Isabel Garcia Canet, guanyadora del Vicent Andrés Estellés de poesia, Eusebi Ayensa Prat guardonat amb el Joan Fuster d’assaig, més Carla Rovira i Eva Saumell, distingides ex aequo amb el Pere Capellà de teatre, configuren el palmarès dels 53 Premis Octubre que organitza Tres i Quatre, la veterana editorial fundada l’any 1968 a València per Eliseu Climent i Rosa Raga. Una edició amb majoria aclaparadora femenina de guardons, com a dada positiva, però amb el revers de no haver-se celebrat el tradicional sopar de lliurament, tot i que no és la primera vegada. A més, ha quedat desert l’Andròmina de narrativa per sisena ocasió en la seua història. Circumstàncies que no poden fer oblidar uns guardonats enguany de trajectòria sòlida, amb obres que han aconseguit concitar l’interès del jurat i que entraran a formar part del catàleg de l’històric segell en un moment ben saludable pel que fa al rigor i la qualitat de les seues publicacions.
En tot cas, la figura d’Isabel Garcia Canet (Pego, la Marina Alta, 1981) no és nova per a l’editorial: l’any 2007 va publicar en Tres i Quatre el poemari Claustre, guardonat l’any anterior amb el Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Ara tornarà a publicar en el segell amb un llibre titulat Els afores, un volum que el jurat definia com «un recull amb una veu poètica ferma i sostinguda que manté el ritme i la força dels poemes al llarg de tota l’obra».
El jurat, format per Àngels Gregori, Roger Mas i Irene Mira-Navarro, destacava també que «els temes universals s’hi convoquen d’una manera particular, sincera i sense artificis. L’estil depurat i transparent fa que els versos es presenten amb llum pròpia i tracen un recorregut pels afores, la intempèrie i els marges, els quals són, al capdavall, el territori de la poesia». Amb l’Octubre, Garcia Canet aconsegueix una fita en una trajectòria que, a més dels premis esmentats, inclou guardons com el Vicent Andrés Estellés de Burjassot i el Ciutat de Torrent.
Kavafis i la cultura catalana
Per la seua banda, el filòleg Eusebi Ayensa Prat (Figueres, Alt Empordà, 1967) guanyador del Premi Joan Fuster d’assaig amb El bell viatge, Kavafis a la cultura catalana, és una figura amb una trajectòria importantíssima en el camp de l’hel·lenisme, la seua especialitat, amb més d’una vintena de llibres publicats entre estudis, antologies i traduccions, molts dels quals també estan dedicats a Konstandinos Kavafis, com ara la traducció de la Poesia completa del poeta, acabada de publicar. Abans, va traure un altre llibre important Un català a Grècia: Una mirada a una història compartida (2022), un assaig que resumeix els vincles hel·lènics amb els territoris de parla catalana i, al mateix temps, unes memòries sobre la seua etapa com a director de l’Institut Cervantes d’Atenes, càrrec que va assumir el 2007. Ayensa també va ser director del Cervantes de Frankfurt fins al 2014, plataformes des de les quals va promocionar la llengua i la cultura catalanes.
El text que li ha fet guanyar el Joan Fuster uneix, per tant, tres vectors fonamentals en la seva trajectòria, l’hel·lenisme, Kafavis i la cultura catalana. «La qualitat i amplitud dels coneixements de l’autor sobre la temàtica que analitza, que evidencia una solidesa i trajectòria de recerca, i una excel·lent capacitat per exposar-la», destacava el jurat format per Margarida Castellano, Francesc Montero i Pere Antoni Pons. I afegien que El bell viatge, Kavafis a la cultura catalana «és una aposta per la bellesa de la reflexió i la riquesa del llenguatge, que fa una exposició d’idees amb una prosa clara, precisa, amb voluntat d’estil, que combina l’assaig amb la reflexió personal». El jurat, finalment, feia valer «la capacitat per connectar temes universals des de la catalanitat». El guardó es va concedir per unanimitat.
En l’apartat de teatre el premi Pere Capellà s’ha atorgat ex aequo —tampoc no és la primera vegada— a les obres Una història de terror reproductiu, de Carla Rovira Pitarch (Girona, 1982) i Mares i No, d’Eva Saumell (Vilafranca del Penedès, 1973). La particularitat d’aquest premi doble és la complementarietat temàtica, amb un tractament de la maternitat «des de punts de vista contraposats i estètiques diferents», aclaria el jurat, format per Francesc Foguet, Clàudia Serra i Aina Tur.
«Una història de terror reproductiu exposa els prejudicis i les contradiccions de dues dones que han lluitat per ser mares, i ho fa desplegant de manera enginyosa els mecanismes de la comèdia. En canvi, Mares i No reivindica, des d’una perspectiva coral, el dret de les dones a exercir la no-maternitat i ho planteja des d’una visceralitat ideològica i poètica impactant», dictamina el jurat. Això els du a fer una recomanació no massa habitual: «Tots dos textos, en definitiva, constitueixen un díptic suggestiu i enriquidor que proposem que es publiquin conjuntament», proposen.
Carla Rovira és actriu, dramaturga, directora i pedagoga, amb una trajectòria teatral enfocada des d’una visió social i feminista. Des del 2015 fins ara, quan debuta amb la seua primera creació, Most of all, you’ve got to hide it from the chicks, presentada en la Fira de Tàrrega, ha participat en un bon grapat de muntatges, ha creat, escrit i dirigit obres com Matria i Calla, Hamlet, calla, i ha estat artista resident al Teatre Lliure la temporada 2019-2020. Eva Saumell és actriu, dramaturga, directora, docent i investigadora. Té diverses obres publicades, entre elles Cuina, teatre i modernitat: Barcelona 1888-1919, publicada el 2020 i fruit de la seua investigació per a una tesi doctoral.
Sense Andròmina i sense festa
Declarar un premi desert mai és fàcil, genera un buit i és un toc d’atenció per als autors i autores que hi optaven, però no és un fet inhabitual: els Premis Octubre ja van declarar deserts els guardons de narrativa del 1978, 1986, 2000, 2013 i 2021. Aproximadament, cada dècada havia tingut el seu desert, però en temps recents serà la segona vegada. El jurat d’aquesta edició, format per Ferran Garcia-Oliver, Jordi Marrugat i Anna Punsoda, va coincidir de manera unànime a no atorgar el premi per un seguit de raons. D’una banda, «tot i que alguns originals tenen virtuts parcials, considerem que caldria treballar-los més i que cap d’ells no arriba, en conjunt, al nivell esperable d’un premi com l’Andròmina de narrativa».
De manera poc usual, a més, el jurat apel·la a un corrent de fons en la cultura catalana que té a veure amb els guardons literaris a obra no publicada i es mostra «partidari de vetllar per l’exigència literària dels originals premiats en qualsevol context, però en un moment d’ofensiva politicocultural i de desprestigi literari dels premis com l’actual, encara més». «Agraïm als autors la seva implicació i els animem a continuar treballant amb rigor i ambició per enfortir i fer créixer la nostra literatura», conclouen.
Altrament, tampoc no és la primera vegada que no se celebra la Nit dels Octubre, una festa significadíssima de la cultura catalana, amb el seu significat i transcendència de celebració i reivindicació. L’any 1982 no va tenir lloc la festa per la coincidència amb una tragèdia que va commoure el país, la pantanada de Tous que va arrasar la Ribera del Xúquer. L’any 1997, el canvi de govern cap a la dreta en la Generalitat tenia conseqüències amb la denegació d’un permís per celebrar el sopar en la Fira de Mostres de València. Amb poc temps per habilitar una alternativa, es va decidir cancel·lar el vessant festiu, que no els premis. L’any 2011, l’esclat de la crisi també va condicionar la celebració, mentre que el 2019, la sentència contra els presos polítics va silenciar el sopar com a acte de protesta. Finalment, l’any 2020, la pandèmia que va fer inviables tants esdeveniments culturals va fer impossible la celebració del lliurament a la manera tradicional.
Com en 1997, el canvi de govern també ha marcat la no celebració del sopar, però aquesta no és l’única raó. «L’actitud de l’actual govern valencià evidentment afecta, perquè a diferència del període de govern del Botànic, ara no hi ha aportació econòmica. Però també hi ha raons d’ordre intern», explicava el responsable de l’editorial, Jan Brugueras. Veurem què passa amb futures edicions. En clau de present, tanmateix, els Octubre tornen a enriquir la literatura en català amb aportacions noves i interessants.