Entre mil i dues mil persones es manifestaren a Palma el 30 de desembre, en la tradicional marxa a favor de l’autodeterminació dels Països Catalans que se celebra cada any a la capital illenca. Enguany ha tingut un especial protagonisme el canvi de data de l’oficial Diada de Mallorca.
L’any passat el PP i Vox acordaren en el Consell de Mallorca que el 31 de desembre deixaria de ser oficialment la Diada de Mallorca -que commemora l’entrada de les tropes de Jaume I a la Medina Mayurqa mulsulmana el 1229- per retornar al 12 de setembre -la commemoració de la fundació de la corona de Mallorca, el 1276- tal i com havia estat d’ençà la seva invenció el 1997, per part del Consell presidit per Unió Mallorquina, fins el 2016 quan els partits d’esquerra canviaren la data per celebrar la que sempre havia defensat el nacionalisme i el catalanisme mallorquí, el 31 de desembre.
«El canvi de data és un intent de silenciar-nos com a poble», manifestà el portaveu de la Plataforma 31D, Ferran Montero, a l’acte de després de la manifestació. Seguint la consigna reivindicada durant la marxa «la Diada va ser, és i serà el 31 de desembre» i no el 12 de setembre. Per això «exigim» la recuperació d’aquesta data. Entitats culturals com l’Obra Cultural Balear també ha fet la mateixa exigència durant les darreres setmanes i en especial en el marc dels actes del 31 de Desembre.
La manifestació, com és habitual, es va celebrar l’horabaixa del 30 i no el del dia 31 -com es feia un temps- per afavorir l’assistència, atès que la tarda de l’últim dia de l’any no pareix molt adient per a la convocatòria. Durant la marxa es cridaren les consignes ja tradicionals a favor de l’autodeterminació de Mallorca dins dels Països Catalans. La pancarta que obria la manifestació era prou eloqüent: «Diada de Mallorca. L’Autodeterminació és la solució».
Segons el manifest llegit pels convocants l’autodeterminació seria l’única manera de poder enfrontar-se des de Mallorca -i Balears- a les «emergències» que els pobles de les illes pateixen. Es tracta, asseguren, de dotar les institucions pròpies de la capacitat de decidir i de «treballar pensant» en els interessos «del nostre país i de la seva gent».
Quines són aquestes «emergències»? Per a la Plataforma 31D les Balears s’enfronten a problemes molt seriosos com «la massificació turística», «l’espoli fiscal», «el gran problema social de l’accés a un habitatge digne», a la necessitat que «els serveis públics funcionin» d’acord amb les necessitat dels ciutadans, «les desigualtats socials» que caldria reduir al màxim possible, «el cost de la insularitat» que perjudica les empreses i ciutadans illenques, les «pensions inferiors» a la mitjana estatal i, entre d’altres i especialment, «la minorització lingüística». Al respecte del problema de l’ús social del català els manifestant cridaren consignes a favor de l’ús habitual de la llengua pròpia a tots els àmbits socials, en línia amb el que exigia el manifest dels convocants: que el català assoleixi «la plena normalitat».
Al parer dels signants del manifest que es va llegir a l’acte de cloenda, a la plaça on desembocà la manifestació, «des del segle XIII les generacions de mallorquins que ens han precedit han elegit el 31 de desembre com el dia de commemoració col.lectiva dels nostres orígens com a poble». Segons asseguraren la data «fou celebrada a tots els racons de Mallorca» fins que durant el segle XVIII el Decret de Nova Planta la convertí en exclusiva festa de Palma. Així i tot, però, segons el manifest «no es va poder destruir aquesta festa» del 31 de desembre que «per història i per adhesió popular és la Diada de Mallorca».
Els organitzadors insistien en l’essència que representa la Diada: «no existeix altra data més rellevant en la història de Mallorca», alhora que «ens agermana amb Menorca i Eivissa» perquè a cada illa també se celebra la respectiva Diada el dia que commemora «la conquesta catalana».
Diversos representants de l’esquerra sobiranista participaren a la manifestació. Entre els quals s’hi pogué veure Lluís Apesteguia, el líder de Més per Mallorca, el partit que el migdia del dia 30 havia organitzat un dinar popular en el qual participaren unes 200 persones «per celebrar la Diada nacional de Mallorca». L’acte, en el qual el partit sobiranista reivindicà la data «del naixement del poble de Mallorca», serví per expressar «la necessitat d’avançar en l’alliberament nacional i de defensar i ampliar els drets nacionals i socials». Juntament amb el líder mallorquí hi participaren els dirigents sobiranistes Montse Prado, del Bloque Naconalista Galego (BNG), Teresa Jordà, Jordi Gaseni i Kènia Domènech, d’Esquerra Republicana, així com Esteve Barceló i Noemí Garcia de Més per Menorca.
Apesteguia va fer un discurs en el qual defensà que «cada 31 de desembre commemoram el naixement del poble de Mallorca, recordam d’on venim per saber cap on anam. Una diada per reivindicar els nostres drets com a mallorquins i mallorquines i per recordar que junts podem preservar el que ens fa ser qui som».