“El sistema de comunicació és un dels pilars de lʼestat de benestar, no hi ha una democràcia avançada sense una bona comunicació”, sosté José Ignacio Pastor. És lʼimpulsor i referent principal de lʼAssociació Ciutadania i Comunicació (Acicom), que promou el pensament crític i treballa per una “dieta mediàtica” sana. La seua activitat és profusa: organitzen jornades, fan projeccions de pel·lícules i documentals dʼinterès, porten conferenciants de luxe a València, convoquen taules redones...
Entre 2003 i 2011, com a vicepresident del consell dʼadministracció de lʼextinta Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) en representació del PSPV-PSOE, Pastor va destacar per la seua tasca fiscalitzadora en companyia del també socialista Miguel Mazón. Alertant del seu endeutament insostenible, de la manipulació informativa tan abusiva o de la concessió de contractes sucosos a determinades productores, per posar alguns exemples. La recuperació del servei públic a través dʼÀ Punt li va semblar una gran notícia, per bé que també va mantenir una postura crítica amb segons quins aspectes.
La proposició de llei “reaccionària” de PP i Vox, aprovada el juliol passat, elimina contrapesos i significa un retorn al sistema anterior. Una mena de déjà vu. En qualsevol cas, Pastor sosté que la decisió de lʼoposició parlamentària —PSPV i Compromís— de no ocupar els tres llocs que els pertocaven al nou òrgan rector de lʼens és injustificable. A la votació dʼaquest dilluns, PP i Vox coparan el primer consell dʼadministració dʼÀ Punt. Cinc dels set integrants designats per les Corts han estat proposats pel PP, i dos més, per Vox. El vuitè membre serà escollit per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FMVP), també controlada pels populars.
—Què li sembla la nova llei dʼÀ Punt?
—És molt reaccionària, una tornada enrere evident. Han utilitzat la porta falsa de la proposició de llei, cosa que ha escurçat els terminis del debat i ha evitat els informes preceptius del òrgans consultius de la Generalitat. Sʼha demostrat que PP i Vox no creuen en la democràcia. Des dʼAcicom hem aconseguit que, com a mínim, el Consell Valencià de Cultura abordara la nova llei. Els representants designats per la dreta van alçar-se de la taula al·legant que aquell era un debat partidista i que el CVC no havia de pronunciar-sʼhi, però no deixa de ser una situació anòmala.
—Què li preocupa més?
—Tot! Retornem al model de lʼantiga RTVV. Semblava que havíem après la lliçó, però no era així. Sʼhan suprimit els òrgans de control i supervisió, allò del bon govern i la governança democràtica... La nova llei significa un retorn a la televisió de Zaplana, disfressada dʼun discurs tecnocràtic i tecnològic amb aparença de modernitat. A les mans del Partit Popular, À Punt serà un desastre. Fins fa uns mesos encara tenien lʼexcusa de Vox, però ja no governen junts i podrien haver optat per un altre model. Malauradament, no nʼhan volgut sentir a parlar. En realitat, a la dreta, el sector audiovisual li importa un rave. La televisió nʼha de ser el motor, però amb ells al capdavant, no podem esperar res. La setmana vinent farà tres mesos que no tenim director o directora general del sector audiovisual en lʼInstitut València de Cultura; cap de les dues persones que han passat una prova i han presentat un projecte dʼestratègia no han estat acceptades. LʼIVC està desmantellat, la persona escollida per lʼactual Govern ha estat destituïda no se sap bé per quin motiu...
—Per què es tan regressiva la nova llei?
—Perquè es passa del consell rector al consell d'administració, perquè desapareix el representant proposat pel Consell de la Ciutadania en desaparèixer aquest organisme, perquè desapareix la persona que representa el Consell de lʼAudiovisual de la Comunitat Valenciana, perquè desapareix la representació dels treballadors de la casa... Des dʼAcicom vam plantejar moltes esmenes en favor de la cooperació amb el sector, però no van acceptar-les. A més, la nova llei no fa cap referència a la FORTA ni a la necessària col·laboració amb les televisions que també fan servir la nostra llengua. És encara pitjor: es promou la persecució del valencià, que a poc a poc es diluirà a la graella en favor del castellà. Volen batallar en aquest sentit. Dit això, el Botànic tampoc no va fer les coses com tocava.
—En què va equivocar-se el Botànic, doncs?
—És cert que van fer una llei molt consensuada, però el model de gestió no estava clar. Les dues societats, la separeció entre la societat anònima i el que seria lʼens, no era positiva. Hi havia la preocupació per la successió empresarial i els 1.300 milions de deute... Però no pot ser que, al remat, la televisió sempre acabe en mans dels partits polítics, que tenen lʼaspiració de copar tots els espais de poder.
—Amb el Botànic, lʼelecció del director general exigia tres cinquenes parts dels vots fins que en 2020, de sobte, van permetre lʼelecció per majoria absoluta en tercera votació. Si fa no fa, com passarà ara.
—Per això nosaltres proposàvem una elecció per tres cinquenes parts, en primera votació, i a través del vot ponderat, en la segona i última votació.
—Què significa el vot ponderat?
—Cada diputat pot votar únicament un número de persones determinat, com passa en moltes realitats socials. Per tant, la directiva resultant és col·legiada i representa també les minories. Això permet també fer trampes, perquè els partits ja sabem con actuen i acaben fent números sobre qui ha de votar què. Però amb una voluntat democràtica real, és un sistema dʼelecció molt interessant.
—Lʼoposició ha optat per no proposar cap membre. PP i Vox ocuparan, així doncs, les vuit cadires del consell dʼadministració. Era una idea que ja va planar en el seu moment, en temps de Canal 9, però que no va arribar a quallar. Ara, sí.
—PSPV i Compromís cometen un error en esborrar-se del consell dʼadministraciò dʼÀ Punt. La crispació política que patim ho contamina tot. També és una vergonya el que ha succeït a RTVE, però finalment era la solució menys dolenta. Ara tots els grups amb representació parlamentària disposen dʼalgun representant a la direcció de lʼens. En canvi, al consell dʼadministració dʼÀ Punt, ni Compromís ni el PSPV no en tindran cap. En un sistema democràtic, en una democràcia representativa, no pots renunciar a lʼespai que tʼhan concedit els ciutadans. És com si, en un ajuntament, lʼoposició rebutjara a participar en el ple ni en les comissions. El sistema de contrapesos és cabdal en qualsevol règim democràtic. A més, la presència en el consell dʼadministració et permet accedir a determinada informació que és secreta. Estic dʼacord que la nova llei dʼÀ Punt és un nyap i que PP i Vox lʼhan aprovada dʼaquella manera, amb nocturnitat i traïdoria, però és la que ha estat votat majoritàriament pels representants dels valencians.
—PSPV i Compromís coincideixen a dir que participar en lʼelecció dels membres del consell dʼadministració legitimaria la nova llei i que ara cal concentrar tots els esforços en recuperar la normalitat després de la dana.
—Tard o dʼhora, PP i Vox havien de tenir majoria en el consell dʼadministració dʼÀ Punt. Això era inevitable. Ja van demostrar-ho després de trencar el seu pacte de govern, al mes de juliol, quan van acordar el nomenament dʼEduardo Beüt com a nou director de lʼAgència Antifrau malgrat la posició contrària dels lletrats de les Corts... I hem vist veure les conseqüències dʼaquella elecció. Beüt està actuant com Atil·la, carregant-se de dalt a baix lʼequip anterior. És una dreta que governa sense complexos; una dreta extrema i una extrema dreta que caminen de la mà. Però, siga com siga, sempre és bo, per salut democràtica, que algú represente la diversitat de la nostra societat.
—Parleʼns una mica de la seua experiència al consell de RTVV, entre els anys 2003 i 2011.
—Érem cinc a quatre, sempre érem cinc a quatre, però era important per a comparar models. Ens enganyaven cada dos per tres i sabíem que no podíem fer-los una puntada en els collons, però en la canella sí [riu]. Vaig fer un llibre per retre comptes [Una altra RTVV era possible... I ho serà?] de tota la feina feta en aquell temps. Recorde mil anècdotes dʼaquella etapa.
—Conteʼns alguna.
—Un dia vaig explicitar el meu malestar perquè Canal 9 ni Punt 2 hagueren retransmès un concert de Pep Gimeno, Botifarra, amb les bandes de Llíria, i van començar a riure amb el seu nom. “Botifarra? Qui pot cantar amb un nom així!”, van dir-me. Òbviament, ni sabien qui era. A aquella hora, Canal 9 emetia una missa des de la basílica del Lledó.
—Teníeu accés a informació detallada sobre la composició de la plantilla i als contractes amb les productores?
—Era complicat accedir a segons quina informació. Hi ha una tesi doctoral de Raúl Carbonell que explica molt bé els dèficits de RTVV en matèria de contractació. Les externalitzacions massives van ser una de les causes de la seua mort. No accedíem a tota la informació que reclamàvem, ni de bon tros, perquè ells tenien un aparell molt gran. El cap de gabinet ho era només del president, no volia saber res de ningú de nosaltres. En aquest sentit, recorde especialment el paper de Miguel Tejedor, un antic directiu de la casa. Era l’època de Pedro García a la direcció general de RTVV, que ja hem vist com ha acabat. García era un gran mentider. Tan sols es movia pels seus interessos particulars. Mai van voler designar el consell assessor que especificava la llei. Tampoc el PSPV, durant els sis anys que l’havia gestionada abans.
—Quantes reunions teníeu al consell?
—Com a mínim un plenari al mes. Alguns ens preparàvem molt bé aquelles convocatòries, però dʼaltres, no gens. Amb Glòria Marcos, d’Esquerra Unida, vaig denunciar alguns el favoritisme a algunes de les televisions privades que operaven ací, com ara cedir-los el satèl·lit... I sobretot insistíem molt en el tractament informatiu durant la campanya electoral, que a diferència de la resta del temps, sí que havia de ser equitatiu.
—El fantasma de l’endeutament desorbitat i posterior tancament de Canal 9 persegueix el PP. Vostè confia que hagen après la lliçó?
—Ja hem vist com funciona la màquina de comunicació —o més bé caldria dir de manipulació— de la dreta i l'extrema dreta. Ells no voldran renunciar a fer d’À Punt el seu aparell de publicitat i propaganda. La llei és una cosa esquifida, de quatre paginetes, amb pocs controls externs per tal de fer allò que vulguen. Volen tenir el control total de la televisió.
—La plantilla ha comprovat com es pot treballar en un marc de més llibertat i, sense anar més lluny, ha estat lloada pel tractament informatiu de la dana. No serà tan senzill tornar als vells temps...
—No ho tinc tan clar. L’autocensura és inherent al periodisme, el repartiment de dàdives —més o menys subtil— també juga un paper important... Segons la versió oficial, el dia de la dana, el president estava oferint-li la direcció general a una periodista en un restaurant. Això li ho ha de proposar el president del conseller d'administració i ha de passar per seu parlamentària. No és un inici esperançador.