—Què opina sobre la proposta de la Comissió Europea que suposa, a la Mediterrània, reduir la pesca un 80% en el cas de l'arrossegament?
—No és una bona proposta perquè és dràstica. A més, té el problema que es basa en la reducció dels dies de pesca, quan hi ha altres estratègies que són efectives i menys nociva per al sector, com ara millorar la sostenibilitat de les arts.
Aquesta és una mala proposta. Si el propòsit és matar l'activitat pesquera, aquest és un bon camí. Però si es vol que l'activitat pesquera i la dinàmica dels pobles costaners continuï, a escala econòmica, social i cultural, no és una bona proposta.
—La pesca és un sector molt regulat. Vostès, a l'Institut de Ciències de la Mar, segueixen el dia a dia de les negociacions en la Unió Europea, els ha sorprès la proposta?
—Sí, molt, perquè nosaltres fa molt de temps que treballem braç a braç amb el sector i, alhora, estem en contacte amb les institucions. Nosaltres fem arribar els nostres resultats científics tant a la Generalitat, com a les institucions espanyoles com les europees. Hem demostrat que hi ha tècniques que permeten millorar l'estat de salut de la mar sense comprometre la viabilitat del sector pesquer. Per exemple, hem treballat amb el sector per reduir l'impacte d'algunes arts i ho hem fet amb resultats satisfactoris. La proposta que la Comissió ha posat a sobre de la taula significa el desmantellament de moltes barques.
—A què atribueixen aquesta proposta de la Comissió, que no agrada ni al govern espanyol ni a les administracions autonòmiques involucrades?
—A hores d'ara portem cinc anys des de l'entrada en vigor del Multiplà Anual per al Mediterrani Occidental.
"Si el propòsit de la Comissió és matar l'activitat pesquera, va pel bon camí"
Després d'aquests cinc anys és veritat que les poblacions encara no estan en condicions de sostenibilitat perquè les mesures que estem prenent i que s'estan aplicant donaran resultats en el mitjà i llarg termini.
Què ha passat? Doncs que la Unió Europea ha aplicat un model d'avaluació -model que també nosaltres coneixem- que ha donat uns resultats molt dolents. Però és important dir que això són models, no dades reals. Per tant, es dona per vàlid un model que, en última instància, farà inviable l'activitat de la pesca.
—Vostè és biòloga. L'obligació de la Comissió és aplicar mesures per assegurar la sostenibilitat biològica dels peixos. En aquests termes, la reducció, probablement és positiva...
—Si deixem de pescar, evidentment les poblacions de peixos es recuperaran. Igualment, si deixem de cultivar taronges o tomates, hi haurà més bosc. Però ningú no planteja que deixem de cultivar taronges o tomates.
Les mesures que s'apliquin han de ser sostenibles des del punt de vista mediambiental però també des del punt de vista social. La impressió, amb una proposta tan radical, és que la Comissió Europea es vol carregar l'activitat econòmica.
Per tant, cal tenir present que existeixen diversos sistemes de modelització sobre l'evolució de les poblacions de peixos. Segons el model que apliquis, et surten uns resultats o uns altres. Nosaltres hem aplicat diferents models a les mateixes dades i els resultats són molt diferents, un dels que hem utilitzat -i que no justificaria aquesta proposta de reducció- està validat per la mateixa Unió Europea. Per tant, no hi ha necessitat d'anar a mesures tan estrictes. Tenim una discrepància en això. Per tant, demanem a la Unió Europea que s'apliqui un principi de precaució i que es revisin tots els models que s'apliquen. La Unió Europea està donant per bons o per definitius uns resultats que, en realitat, tenen un alt grau d'incertesa.
—Podríem dir que s'ha aplicat el model més conservacionista, aleshores?
—Sí, sí, s'ha donat per bo un model que advoca, pràcticament, per aturar l'activitat pesquera.
—Quins efectes tindrà per al sector, a escala econòmica i social, una reducció com la proposada per la Comissió?
—En termes de sector, la proposta de la Comissió és un desastre. Nosaltres tenim un model de pesca gremial, antic, organitzat a través de confraries amb una llarga tradició. Tenim el nostre sistema de llotges que ens permet comprar peix fresc i unes regulacions que vénen d'antic.
"Si eliminem el sistema de llotges i confraries, tindrem un model dominat per grans armadors i grans centrals de compres".
Amb la proposta de la Comissió, les barques d'arrossegament -que representen el 40% de tota la flota i el 60% dels ingressos a llotja- podrien feinejar 27 dies a l'any. Això és una invitació a què se'n vagin a casa, una invitació al desmantellament de la flota pesquera mediterrània, darrere de les barques cauran les Confraries i les llotges.
Nosaltres no podem donar per bona aquesta proposta perquè significa, a la pràctica, el desmantellament de la pesca mediterrània. Evidentment que estem d'acord en la necessitat d'avançar cap a la sostenibilitat, però si eliminem el sistema de llotges i confraries, el que tindrem serà un model dominat per grans armadors i grans centrals de compres.
Ha de quedar clar que, amb aquesta proposta, està en risc el model de pesca mediterrani. No seria la primera volta que les regulacions menen cap al desmantellament de models de pesca tradicional. I el resultat, ja sabem quin és: la transformació del model. Perquè, pescar, es continuarà pescant igualment, però ja no ho faran els pescadors locals. Ha passat a Xile, per exemple, on els pescadors tradicionals han deixat de pescar i ara les grans empreses es dediquen a pescar per fer farina de peix per alimentar l'aqüicultura.
Quan deixen d'haver-hi empreses familiars i hi ha grans armadors, el que realment has aconseguit ha sigut desestructurar una societat. Això, al remat, té conseqüències. A voltes es prenen decisions que estan destinades a convertir els nostres espais costaners en llocs per al turisme i l'explotació urbanística. Si és això el que volem, ja va bé la reducció que proposta la Comissió.
—Està enfadada...
—Sí, i tant que estic enfadada! Perquè nosaltres, a l'Institut de Ciències de la Mar, fa molt de temps que treballem estretament amb els pescadors per aconseguir que la pesca sigui sostenible. I això ha tingut un cost per al sector. Al capdavall, és lògic que a ells no els agraden mesures de restricció de la seua activitat. Però fa molts anys que estem al seu costat, explicant-los per què calia reduir l'activitat o establir períodes de veda i, amb molta pedagogia, hem arribat a una entesa i a una relació de confiança en benefici mutu.
—Moltes voltes es diu que, en les negociacions pesqueres, la pesca del Mediterrani s'ha sacrificat en benefici de l'atlàntica. Ha passat així ara?
—No t'ho sabria dir. En tot cas, és evident que si redueixes la pesca al Mediterrani, beneficies l'atlàntica, perquè peix es continuarà consumint igualment. Ara el pots menjar de proximitat, però sembla que en el futur volen que el consumim de ben lluny.
—Quines mesures i projectes han posat en marxa des de l'Institut de Ciències de la Mar que s'hagen demostrat beneficiosos per a la sostenibilitat de les poblacions de peixos?
—Per exemple, nosaltres hem treballat per aplicar arts més selectius, de manera que no s'acaben traient peixos i crustacis de la mar que la mateixa normativa no permet vendre. Hem demostrat que la mida de la malla és determinant i hem buscat les més adients per a cada captura, tot optimitzant les tècniques i reduint el rebuig. Per exemple, per a la gamba, el canvi de tenir una malla de 40 mil·límetres a una de 50 és molt positiu, es deixen de pescar gambes petites. I per al lluç el canvi de malla de 40 a 45 mil·límetres evita pescar llucets per sota de la talla permesa, en aquest cas 20 centímetres.
També hem treballat amb les confraries per crear àrees protegides. Ara només representen el 5% de les aigües on es pot pescar, però els resultats preliminars són positius. En aquesta línia, també hem analitzat el fet que les barques que van a la gamba només puguen anar fins als 800 metres de fondària i no fins als 1.000, perquè això ajuda a protegir les gambes petites.
Per tant, apostem per mesures d'aquest estil, que siguin positives per als peixos, però que no comprometen la viabilitat del sector.
—Vostès, des de l'Institut de Ciències de la Mar, han fet un gran esforç per arribar a acords amb el sector i per guanyar-se la seua confiança. Temen que la proposta de la Comissió Europea tire per la borda aquest esforç?
—Sí. Nosaltres hem treballat amb ells, hem fet reunions, els hem explicat les raons que recomanen certes restriccions... però si ara la Comissió Europea els aplica aquesta retallada, tota aquesta feina no ha servit de res. És molt descoratjador.
"Soc ecologista, però no comprenc com hi ha entitats que mantenen un discurs a favor d'un model que dinamita el model de pesca tradicional"
És veritat que la Unió Europea proposa mesures de compensació. Per exemple, si els pescadors es comprometen a aplicar la selectivitat en la pesca, s'apliquen mesures de compensació. Si fan vedats permanents, hi ha mesures de compensació. En això de les compensacions fa temps que hi insistim, nosaltres. Però els percentatges de compensació proposats no són suficients.
L'any passat, per al Mediterrani espanyol, des d'Andalusia fins al Cap de Creus, es van adjudicar unes 74.000 jornades de pesca anuals. Ara la proposta són de 15.000 jornades. La diferència és abismal. Per molt que apliquis les mesures de compensació, no t'ixen els números.
A Itàlia, per exemple, el 2024 han tingut 59.000 jornades i a la proposta d'enguany els han adjudicat 36.000 jornades de pesca. Hauríem de tenir, almenys, un nombre similar.
—I per què als italians els han adjudicat tantes jornades, si ho comparem amb nosaltres?
—Perquè el model que se'ls ha aplicat és diferent. A cada país se li aplica un model. A Itàlia se n'ha aplicat un bioeconòmic i a França i a nosaltres un altre. Però fixa't en França: només han passat de 7.600 jornades a 5.450. Som els qui pitjor parats eixim, amb moltíssima diferència. Com no ha de manifestar-se i eixir al carrer el nostre sector pesquer? Qui voldrà ser pescador si només li deixen pescar dos mesos per any?
—Acabarem menjant tots peix congelat...
—Clar, peix congelat i de l'altra punta del món. El peix de proximitat i fresc estarà a un preu elevadíssim. Amb mesures com aquesta, acabarem amb el peix de port.
—Aquests darrers anys hem vist com s'obria una bretxa entre el sector primari i les institucions europees. Hem vist manifestacions d'agricultors i ramaders a molts països europeus i molts apunten a Brussel·les com a culpables del seu mal. Tem que el que està passant ara amb la pesca reble en aquest discurs?
—Em sap greu haver-ho de dir, però és que ens empenyen en aquesta direcció. Fa mal de dir, però s'ha de dir. Però el problema és que estem en un moment en què la conjuntura internacional està dominada per grans grups. Em sap greu perquè Europa hauria d'apostar per una política de proximitat, arrelada al territori i no per aquest altre model.
—Ha parlat dels "grans grups", entenc que "de pressió". Pensa que al darrere hi ha la força dels lobbies de les grans pesqueres?
No ho puc afirmar categòricament, clar, però crec que no és forassenyat advertir que hi ha molts interessos que influeixen.
I, després, d'una altra banda, hi ha alguns grups de pressió que tenen una visió bucòlica, que volen salvar el mar, però que ignoren que també hi ha una cultura i una societat que s'ha de preservar. Hi ha organitzacions que s'ho haurien de fer mirar.
Jo soc ecologista, però no comprenc com hi ha entitats que mantenen un discurs a favor d'un model que, en última instància, l'única cosa que farà serà substituir el model de pesca tradicional per un model de pesca dominat per grans grups. No crec que aquesta sigui la via per avançar.