TikTok, l'aplicació que des de fa aproximadament un lustre ha convertit els reptes virals i els vídeos de balls impossibles en matèria de consum juvenil, se la juga aquest divendres. Ho fa a Washington, on hi ha la seu del Tribunal Suprem dels Estats Units. L'alt tribunal decideix si dona llum verda a la llei que prohibeix l'aplicació als Estats Units. En cas de confirmar-se aquest extrem, seria un colp duríssim per a TikTok, que compta allà amb 138 milions d'usuaris. Es tracta, de fet, del seu segon mercat, només per darrere d'Indonèsia, on acumula 165,1 milions d'usuaris.
La llei duu per nom Llei de protecció dels estatunidencs contra aplicacions controlades per adversaris estrangers i va ser aprovada pel Congrés nord-americà per una àmplia majoria de congressistes, tant republicans com demòcrates. Fou aprovada, de fet, amb l'únic objectiu de prohibir TikTok, una aplicació que en menys d'una dècada ha captat milions d'usuaris per tot el món gràcies a una fórmula que consisteix a posar a l'abast dels usuaris i usuàries milions de vídeos. Una plataforma de continguts audiovisuals molt breus i amb una capacitat brutal per captar l'atenció dels usuaris i usuàries. Un entreteniment addictiu. L'enginy perfecte, en el temps de l'economia de l'atenció.
Segons la mateixa companyia, té 1.600 milions d'usuaris actius mensuals en tot el món. Cada dia es pugen onze milions de vídeos. Predominen els de contingut banal, però hi ha qui ha fet d'això un ofici ben lucratiu.
El que fa TikTok diferent de la resta de plataformes, com ara Facebook, Youtube o Instagram, és la seua procedència. Nascuda l'any 2018, TikTok és la primera gran plataforma d'origen xinès que ha aconseguit penetrar a tot el món i esdevenir un must entre el jovent d'occident, que troba en l'aplicació una manera d'entretenir-se i expressar-se.
El pecat original
És en la seua procedència que hi ha l'origen dels seus problemes. TikTok, com la resta, basa el seu negoci en la recopilació de dades dels
Segons el Pew Research Center, només el 32% de la població estatunidenca és partidària de la prohibir TikTok.
seus usuaris. Milions i milions de dades que cada dia, innocentment, se cedeixen a una plataforma que, en última instància, està sota el control del govern xinès. I d'ací l'aprovació de la Llei de protecció dels estatunidencs contra aplicacions controlades per adversaris estrangers, tirallonga nominal per a la legislació anti-TikTok. Una barrera amb què els Estats Units aspiren a tancar amb pany i forrellat la intimitat dels nord-americans davant l'amenaça d'una hipotètica intrusió.
"TikTok és una companyia que té una capacitat enorme per generar informació sobre les persones i, per tant, una gran capacitat per influir a través del seu algoritme en les persones, les seues emocions i com pensen. Es tracta d'una companyia xinesa, i tot que defensa la seua independència, ningú no es creu que no siga utilitzada pel Partit Comunista xinès o pel govern d'aquest país en benefici propi", explica Ricard Martínez, que és director de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital de la Universitat de València.
En realitat, la companyia xinesa no fa una cosa molt diferent del que fan la resta de plataformes: recopilar més i més dades i proveir continguts als seus usuaris en funció d'uns algoritmes, la fórmula secreta de qualsevol plataforma. Per a Martínez, en el pronunciament judicial del Tribunal Suprem d'aquest divendres, "no està en discussió si s'està limitant la llibertat d'expressió (tal com ha argumentat la companyia), sinó si la titularitat de la companyia posa en risc els interessos estratègics i la mateixa democràcia".
L'expectació és enorme als Estats Units, a propòsit del pronunciament judicial. D'ençà que el legislador va manifestar la seua voluntat de posar límits a l'aplicació s'han succeït les protestes davant el Congrés. Són, en la seua majoria, persones que han convertit TikTok en la seua plataforma de difusió, ja siga perquè han esdevingut, netament, creadors de continguts o perquè l'app els ha permès arribar a públics altrament inassolibles. Segons el Pew Research Center, només el 32% de la població és, en l'actualitat, partidària de la prohibició.
La metamorfosi de Trump
Entre aquests no hi ha el pròxim inquilí de la Casa Blanca. En aquesta matèria, Donald Trump ha realitzat un curiós exercici de contorsionisme polític. Fou en el seu primer mandat (entre 2017 i 2021) que a Washington s'encengueren totes les alarmes sobre la popularitat que TikTok estava assolint en territori nord-americà. Fou sota el seu govern, de fet, que per primera volta es va posar l'activitat de TikTok sota la lupa. L'estiu de 2020, de fet, va anunciar la seua prohibició als Estats Units
Ara, però, la posició és tota una altra. El magnat ha passat de detractor a partidari acèrrim. Les raons d'aquesta transmutació són diverses. La primera, l'ús que Trump i el seu equip van fer de la plataforma durant les eleccions. La manera de comunicar de Trump encaixa amb les formes de fer de la plataforma: contundent, sense argumentació, apel·lant més a l'emoció que a la raó.
El seu primer vídeo en la plataforma va obtenir 70 milions de reproduccions. La impressió col·lectiva és que el fet d'obrir-se un perfil va tindre un paper determinant per popularitzar-lo entre els més joves, principals -tot i que no únics- consumidors d'aquesta xarxa social. "Tinc un lloc especial en el meu cor per a TikTok, perquè vaig guanyar entre els joves per 34 punts", va dir després de les eleccions.
Altres dos factors poden explicar el seu canvi de postura. El primer, el fet que un dels seus majors donants, Jeff Yass (qui va aportar 47 milions de dòlars a la campanya) és propietari del 15% de les accions de la companyia xinesa. El segon, l'ascendent que Elon Musk exerceix sobre el pròxim inquilí de la Casa Blanca.
Trump ha passat de promoure la prohibició de TikTok a felicitar-la per ajudar-li en les eleccions.
En aquest àmbit, Musk sembla haver-se encomanat a la dita que diu que quan veges la barba del teu veí afaitar, posa les teues a remullar. Perquè si bé és cert que la croada contra TikTok té a veure amb el seu origen asiàtic, no és menys cert que tot aquest afer posa sobre la taula també la creixent problemàtica de l'efecte que les plataformes -i els seus algoritmes- tenen en la creació de l'opinió pública. Segons mitjans nord-americans, el propietari de Tesla i X s'ha reunit en diverses ocasions amb els propietaris de TikTok per tractar de trobar una eixida. Les autoritats ja han avisat que una opció seria que es venguera la filial estatunidenca a un inversor d'allà.
La postura de Trump és, en tot cas, estranya: d'una banda, amenaça d'imposar aranzels als productes procedents de la Xina; d'una altra banda, intenta buscar una eixida per al que, per a molts, és una companyia que actua com a cavall de Troia de la ingerència xinesa. "En aquesta matèria, Trump ha fet un gir de 180 graus -explica Guillermo Martínez Taberner, que és professor i coordinador acadèmic del grau de Global Studies de la UPF-. No s'ha de passar per alt que ha invitat a la seua presa de possessió a Xi Jinping. Hi ha analistes que consideren que assistim a una etapa de política de dissuasió de les grans potències, a l'estil de la Guerra Freda".
En tot cas, si el Tribunal Suprem dona definitivament l'estocada a TikTok no serà fins el dia 19 que entraran en vigor les restriccions. Un dia després, serà la presa de possessió de Donald Trump i amb ell l'era de l'embolica que fa fort. En definitiva, el desordre mundial.