A l'equip de govern del president valencià Carlos Mazón, hi ha pocs integrants que atresoren l'experiència comunicativa de Susana Camarero. La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, zaplanista de pedra picada com bona part dels seus companys de Consell, s'ha erigit en la veu d'un executiu en hores baixes i contra les cordes, amb la pressió de cobertes del Madrid mediàtic d'orientació conservadora i el soroll social d'un malestar que va expressar-se aquest dissabte amb una manifestació multitudinària que va omplir de gom a gom el centre de València.
Arran de l'absència de Ruth Merino, consellera d'Hisenda i portaveu del Govern valencià, Camarero semblava haver-hi estat la designada per escampar una DANA política que ha desbordat l'executiu valencià. Si el passat dijous ja va ser l'encarregada de donar comptes de les accions de recuperació de les comarques devastades que abandera l'administració valenciana, aquest diumenge ha assumit el dur paper de donar la cara hores després d'una protesta massiva a la capital valenciana que tenia com a lema «Mazón, dimissió». Una mobilització que va exhibir com l'empipament social apunta la Generalitat Valenciana com a responsable i, més concretament, al seu comandant en cap.
La vicepresidenta i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge volia girar el full i vendre la reconstrucció liderada per l'executiu de Mazón, xifrada en 31.400 milions d'euros que hauria de finançar majoritàriament l'administració estatal, però l'emprenyament exhibit als carrers l'han transformat en l'escudera comunicativa del Consell. «No és una opció. No podem abandonar les víctimes», replicava al bullici sobre una possible reconfiguració del Govern valencià i la renúncia, almenys, de la consellera d'Interior i Justícia, Salomé Pradas, marcada per la gestió del dimarts 29 d'octubre i per haver reconegut el desconeixement del sistema d'enviament d'alertes a la població.
La bala de la remodelació
A pesar de les paraules de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mazón compta amb la bala arriscada de la remodelació per intentar escampar el temporal polític que difícilment s'espera que amaine. I més quan ha creuat l'embassament de Contreras, un dels pitjors senyals per a un polític valencià. Segons publicava Levante-EMV, l'equip del president medita designar un conseller que encapçale la reconstrucció, però la pressió social, política i mediàtica assenyala la figura del president de la Generalitat Valenciana i alguns dels consellers que han participat de la gestió de la pitjor catàstrofe que ha experimentat el País Valencià en la seua història recent. Només comparable amb la gran riuada de València del 1957.
Encara que la protesta d'aquest dissabte identificava el comandant en cap de l'executiu valencià, l'altre nom que apareixeria a les pancartes com a responsable és Pradas, acompanyada d'un equip que ha brillat per la seua absència, com ara el secretari autonòmic de Seguretat i d'Emergències, el zaplanista Emilio Argüeso. El relleu de Pradas, que va assumir la cartera d'ençà de la sortida en juliol de l'extrema dreta Vox del Consell, podria no ser un tallafoc suficient per a Mazón. Un adeu de la consellera podria desprotegir el president, desproveir-lo d'un parallamps a les crítiques que inunden el Govern valencià i engegar una cadena de dimissions a partir d'aleshores imprevisible.
De cara a l'exterior, el PP ha optat per tancar files amb Mazón i ha abandonat el qüestionament llençat pel seu líder estatal, Alberto Núñez Feijóo, a principis d'aquesta setmana, quan va demanar al president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, la declaració de «l'emergència nacional», això és, retirar les competències de la gestió de les emergències a Mazón i atorgar-li-les a la Moncloa. «El PP està amb els valencians i amb el seu president, qui ha donat la cara en tot moment», ha expressat aquest diumenge Juan Bravo, vicesecretari d'Economia del PP, mentre abunden les declaracions als mitjans conservadors estatals de càrrecs populars preocupats per la imatge de la formació de la gavina i assenyalant amb el dit al cap del Consell.
Amb altres conselleres tocades, com ara Núria Montes, arran de la seua falta de tacte en comunicar els protocols d'apropament de les famílies al recinte en el qual es custodien els cadàvers, el president de la Generalitat Valenciana fia la seua resurrecció a la seua compareixença a les Corts Valencianes del pròxim 14 de novembre. En la sessió monogràfica, tant el PSPV com Compromís, que ha demanat per activar i per passiva la seua dimissió, li exigiran responsabilitats polítiques i el posaran contra les cordes, davant l'espill de la seua gestió. També serà el moment de comprovar l'actitud de l'extrema dreta Vox, fins ara socis dels populars, tot i que amb certes tibantors d'ençà de la ruptura governamental. Segons La Vanguardia, serà a partir d'aleshores quan es pot donar una crisi de govern.
«El dijous hi haurà una compareixença amb explicacions polítiques, del relat, de tots els esdeveniments, amb tota mena de detalls», ha indicat Mazón aquest diumenge quan arribava al Centre d'Emergències de la Generalitat Valenciana. «Crec que és important per a les víctimes i pel que ha passat que s'expliquen bé les coses, de manera ordenada, evitant aquesta fase de mentides que també hem hagut d'eixir a desmentir, i que ens han llevat temps de les actuacions importants», ha subratllat en actitud defensiva, de reacció a l'allau de retrets polítics, mediàtics i socials.
El president valencià havia passat a l'ofensiva quan el calendari comptabilitzava cinc dies d'ençà d'aquella terrible vesprada-nit del dimarts 29 d'octubre. Ho va fer amb l'anunci de dos paquets de mesures econòmiques una gira mediàtica per atacar Sánchez i culpabilitzar a la Conferència Hidrogràfica del Xúquer. Tanmateix, l'escàndol del dinar privat per oferir la direcció de la radiotelevisió pública valenciana van tornar-la a la rereguarda.
Criminalització de la protesta
Paral·lelament al desenvolupament de la manifestació contra Mazón, encapçalada per damnificats de la DANA i organitzada per entitats com ara Acció Cultural del País Valencià, entre altres, el PPCV despertava del seu estat de letargia, d'estar sumit en el desconcert i sense energia política durant aquesta tragèdia i treia el clàssic manual de l'anticatalanisme. «La manifestació d'avui està polititzada. Les entitats catalanistes dels Països Catalans venen a crear gresca i col·lapsar la ciutat de València. No els importen les víctimes; només la política», escrivia la formació de la gavina a la xarxa social X, l'antiga Twitter.
«Manifestar-se de manera pacífica, sí; però la violència, la provocació i el vandalisme sobren. La manifestació d'avui ha estat totalment polititzada. València mereix respecte i unitat, no actes que aporten divisió i caos», reforçava Juanfran Pérez Llorca, síndic dels conservadors a les Corts Valencianes. «Amb absolut respecte a tots, considere que la confrontació i el vandalisme mai seran la solució. La ciutat de València també és municipi afectat i símbol de la solidaritat de tot un poble. Aquesta és la València que volem, i que necessitem», sostenia la popular Maria José Català, alcaldessa de València. És la mostra d'un PP, d'un Govern valencià, situat a la defensiva.