La història dʼAntonio Bernabé Delgado, capità de lʼexèrcit republicà, ha marcat tant la trajectòria de Pilar Bernabé com la de Juan Rodríguez Lozano, capità republicà afusellat per les tropes franquistes en agost del 36, ha marcat la de José Luis Rodríguez Zapatero. “Muero inocente y perdono; mi credo fue siempre un infinita ansia de paz, el amor al bien y el mejoramiento social de los humildes”, va escriure el segon abans de perdre la vida en un camp de tir situat als afores de Lleó.
El iaio de Bernabé va tenir més sort que el de lʼexpresident espanyol. Va poder exiliar-se a França, on acabaria creant una altra família. La dona i el fill, en canvi, van quedar-se aïllats a Figueres, a l’altra banda de la frontera. Tots ells no es retrobarien fins massa anys després.
En qualsevol cas, Pilar Bernabé (València, 1979), la neta del capità republicà que ara és delegada del Govern espanyol al País Valencià, mai no va perdre el contacte amb la branca familiar francesa. Hi va passar molts estius, cosa que li va permetre aprendre l’idioma, i de tant en tant encara visita aquells descendents. Al cap i a la fi, les seues arrels —ideològiques, si més no— provenen dʼallà.
Entre els diversos exemplars del Diari Oficial del Ministeri de Defensa que van reflectir els successius ascensos militars dʼAntonio Bernabé Delgado durant la guerra, rubricats pel socialista Francisco Largo Caballero en 1937, i el Reial decret del Boletín Oficial del Estado del 28 de juliol de 2022, signat pel també socialista Pedro Sánchez Pérez-Castejón, han transcorregut 85 anys i un mateix fil conductor: el del compromís polític de la nissaga Bernabé.
Germana de Clemente i Antoni, dos membres molt actius de les Joventuts Socialistes del País Valencià a la dècada dels vuitanta, la militància dʼella, no obstant, no va iniciar-se fins lʼany 1999, quan entrava a la vintena, i directament al PSPV-PSOE, sense cap contacte amb la pedrera del partit. Eren els temps en què cursava Filologia i Comunicació Audiovisual, uns estudis que no va arribar a completar.
Veïna del barri de Patraix, la menuda dels Bernabé va residir a lʼentorn de lʼavinguda de Gaspar Aguilar fins que fa pocs anys va mudar-se al districte de Campanar. Mentre estudiava va treballar una temporada al pub La Morgue, ubicat a tocar de la Creu Coberta i propietat dʼun dels germans. També va fer-ho al Centre Excursionista de València i va impartir classes de reforç al Col·legi Ramiro Jover, de Sant Marcel·lí.
De qualsevol manera, el seu leitmotiv sempre ha sigut lʼactivitat política. El PSPV. Malgrat no comptar amb el pedigrí dʼuns altres joves valors del partit, el seu germà Antoni —que fou delegat del Govern i director de lʼoficina turística estatal Turespaña— va obrir-li de bat a bat les portes de Blanqueries, on aleshores es trobava la seu socialista valenciana. I no sols les de la seu, sinó les de la planta quarta. La planta noble.
En 2003, en efecte, Bernabé va entrar a formar part de lʼequip de Joan Ignasi Pla. Com a assistenta, acompanyada de Joaquín Martín Cubas, que era cap de gabinet del secretari general, ja exhibia un ímpetu inusual. Feinera, tenaç i empàtica, va despuntar de seguida per la proximitat i efectivitat.
“Sap destriar el gra de la palla i intuir les dificultats o potencialitats de cada escenari”, diuen dʼella
Ella era lʼencarregada del treball de camp que calia enllestir abans de cada acte, entrevista o reunió del líder. “Sap destriar el gra de la palla i intuir les dificultats o potencialitats de cada escenari”, explica una persona que va tractar-la en aquella època. “No mʼha sorprès gens la seua tasca com a delegada en la crisi de la dana, tenia clar que Pilar aspiraria a cotes molt altes”, afegeix.
Des del gabinet de Pla va donar suport, en 2007, a la cursa electoral de Carme Alborch a lʼalcaldia de València. A continuació, va esdevenir assessora del grup parlamentari de les Corts, entre 2007 i 2011, i del grup municipal de lʼAjuntament de València, de 2011 a 2019. Després dʼuna primera etapa com a assessora, va exercir de cap de gabinet de Sandra Gómez, la màxima referent del PSPV a la ciutat. I en 2019, per fi, va estrenar-se com a regidora. Durant tres anys va dur àrees tan diverses com Esports, Gent Gran o Desenvolupament Econòmic i Ocupació. En tots els casos, amb encert.
“És oberta, molt comunicativa, dʼaquelles persones que no parla amb la gent per parlar, de les que després recorden de què ha parlat i amb qui”, explica algú que va coincidir amb lʼedil Bernabé. En els mesos més durs de la pandèmia va mantenir obert un centre dʼatenció telefònica exclusiu per a la tercera edat, a fi de cobrir les seues necessitats alimentàries o sociosanitàries. I va abonar amb una agilitat inusitada les ajudes als comerciants afectats per la covid, fins al punt que lʼAjuntament de Madrid va contactar-hi amb la voluntat de replicar la fórmula.
Es podria afirmar que al partit va arribar a taula parada, però el ben cert és que, de taules i cadires, nʼha parades moltes
Pilar Bernabé es mou la mar de bé en tots els ambients. Una associació de veïns. Una patronal empresarial. La policia. Les residències de gent gran. La lluita per lʼescola pública. Els efectius de protecció civil. Els grups feministes. Siga on siga, acostuma a ser ben rebuda. No està per estar. Es podria afirmar que al partit va arribar a taula parada, però el ben cert és que, de taules, nʼha parades moltes. I de cadires. El seu vigor ve de lluny. En la seua etapa de regidora, a diferència dʼaltres companys, no evitava esforços a lʼhora de muntar o desmuntar qualsevol míting o trobada amb militants.
Una predisposició que entronca amb la seua vinculació al món faller. És integrant de la nombrosa comissió Fra J. Rodríguez - Pintor Cortina, on protagonitzava representacions teatrals, i fruit de les seues creences religioses, sempre ha estat molt present en les activitats de la seua parròquia, on sa mare ja era molt activa.
La seua trajectòria associativa és més fecunda que la d’Elon Musk en el món dels negocis. Perquè Bernabé pertany al moviment dels scoutsdes que va nàixer, ha participat any rere any en la festivitat de Sant Vicent i està adscrita, des de no fa tant, a un col·lectiu de dones esmorzadores. I compatibilitza la seua simpatia pel Barça amb el carnet de sòcia del Llevant Unió Esportiva. El contacte diari amb el desaparegut Ramón Vilar, regidor i granota de pro, sʼhavia de notar.
En 2016, aprofitant una visita a les Falles, va aconseguir que Pedro Sánchez visitara la seua agrupació. Fa uns mesos, amb motiu dʼuna visita dʼÓscar Puente a València, va organitzar un acte al casal en què van prendre part més de tres centenars de militants. A la cita no van faltar lʼexpresident Joan Lerma i els també exsecretaris generals Joan Ignasi Pla i Jorge Alarte. El ministre de Foment, un dels homes més pròxims a Sánchez, no va deixar passar lʼoportunitat de lloar les aptituds de Bernabé.
Pròxim objectiu: alcaldia
Haver-hi nascut, viure-hi des de sempre, les connexions amb els sectors econòmics i el teixit ludicoassociatiu, així com la popularitat obtinguda a partir de la dana, converteixen Pilar Bernabé en la candidata ideal al cap i casal. Ho era abans, però la capacitat demostrada durant lʼemergència, que es prolongarà en el temps, ho certifica del tot. Només lʼestat de salut que travesse la marca PSOE en 2027, cosa que ara mateix és imprevisible, pot impedir-li un gran resultat.
“És lʼalcaldable ideal, des dʼAlborch no presentem algú amb un lideratge robust, que no sʼhaja de construir des de zero i que, per tant, no resulte artificial”
“És lʼalcaldable ideal, des dʼAlborch no presentem algú amb un lideratge robust, que no sʼhaja de construir des de zero i que, per tant, no resulte artificial”, es felicita una veu veterana del PSPV local. Ni Joan Calabuig, candidat en 2011 i 2015, ni Sandra Gómez, en 2019 i 2023, no gaudien del grau de coneixement que tindrà Bernabé en el 27. Que Sánchez lʼhaja designada secretària dʼIgualtat del PSOE en el congrés celebrat a Sevilla la reforça encara més. Després del secretari general, la vicesecretària —María Jesús Montero— i el secretari dʼOrganització —Santos Cerdán—, ha passat a ser la quarta persona més important de lʼexecutiva federal. Lʼovació tancada que van dedicar-li els delegats a la capital andalusa testimonia el nivell de popularitat que ha assolit.
“Ha penetrat en lʼecosistema mediàtic madrileny, aquest és el gran secret”, comenta un antic dirigent del PSPV. “Allà els ha agradat la seua determinació no exempta de prudència, ha projectat una imatge de seriositat enmig del desgavell”, apunta. Una altra persona que la coneix a fons en destaca, a banda de la capacitat de treball, la seua “empatia i valentia”.
Tot i haver estat al costat de representants enquadrats en el sector lermista, ella forma part dʼuna fornada més jove. Té bon feeling amb el ministre Óscar López, lʼeurodiputada i exministra Leire Pajín, el secretari dʼEstat Arcadi España i la senadora Rocío Briones.
“És lʼantítesi del polític tradicional, a Pilar l’apassiona trepitjar el carrer i relacionar-se amb tothom”, confirma un diputat que la qualifica de “molt besadora”, mentre ell admet no tenir aquesta “habilitat social”. “I és versàtil, molt versàtil”, complementa. “Ens anirà molt bé amb ella, perquè està on sʼha dʼestar, fins i tot en ambients refractaris per a lʼesquerra”. Les Falles i lʼEsglésia, principalment.
Bernabé va cancel·lar tota lʼagenda del 29 dʼoctubre i va contactar amb desenes dʼalcaldes de poblacions afectades, tot el contrari que Carlos Mazón
Que cancel·lara tota lʼagenda el 29 dʼoctubre per lʼalerta roja meteorològica de la dana, com ha reiterat aquestes setmanes, la situa als antípodes de Carlos Mazón. “Vaig mantenir la meua agenda plenament conscient de quina era la situació”, va arribar a afirmar el cap del Consell en la seua compareixença monogràfica a les Corts del 15 de novembre. Una agenda que incloïa el dinar de tres hores amb la periodista Maribel Vilaplana per a oferir-li la direcció general dʼÀ Punt.
“La feina de Pilar ha sigut sensacional”, continua aquesta font. “Ens ha permès defensar-nos de les acusacions de la dreta i la ultradreta contra el Govern de lʼEstat”. I és que, tal com deixaven entreveure les paraules de Puente en la seua visita fallera, els ministres valoren la seua funció com a delegada. “Els assessora bé i els facilita bons informes, cosa que els ajuda molt quan venen de visita... Molts altres delegats no ho fan tan bé.”
“En política sobretot importa no caure en errades greus, i ella, en unes circumstàncies tan extremes, no nʼha comès cap”, aplaudeix un altre diputat, “el cas de Nuria Montes és el més representatiu; ja no és consellera per una patinada dialèctica”. En les reunions del Cecopi, lʼòrgan que centralitza la resposta a la catàstrofe, els respectius ministres de lʼInterior i de Política Territorial, Fernando Grande-Marlaska i Ángel Víctor Torres, han confirmat la savoir-faire de Bernabé.
Després de dos delegats —Juan Carlos Fulgencio i Gloria Calero, propers a José Luis Ábalos— de perfil baix, més aviat funcionarial, lʼascens de Bernabé marcava un gir notable. Ximo Puig, que presidia la Generalitat i liderava el PSPV, no va dubtar que era la persona indicada per imprimir-li un nou caràcter al càrrec. Així li ho va fer saber a Sánchez.
Després dʼhaver estat al costat de Pla a la seu de Blanqueries, dʼacompanyar Ángel Luna a les Corts i dʼentrar a lʼequip de lʼAjuntament de València i a lʼestructura orgànica de la ciutat de la mà de Jorge Alarte, era obvi que Puig confiaria en ella. “I va encertar de ple... Quin altre delegat del Govern és conegut a tot Espanya?”, pregunta una de les veus consultades en aquest reportatge.
“En alguna de les poblacions afectades li han dit de tot, la gent té dret a estar enfadada, però ella no ha evitat les visites i sʼha tacat les botes de fang, a diferència dʼaltres”, observa un exdirigent del partit. “Mazón ja no podrà tornar a xafar lʼHorta Sud, però ella sí”, afegeix. “Amb el president hi ha un sentiment individualitzat de rebuig que supera les fronteres clàssiques de PP i PSOE”.
Un obstacle anomenat Pelayo
En la cursa per la secretaria general de València ciutat i la candidatura a lʼalcaldia, lʼúnica resistència interna a Bernabé parteix del sector jove que ara controla lʼagrupació i el grup municipal. Els Pelayos, com seʼls coneix perquè la seu de Joves Socialistes es troba al carrer de Pelai.
Amb Sandra Gómez a Estrasburg, el principal exponent és Borja Sanjuan, portaveu socialista al consistori que alberga lʼesperança de liderar el partit i ser-ne el candidat en 2027. Bon orador, tot i que a un ritme massa accelerat, també accelera per aconseguir el control el PSPV del cap i casal.
En un esquema semblant al de la pugna per la direcció de país, les aspiracions legítimes de Sanjuan topen amb la voluntat de Sánchez i el sentit comú. Així com Carlos Fernández Bielsa i Alejandro Soler no podien contrarestar el desig del secretari general de veure la ministra Diana Morant al capdavant del PSPV, encara ho tindrà més difícil Sanjuan, que no gaudeix del suport de lʼantic lermisme, lʼantic abalisme, Esquerra Socialista i el sector lligat a la ugetista Federació de Serveis Públics (FSP).
Caldrà comprovar com evoluciona la lluita en els pròxims mesos. El congrés és previst que se celebre a final de la primavera, en passar el conclave nacional i el provincial, en què els uns i els altres faran costat, respectivament, a Morant i a lʼalcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga.
“Els joves pensen que van aconseguir el control de València per mèrits propis, però, en realitat, van fer-ho per la necessitat urgent de renovació i pel desig dʼarraconar la gent dʼÁbalos”, assenyala una bona coneixedora del partit. “Borja ho fa bé, la seua tasca opositora és positiva, però mai no tindrà la proximitat de Pilar”, subratlla.
“Vinc vestida així perquè no puc anar amb tacons als pobles que visite cada dia, a la gent dʼallà no la veig amb falda i tacons”, li va dir a la vicepresidenta Camarero
La sensació estesa que Bernabé en serà la candidata provenia dʼabans de la dana, i el seu paper durant la tragèdia ha solidificat aquesta tesi. Cinc dels set regidors del PSPV a la Casa Gran són afins a Sanjuan —a més dʼell, són Borja Santamaría, Javier Mateo, María Pérez i Nuria Llopis—, mentre que els altres dos —Maite Ibáñez i Elisa Valía— sintonitzen més amb Bernabé. Efectivament, costa de creure en unes primàries, com també costaven de creure entre Morant, Bielsa i Soler. Si aquelles van desactivar-se in extremis, ara podria ser fins i tot abans. De fet, la veritable oposició al PP no ve de part de Sanjuan ni tampoc del síndic a les Corts, José Muñoz, un altre Pelayo, ni de la secretària general Morant. Qui està aconseguint confrontar més amb el PP, sense estridències, és la mateixa Bernabé.
“Vinc vestida així perquè no puc anar amb tacons als pobles que visite cada dia, com Paiporta, Massanassa, Alfafar, Sedaví, Benetússer, Picanya o Albal, a la gent dʼallà no la veig amb falda i tacons”, va asseverar quan la vicepresidenta i nova portaveu del Consell, Susana Camarero, va recriminar-li el presumpte postureig dʼacudir a les trobades del Cecopi amb les botes tacades de fang per a diferenciar-se de les sabates netes de Mazón i la resta de membres del comitè.
En la mateixa línia, el dia D, Bernabé va contactar per telèfon amb desenes dʼalcaldes de municipis afectats per la dana mentre el cap del Consell es trobava en parador desconegut. La Generalitat fins i tot va trucar algunes —com Marta Trenzano i Xaro Miralles, dʼAlgemesí i Benicarló— que no estaven en exercici del càrrec des de les eleccions de 2023. Ni una llista actualitzada, no tenien a lʼabast.
El comissionat i lʼassalt a la Generalitat
Arribats a aquest punt, la qüestió ja no és si Bernabé serà lʼalternativa socialista a María José Català en 2027 —o a Esteban González Pons, si ella emigra a la Generalitat—, sinó si Sánchez no li proposarà una sorpresa encara major.
Totes les fonts convenen que el perfil de lʼactual delegada és lʼidoni per a lʼAjuntament, però la jugada del president espanyol a les eleccions catalanes de 2021 —amb Salvador Illa— recomana de no efectuar pronòstics en ferm. Ara com ara, la imatge de Bernabé és més potent que no la de Morant, a qui Sánchez ha alliberat del seu lloc a lʼexecutiva federal per tal que se centre en el PSPV. Les eleccions a les Corts Valencianes poden ser en 2026 o 2027, però també en uns pocs mesos.
Ara com ara, la imatge de Bernabé és més potent que no la de Morant; per tant, convindria no fer pronòstics sobre els plans de Sánchez
“No em puc imaginar que Pedro plantege una cosa així, però sent com és, res no es pot descartar”, opina un diputat amb molts anys de carnet abonats. “El problema és que Diana està com desubicada, no trepitja el terreny i a penes parla amb ningú”, continua. “La dualitat de ser ministra de Pedro i secretària general del PSPV comportava problemes constants, com sʼestà veient”, corrobora un altre veterà. Mai no sʼhavia vist un PSPV tan poc autònom, tan subjugat als desitjos —i necessitats— de Ferraz.
El caràcter distant de Morant —no agafa el telèfon ni a dirigents del seu partit— contrasta amb el de Bernabé. Contra la segona i no contra la primera, però, sʼhan querellat les organitzacions ultres per la gestió de la dana per part de lʼEstat. Una eventual imputació judicial —com la que amenaça Mazón— significaria un imprevist a tenir en compte. No obstant això, no sembla tan senzill que Bernabé en resulte esguitada.
“Siga imputada o no, la Delegació encara té molta feina per fer, les obres que cal dur a terme per a evitar una altra tragèdia posaran dʼacord alcaldes populars i socialistes, i la responsabilitat recaurà sobretot en el Govern central”, precisa un exprimer edil del PSPV.
A més, resta per saber el nom de la persona que pilotarà el comissionat estatal per a la reconstrucció. Cap de les fonts consultades no veu Bernabé en aquest càrrec, però totes voldrien que tinguera un perfil no estrictament tècnic, sinó també polític. “Sʼhi invertiran molts milions dʼeuros —de moment ja superen els 16.000— que caldrà explicar com toca, i en algun cas, entrar al xoc contra la Generalitat”, afirma una dʼelles.
El comissionat en qüestió, amb rang de Subsecretaria dʼEstat, ja sembla massa poc per a la número 4 del PSOE, que apunta molt alt. El capità Bernabé no podria estar més orgullós de la seua neta.