Després d’un parell d’iniciatives que no van acabar d’arrencar —una pàgina web per enviar diners a dominatrix i una altra on dones penjaven vídeos porno personalitzats de pagament—, el 2016 l’empresari britànic Tim Tokely ho va tornar a intentar. Aquesta vegada, amb una plataforma que permetés als creadors monetitzar el seu contingut. Una xarxa social amb un botó de pagament: OnlyFans (‘només fans’).
En un principi, no havia de ser un lloc web de pornografia. De fet, la plataforma prohibia el contingut explícit. Però des que el 2017 van decidir tornar al que sabien fer i permetre el contingut per a adults, OnlyFans va començar a créixer.
Només un any després, la compraria l’empresari ucraïnès-americà Leonid Radvinsky, un bilionari que, a diferència dels seus homònims, els propietaris de Meta o X, no fa gens de soroll. L’únic accionista de la companyia no se sol veure en públic, el seu CEO no el menciona i a internet hi ha molt poques fotografies d’ell. Però Radvinsky ha guanyat com a mínim un bilió de dòlars en dividends en els últims tres anys.
I és que durant la pandèmia, OnlyFans va fer un boom. Milions de persones confinades, amb un munt d’hores i poques interaccions disponibles, van decidir visitar llocs de pornografia, i OnlyFans va viure un creixement molt notable tant d’usuaris com de creadors. Entre 2019 i 2021, els beneficis de la plataforma van passar de 5,6 milions de dòlars a 432,9 milions, segons assegura un dossier de Reuters. Avui, els guanys de la companyia, que agrupa 300 milions d’usuaris i 4,1 milions de creadors, són d’1,3 bilions de dòlars.
Autònoms de la pornografia
A l’era de les xarxes socials, OnlyFans permet fusionar el treball sexual amb l’economia de la creació de continguts. “Han democratitzat la pornografia”, explica Paco Gisbert, periodista i escriptor especialitzat en la indústria del porno. Tot i que alerta que això “no té per què ser positiu”, perquè “OnlyFans està dominada per qui domina internet”.
Sigui com sigui, OnlyFans redueix molt els intermediaris. Ara, l’actor no ha d’acceptar les decisions d’un director o un equip de producció, sinó que pot ser ell qui esculli què, com i quan publica, i a quin preu ho fa. I pagar el 20% de la facturació a la plataforma.
No ha de seguir les normes de la direcció, però sí que es deu al seu públic. OnlyFans funciona amb un model de subscripció. Els usuaris paguen un preu mensual —entre 3 $ i 50 $— per accedir al contingut bàsic i a la possibilitat de xatejar amb el creador. I des d’aquest mateix xat, poden sol·licitar la compra de contingut personalitzat. També poden donar propines o veure shows en directe, si el creador en fa.
Per què ven, OnlyFans, si internet és ple de pornografia gratuïta? Segurament, perquè ofereix alguna cosa diferent, la connexió personal amb el creador.
“Jo passo moltes hores responent al xat”, assegura Maria Riot, que combina la creació de contingut per OnlyFans amb la pornografia tradicional i la prostitució. “M’he adonat que és una manera de connectar amb fans que feia temps que seguien la meva carrera al món del porno. A vegades la gent vol parlar, t’explica històries personals…”, diu.
Riot explica que ella té una malaltia crònica i que el treball sexual en línia li permet una flexibilitat que altres feines no li permetrien. Sovint, crea contingut el dia que es troba bé, el guarda i el publica o el ven durant les setmanes vinents. “Puc ser a la consulta del metge i vendre una fotografia que em vaig fer fa uns dies”, explica.
Fer-se ric amb OnlyFans?
Ella alerta que, malgrat que socialment s’hagi convertit en una broma recurrent — “deixaré la feina i obriré un OnlyFans”, “vendré fotos dels meus peus i em faré rica”—, crear contingut per a OnlyFans és una feina. I requereix hores de dedicació per a fer-ne un sou bàsic.
“Molta gent creu que serà obrir-se un compte, penjar tres fotos i dos vídeos, i que ploguin subscriptors i diners. I això no va així.”, explica. “Has de dedicar-li hores, aprendre a fer contingut, promocionar-te, tenir constància…”, relata.
Hem preguntat als entrevistats per aquest reportatge què facturen, aproximadament. Riot ha preferit no fer-ho públic, però la resta sí. Ainhoa Expósito, que publica contingut suggerent i puntualment explícit, factura entre 600 € i 1.200 € al mes. Javier Cerro i Bryan Cifuentes, que sí que venen contingut explícit i es promocionen molt per xarxes, en fan entre 2.000 i 5.000.
En canvi, Edgar Cerro, que és influenciador —té 273.000 seguidors a Instagram i n’ha arribat a tenir 400.000 a TikTok, abans que li tanquessin el compte—, explica que guanya entre 20.000 $ i 30.000 $ al mes. Com molts creadors de contingut, no té la seu fiscal a Espanya, sinó que viu a Dubai. Hi viu durant exactament sis mesos, més de cent vuitanta-quatre dies, per tal que la residència sigui legal. La resta de l’any, viatja per Tailàndia o Bali, o se’n torna a Espanya.
Dins de la mateixa plataforma, els creadors veuen un rànquing que marca en quina posició es troben, en termes de facturació, vers la resta de creadors. “Això genera una competitivitat estranya, la gent es posa a la biografia de Twitter que són al 2% per demostrar que molta gent paga pel seu contingut”, diu Riot.
Ella ha arribat a ser al 5% dels creadors que més facturen, però assegura que no és pas milionària. Tot i que l’actriu Bella Thorne va generar un milió de dòlars en vint-i-quatre hores, i aquest titular va ressonar per arreu, això no és la norma. I és que el 80% dels comptes generen menys de 100 $ al mes, o bé perquè estan inactius o bé perquè no els funciona gaire. “A molts els va bé, altres fan un sou bàsic, i altres s’ho prenen com un extra”, relata Riot.
Instagram, TikTok, Twitter, OnlyFans
De fet, la capacitat de facturació va molt lligada als seguidors que es tinguin en les altres xarxes socials. OnlyFans no té una barra de cerca ni un algoritme de recomanació. Per arribar al perfil de cada creador, cal l’enllaç que t’hi porti. És per això que els onlyfanners han de dedicar moltes hores a alimentar Instagram, TikTok i Twitter, per tal que els seus seguidors facin clic a l’enllaç del seu perfil monetitzable. I ho han de fer seguint les normatives d’aquestes plataformes en termes de contingut sexual.
N’hem parlat amb Edgar Cerro, que va decidir obrir-se un perfil d’OnlyFans perquè li demanaven els seus seguidors. L’Edgar explica que ara farà dos anys estava passant per una depressió, i va trobar que els banys d’aigua freda —posar-se en un congelador ple d’aigua durant uns minuts— l’ajudaven molt. Va decidir compartir el seu procés per xarxes i van començar a seguir-lo desenes de milers de persones. “Jo em banyava en calçotets i la gent, en comptes de fixar-se en el missatge de desenvolupament personal, es fixaven en altres coses”, explica.
“Cada dia rebia centenars de comentaris demanant que m’obrís OnlyFans, i jo reia”. De fet, confessa que fins i tot jutjava els creadors que tenien l’enllaç d’OnlyFans a Instagram. Però amb el temps, la idea va anar creixent, i al cap d’uns mesos va decidir intentar-ho. “El primer dia vaig facturar el mateix que en la meva feina durant un mes. Va ser un xoc”, diu Cerro.
I recorda que va tardar molt a vendre una fotografia de les seves parts. “Primer penjava contingut suggerent, una mica picant. No va ser fins un mes després que vaig vendre una fotografia explícita”, explica el jove de vint-i-dos anys. Amb el temps i la facturació, la perspectiva li va anar canviant, tot i que ha passat alts i baixos: “Durant uns mesos ho vaig deixar estar, però després vaig veure que no feia mal a ningú”.
Ara, penja tota mena de contingut explícit i fins i tot fa col·laboracions amb altres creadores. Ell, que ve d’una família humil d’un poble de la Catalunya central, sent que aquesta feina li permet assegurar que a casa seva “no es patirà mai més pels diners”.
Tant és així que el seu pare va decidir seguir els seus passos. “Al principi em vaig oposar que es dediqués a això, però quan vaig veure el que va facturar en un mes li vaig preguntar com es feia”. Ara, el Javier Cerro combina la seva feina a la construcció amb la creació de contingut per a OnlyFans.
De fet, tenen una mena d’ecosistema muntat entre la família i els amics, en què s’ajuden a gestionar els comptes i a promocionar-se els uns als altres a través de les xarxes. “Si ens segueixes ja saps que potser et responc jo o potser ho fa el meu pare o el meu amic, el Bryan”, explica Cerro. “Si no, seria impossible”, assegura.
Cerro és un dels perfils prototípics que es troben a OnlyFans —malgrat ser un home, perquè el 80% dels creadors són dones. Un influenciador que ha decidit monetitzar la seva base de seguidors. N’hi ha molts altres, però, que ho fan al revés. Persones anònimes o actrius porno que decideixen obrir-se un OnlyFans i es veuen obligades a promocionar-se a través de les altres xarxes.
“Probablement, si pengés diversos TikToks al dia, tindria més subscriptors, però jo no vull ser influenciadora”, explica Riot, que, tot i això, té 73.000 seguidors a Instagram.
Per què OnlyFans decideix dependre del contingut a la resta de xarxes per a aconseguir trànsit cap a la seva en comptes de crear un algoritme propi? L’expert en pornografia Paco Gisbert diu que és una estratègia de màrqueting. “Fan servir els seus creadors per a fer-se publicitat”, explica.
‘Rebranding’ del porno
Un dels èxits empresarials de la companyia és que han aconseguit més acceptació social que la resta de formes de treball social. De fet, dels entrevistats per aquest reportatge només Maria Riot —que també és prostituta, actriu porno i activista— es considera una treballadora sexual.
Expósito, que ven fotografies i balls amb llenceria, o sense sostenidor, i de manera puntual contingut més explícit, es veu lluny de la pornografia. Se senten creadors de contingut picant o sexual, però no actors porno.
Malgrat que el contingut que es troba a OnlyFans és ben semblant al de les pàgines de pornografia tradicionals o al treball sexual digital a través de webcams, que va proliferar a la dècada del 2010, la companyia ha aconseguit allunyar-se de la paraula pornografia.
“Això —explica Riot— des de l’activisme en diem putocràcia, és a dir, la jerarquia de treballs sexuals segons l’acceptació social. Hi ha la percepció que OnlyFans no és el mateix que prostituir-me o fer porno perquè ho faig sola i ningú em toca”.
Una òptica patriarcal i capitalista
La majoria dels creadors d’OnlyFans, el 80% aproximadament, són dones. D’entre els usuaris, dos terços són homes i un dones. Des d’una òptica feminista, la psicòloga especialitzada en sexualitat Elena Crespi assegura que “OnlyFans és un producte molt capitalista, que monetitza una cosa íntima, que és la sexualitat, i ho fa des d’una estructura mancada de perspectiva feminista, de cures per les persones, sobretot dones, que creen continguts”.
Els protocols de seguretat de la plataforma són força estrictes. Tothom que apareix als vídeos, sigui protagonista o col·laborador, ha de tenir un compte enllaçat al seu DNI, haver passat un reconeixement biomètric i haver proporcionat xarxes socials actives. Si el sistema detecta paraules o situacions que considera perilloses —si s’escriu violació al xat, si es parla de trobades físiques, si apareix algú adormit en un vídeo, per exemple— de seguida bloquegen el contingut.
Però, a vegades, aquestes normatives de la sexualitat correcta i incorrecta són més arbitràries. Responen a l’opinió de MasterCard i Visa, que van amenaçar de marxar de la plataforma si no es complien els seus requisits. Així, per posar un exemple, no es permet la sang, ni tan sols la sang falsa o la sang de menstruació.
Tot i que la companyia es ven com a pionera en seguretat, sovint hi ha filtracions del contingut a altres plataformes com Twitter, Reddit o fòrums diversos. I segons un dossier d’investigació del mitjà de comunicació anglès Reuters, hi ha documents policials i jurídics que documenten casos d’esclavatge sexual, abús infantil, material no consentit o pornografia de venjança, datats entre 2019 i 2024.