La nissaga paterna de Donald Trump no té arrels molt profundes als Estats Units. El seu avi, Friedrich Drumpf, va néixer a la petita ciutat alemanya de Kallstadt, a Baviera, el 1869. Als setze anys emigrà als Estats Units. Com tants d’altres, adaptà el seu nom a l’anglès i passà a ser Frederick Trump. Poc més tard, el 1891, s’instal.là a Seattle, a l’estat de Washington, creat només dos anys abans. Prou espavilat pels negocis, li va anar prou bé amb diferents comerços i en algun moment va comprar un local de diversió anomenat Poodle Dog, ubicat a la zona de vici de la ciutat. Era un prostíbul, segons publicà The Washington Post el 2018.
El 1902, als 33 anys, ja amb prou possibles, decidí tornar a Alemanya per casar-se amb Elizabeth Christ. Havia estat immigrant als Estats Units i ara emigrava cap al seu país natal amb la intenció instal.lar-s’hi definitivament per crear una família amb la núvia. Tanmateix es trobà amb un problema irresoluble: les autoritats consideraren que havia partit quasi vint anys anys per fugir de la obligació legal de servir a l’exèrcit alemany i consideraren que, en conseqüència, havia perdut el dret a ser considerat ciutadà germànic i que era un simple visitant. Per tant, quan se li acabàs el visat, hauria de sortir d’Alemanya si no volia ser detingut.
Frederick recorregué legalment, però perdé. Després escrigué una carta al kaiser, demanant la seva intervenció i gràcia, argumentant que era un home de negocis d’èxit que ajudaria a millorar el país, però la petició mai va ser contestada. I les autoritats li comunicaren que el deportaven de forma immediata.
Altra vegada als Estats Units, tingué un fill, el 1905, al qual batejà amb el nom de Fred. Frederick morí el 1918 víctima de la grip espanyola. Fred va poder gaudir poc temps de son pare i, per tant, difícilment aprengué res d’ell, quant a fer negocis. Però tenia com una mena de sentit innat per fer-ne i, sobretot, disposava d’una considerable herència paterna que gestionava sa mare. Quan Fred tenia desset anys la convencé per posar entre tot dos una empresa immobiliària. Així ho feren i va ser un gran èxit, dedicant-se a comprar, reformar i/o construir edificis a Queens per després vendre’ls o, també, llogar els pisos. Bona part dels seus llogaters eren jueus i Fred amagà son pare havia estat alemany, sempre deia que la família era d’ascendència sueca. Segons va dir un nebot seu, John Walter, «no trobava que fos bona cosa ser (d’origen) alemany en aquells dies» que tants de jueus eren perseguits pels nazis a Alemanya i emigraven als Estats Units.
No se sap perquè Fred entengué que havia de mentir sobre quelcom així. S’ha publicat l’especulació que pogués ser degut a que se l’havia relacionat amb simpaties nazis. Al respecte ha estat definit com «el Ford immobiliari»; com és conegut, el magnat de la fabricació de cotxes Henry Ford fou un entusiasta admirador d’Adolf Hitler. No se sap si Fred tingué simpaties nazis, però està fora de dubte que era el que avui en dia es diu un supremacista blanc. Un racista, senzillament. El 1927 va ser detingut -i alliberat per la policia sense càrrecs- per participar a Nova York en una massiva marxa del Ku Klux Klan contra els policies catòlics d’origen italià i irlandès.
El negoci familiar de Fred i sa mare va anar prou bé durant les dècades de 1920 i 1930. Però fou amb la Segona Guerra Mundial (1939-1945) quan van fer una gran fortuna. El Govern federal aprovà una important partida de diners per subvencionar la construcció de cases i Trump pare hi veié un gran negoci: cobrava les subvencions i aconseguia construir per davall del preu establert, amb el resultat que guanyava només la quantitat prevista legalment sinó que, al contrari d’altres promotors, es quedava la diferència entre el que rebia del Govern i el que gastava.
Gràcies al negoci rodó va fer prou diners. Tants van ser que despertà sospites d’irregularitats. El 1954 va ser citat a una comissió del Congrés per donar explicacions. Se l'exonerà de responsabilitat legals perquè la pràctica va ser considerada legal.
Ja no abandonà mai el negoci immobiliari que li va reportar una més que considerable fortuna. Que gairebé no gastava, no debades tenia ben guanyada fama de garrepa i evitava totes les despeses que podia, excepte un luxós cotxe.
El 1970 es veié implicat en una polèmica racista al ser acusat de no voler llogar els apartaments que construïa a negres ni a porto-riquenys. El procés es va tancar a través d’un acord extrajudicial que no es va fer públic.
Va morir el 1999 i deixà una herència al seu fill Donald d’uns 413 milions de dòlars. L’avui president electe intentà durant molts anys fer creure que ell era un self made man. Res més lluny de la realitat: una mentida, marca de la casa, per així dir-ho. El passava era que, segons publicà el New York Times el 2018, l’herència hauria d’haver rendit tributs que Donald s’estimà més no pagar. Un altre clàssic de la biografia del guanyador de les eleccions presidencials estatunidenques.