Que la situació del PP al País Valencià és a hores d'ara complicada és cosa ben sabuda a tota Espanya. Carlos Mazón s'ha convertit en un llast per al seu partit. "No més errades. Cal recuperar la confiança", ha dit indissimuladament Alberto Nuñez Feijóo. El vaixell sotsobra i el president de la Generalitat ha incorporat a la seua tripulació un militar que diu que no ha vingut a la política per fer política (!), com si el simple gest de fer el salt a aquesta banda civil no fora, en si mateixa, un acte polític.
L'aigua, en tot cas, continua arribant-li al coll al President de la Generalitat. Del dia a la nit ha passat de ser un President acomodat en el poder a ser un empestat dins el seu partit. El seu equip fa setmanes que s'esforça per pegar-li la volta al relat, per transmetre una imatge d'eficiència i dedicació que va quedar malmesa per la seua maldestra actuació el fatídic dimarts 29 d'octubre. Fins i tot el seu flamant vicepresident Gans Pampols ha admès que, amb un adequat sistema d'alerta -en realitat, aplicant el que ja existeix-, moltes vides es podrien haver salvat.
El cas és que Mazón i el seu equip fan mans i mànegues aquestes setmanes per reparar la seua reputació i la del seu govern. També per espolsar-se les responsabilitats i traslladar la idea que, en realitat, les avingudes d'aigua es podrien haver evitat de no haver sigut per la dèria conservacionista dels partits d'esquerra.
És en aquest marc mental que s'inscriu la pregonada reforma de la Llei de l'Horta que el conseller Vicente Martínez Mus va anunciar dilluns passat a alcaldes i alcaldesses de les comarques del Camp de Túria, la Foia de Bunyol i l'Horta Sud. Segons la versió que aquests dies s'esforcen per esbombar des del Consell, és a causa d'aquesta llei, aprovada en temps del Botànic, que no es van executar obres de canalització per evitar les grans avingudes d'aigua procedents de l'interior de la província.
Qualsevol mesura que supose desprotegir l'horta és un tir en el peu. Suposa sembrar la llavor de la catàstrofe de la següent generació.
Es pren com a pedra angular el prejudici, tan utilitzat per les forces de la dreta, segons el qual el conservacionisme entrebanca el desenvolupament econòmic. I, a partir d'ací, s'aplica l'estratègia de l'embolica que fa fort. Sosté la Conselleria que fou per culpa de la Llei de l'Horta que no es feren les canalitzacions des del barranc del Poio i la Saleta. I això és una mitja veritat, per no dir una mentida. La Llei de l'Horta, la primera llei destinada a protegir el patrimoni agrícola de la zona metropolitana de València, no prohibeix les infraestructures hidràuliques ni, en aquest cas, les canalitzacions. El que fa la Llei -o, més ben dit, l'aplicació de la mateixa- és condicionar les infraestructures a determinades millores per minvar el seu impacte sobre l'horta. És al capdavall això el que es podria esperar d'una llei destinada a protegir aquest patrimoni, que vetlle per la seua preservació.
Al PP, però, li urgeix reformar la llei. Va en el seu ADN desregular al màxim la gestió del territori. No sabem el detall de la reforma, però no és difícil imaginar les línies mestres, a la vista dels precedents. Tota regulació tendent a protegir el territori és, als seus ulls, un impediment per al creixement i el desenvolupament econòmic, com s'ha fet evident amb l'aprovació de la Llei de Simplificació Administrativa, que, entre altres coses, permet la construcció d'hotels a 200 metres de la línia de mar. El business as usual, vaja.
Retocar, ara, la legislació sobre l'Horta és d'un curtplacismes esfereïdor. Una mesura efectista que, probablement, acontentarà molts alcaldes de la zona i projectarà la imatge que aquest Consell està per feina. Els tripijocs que ens intentaran colar per la porta de darrere estan per veure. Qualsevol mesura que supose desprotegir l'horta és un tir en el peu.
Ho han repetit fins a la sacietat els geògrafs aquestes últimes setmanes: que una de les raons de la virulència de la barrancada a l'Horta Sud ha sigut la persistent ocupació de sòl agrícola. Pretendre acotar la ferocitat de la dana a la pluviometria és no voler comprendre la complexitat del fenomen que va esdevenir el 29 d'octubre. El terreny agrícola i forestal és la millor defensa contra les avingudes d'aigua. Pensar que tot ho podrem resoldre mitjançant l'enginyeria civil és no entendre el punt de vulnerabilitat al qual ens està portant el canvi climàtic. Continuar esquarterant l'horta és sembrar la llavor de la catàstrofe de la següent generació.