots que encara tenim i els governs municipals que encara conservem. Compromís, en la meua opinió, té bona salut. Pel que fa a Més-Compromís, hi ha diverses faccions i persones que entenen el partit des de diferents visions. Estem en un bon moment i immersos en un debat democràtic. Del congrés, hauria d'eixir no sols reforçada l'executiva escollida, sinó també Més i Compromís com a alternativa real al PP.
—A pesar d'haver-hi tres candidatures, hi ha sectors del partit que no aprecien suficient debat abans del congrés nacional. Hi està d'acord amb aquesta afirmació?
Sempre tinc la sensació que els congressos generen debat a la part de la militància que està molt involucrada en la confecció de les executives i en les qüestions orgàniques i no tant a la gent que treballa i milita en el dia a dia. Als congressos, hi ha la percepció que el peix ja està venut, és a dir, que hi ha una majoria que s'imposarà si no hi ha cap pacte previ. L'únic que em preocupa és que es parla massa del «qui» i no tant del «què».
—Té preferència per alguna de les tres candidatures que s'han presentat?
Sí. De les tres candidatures que es presenten, conec moltes persones en dues d'elles. Sincerament, hi ha una candidatura que m'agrada més i estic més d'acord. Ara bé, s'ha de dir que les tres llistes tenen coses bones. Encara que hi haja enfrontaments i existisca una rivalitat perquè hi ha diferents formes de concebre el partit, l'important és que el dilluns, quan ja haja passat el congrés, treballem tots junts per a reforçar i consolidar Més.
—Una de les qüestions nuclears de la ponència política per al congrés nacional d'aquest cap de setmana és la voluntat de refermar el caràcter municipalista de Més. A les tres candidatures, tot i que en diferents intensitats, s'apunta la necessitat de cuidar més els col·lectius locals.
Soc alcalde en aquesta legislatura, però he estat regidor des del 2015 i la principal discussió i el retret més important que sempre he fet als nostres mandataris ha estat que no saben que existim. Quan estàvem governant, ens falta contacte amb les conselleries, les secretàries autonòmiques i els directors generals. Estem a una distància de més de 100 kilòmetres de València, i es nota. La direcció s'ha oblidat dels municipis quan sempre hem estat un moviment, un partit de caràcter municipalista. La nostra fortalesa eren els pobles quan la nostra presència estatal i valenciana era simbòlica, i ho ha de continuar sent.
—A les passades eleccions municipals, Compromís va perdre pistonada al mapa de poder local del País Valencià. Està clar que aquests resultats electorals estan marcats per un cicle a les urnes favorable a les opcions conservadores i reaccionàries. Ara bé, considera que hi ha errades pròpies?
En 2015, vam pegar un esclafit electoral molt important. Vam entrar al govern de la Generalitat Valenciana, però el símbol més bèstia d'aquella etapa va ser l'assoliment de l'alcaldia de València. Si m'ho hagueren preguntat en 2014, hauria respost que era impossible. En aquell moment, electoralment estàvem molt crescuts i en les últimes eleccions, ens han desbancat en molts llocs pels pèls. Jo, personalment, no parlaria d'un gran bac electoral, sinó d'una mena de sacsó. En 2019, per exemple, el PSOE va aconseguir molts vots en llocs que habitualment no li eren propicis, i ara, amb PP i Vox, ha passat un poc el mateix. Al final, hi ha molts governs que s'han aconseguit per poques paperetes. A Altea, sabem que si perdem 400 dels 3.300 vots que tenim, deixarem de tenir l'alcaldia.
—Al congrés del 2021, el nacionalisme valencià va canviar de nom i va emprendre un viatge ideològic per captar més musculatura militant i aconseguir expandir la seua implantació. Creu que s'han assolit aquests objectius?
He de dir que el canvi de nom de Bloc a Més-Compromís em va semblar un encert. La denominació del Bloc ja no era necessària, perquè, a més, la gent no sabia que existia. Tothom ens coneixia ja per Compromís, que és la marca amb una imatge i una percepció positiva entre la ciutadania. En aquesta nova etapa política de la meua vida, jo en vaig afiliar a Gent de Compromís, és a dir, directament a la coalició, perquè creia en el projecte conjunt i no en tres cossos que fan moviments en funció dels seus interessos. Amb el temps, fa pocs mesos, vaig afiliar-me a Més. Ho vaig fer perquè veia que no acabàvem de consolidar un sol projecte. De fet, jo soc partidari d'una federació o, fins i tot, d'un partit únic. Hi ha gent i grups de gent a Compromís que no volen perquè pensen que perdran la seua quota de poder i es diluiran. Ho considere una llàstima perquè el projecte guanyador no és altre que Compromís i les lluites internes entre partits no ens beneficien.
—Les aliances amb Sumar han estat un dels punts de conflicte entre les candidatures que es presenten a encapçalar i governar Més-Compromís. Quina opinió té d'aquestes pactes?
Hi ha qüestions molt millorables de com es van forjar aquestes aliances. Per sistema, jo no soc partidari d'aliances fora del nostre territori perquè es cau en la contradicció de vendre que som eminentment valencians, d'obediència valenciana, i després trenem aquests acords. És veritat que sense aquestes aliances no tindríem un eurodiputat valencianista com ara Vicent Marzà o dos representants valencianistes al Congrés dels Diputats. Ara, no és presentable que a les persones de la circumscripció d'Alacant es feren votar un senyor de Madrid. Jo preferiria votar una senyora de Crevillent, d'Alacant i Alcoi, i no treure representació, encara que no és la idea. Com podem vendre a la gent que som un partit que defensa el nostre territori quan han de votar un senyor que ve de Madrid? Crec que en aquestes qüestions, no es va negociar correctament i s'hauria d'haver condicionat perquè, almenys, Sumar situara un cap de llista per Alacant que haguera nascut ací.
—Arran d'aquestes situacions, i junt amb altres elements, hi ha candidatures crítiques que denuncien la pèrdua del missatge valencianista a Més-Compromís. Considera que s'ha donat aquest escenari?
Crec que no l'hem consolidat a Madrid. És cert també que hi ha molta gent que diu: «Tant de bo els valencians tingueren una influència com els bascos i els catalans». Ara bé, aquests després no es decanten per les opcions que defensen els interessos valencians. Al final, si la ciutadania valenciana vol tenir una veu pròpia a Madrid, ho té molt fàcil: han d'escollir la nostra papereta. Si no fan, i això és la nostra de missió, hem de pensar per què. Així mateix, hi ha un altre efecte negatiu d'aquests pactes i m'explique. L'èxit de Compromís és més social que polític. Ens perceben com a una força plural, amb transversalitat, i fer un acord amb Sumar és tancar-se, perquè és una opció més escorada políticament. Malauradament, amb aquestes enteses, es va diluir el missatge valencianista.
—Un altre dels retrets que llancen les dues llistes crítiques, això és, Compromís pel País Valencià i Reviscola, és la falta de democràcia interna. S'ha donat prou veu a la militància?
Crec que no. Per exemple, hi ha eleccions orgàniques d'elecció de representants municipals en alguns organismes en els quals no s'informa dels processos, ni de com s'ha escollit a una persona. En pilota valenciana, es diu popularment que les partides es guanyen quan s'arreglen. Doncs en la consulta amb Sumar, va seguir-se, justament, aquesta dinàmica. Et diuen: «Estàs d'acord amb un pacte que ja hem fet i que serà beneficiós per al meu partit?». La resposta lògica de la militància és que sí, clar, no pots contestar de cap altra forma. Tot i això, s'ha de dir que la gestió orgànica no és fàcil. Entenc a la direcció que ha de prendre moltes decisions, les quals, en molts casos, és complicat habilitar algun mecanisme per consultar a les bases. Tampoc pots consultar a la militància contínuament. Aquesta puntualització no eximeix que des dels pobles tenim la sensació que a València es cou el putxero, l'escudellen i ja ens el donen llest per a menjar a la resta.
—Compromís afronta aquests quatre anys polítics sent oposició tant als principals ajuntaments del País Valencià com a les Corts Valencianes. Quina hauria de ser l'estratègia per reconnectar electoralment amb el país?
Crec que hem de vigilar i fiscalitzar aquells que estan governant, però fer-ho sempre amb un ànim positiu i donant una alternativa a les polítiques a les quals ens oposem. Hem d'estar vius, actius i ser els més propers a la gent, així com transmetre una imatge i un discurs de transversalitat, encara que siga complicat dintre de les tendències de la societat actual.