Hi ha un cert relat que intenta presentar Compromís com una força política, en el millor dels casos, “simpàtica” (idealista, moderna, fresca, ben intencionada), o en la versió més negativa, com a “radical” (extremista, poc realista, intransigent, irresponsable). Només apta per a fer oposició, i sempre lluny de ser tinguda en compte com una autèntica opció de govern. Una consideració que es reserva als dos partits més grans (que no és sinònim sempre de “grans partits”): PSOE i PP. Com si el volum de vots o els “trienis” acumulats foren una garantia, per a sempre, de la capacitat dels seus dirigents, de la bondat del seu programa o de la coherència entre eixe programa polític i les seues polítiques reals.
Les paraules polisèmiques (bé ho sap qui es dedica a la comunicació) donen molt de joc perquè permeten diverses lectures. És el cas del títol d’este article, que en funció de si posem o llevem majúscules pot tindre fins a tres sentits diferents, però complementaris, que m’interessen. Perquè vull reivindicar “Compromís” (la força política) com a opció de “govern” (en minúscula, com a alternativa política), però alhora també, posar en valor la tasca de Compromís al “Govern” (en majúscula, en el Consell). I en el fonament dels dos, parlar del “compromís de govern” (les dos en minúscula, la implicació amb el canvi), que és el tret distintiu de la coalició anomenada “Compromís”. Però anem pas per pas.
Un “Compromís de govern” (partit de govern), perquè eixe relat del que parlàvem, siga en la seua versió més amable o en la seua versió més despectiva, com tots els “relats” en Política, és totalment interessat. Està destinat a generar una caricatura del moviment polític valencià més innovador i potent de l’última dècada, per mantindre’l en els marges de la centralitat política. Perquè cap dels altres partits nascuts en estos anys (Podem, Ciutadans), no han tingut mai la capacitat de ser alternativa de govern. Compromís sí, i els que generen eixos relats ho saben. Perquè Compromís té una missió pròpia (un Projecte de País), un fort arrelament territorial, i una acreditada capacitat per governar.
Un “Compromís de Govern” (partit al govern), perquè eixe relat queda totalment desmentit si el contrastem amb quina ha sigut l’acció de govern (que no “la gestió”, perquè la Política no és “administració” sinó “transformació”) de Compromís. Al Botànic es va responsabilitzar, ni més ni menys, que de 2 de les 3 potes de l’Estat del Benestar competència de la Generalitat, la 2a i 3a conselleries en pressupost i personal (Educació i Serveis Socials), així com dels sectors productius. I crec que no és partidisme afirmar que, si bé tot no van ser encerts ni es va aplegar a tot, és clar, és innegable el bon govern general desplegat, i els grans avanços en moltes àrees. Les dades parlen per si a soles.
I un “compromís de govern” (partit amb vocació de govern), perquè si Compromís pot ser “un partit de govern” (com de fet ho ha sigut 8 anys), és gràcies a la nostra vocació de servei públic i a la convicció que només des del treball polític, valent i transformador, però alhora rigorós i pragmàtic, en les institucions públiques (com ja ho havíem demostrat sobradament abans a nivell local), és possible la construcció d’una societat valenciana més digna per a totes i tots, el nostre Projecte de País. Un País socialment més just, econòmicament més prosper, ecològicament més sostenible i nacionalment més valencià. Perquè només en Compromís el “voler” i el “saber” coincideixen.
Vull reivindicar estos tres sentits de l’expressió: “Compromís de Govern”, perquè en Compromís correm el perill de creure’ns nosaltres mateixos eixe relat interessat del que parlava (a canvi d’uns aplaudiments o “likes” fàcils), i no actuar com som realment, sino com alguns (a esquerra i dreta) esperen que ens mostrem, que no és més que com els convé. Enguany farà 10 anys de la nostra arribada al govern, i ens trobem de nou en un cicle d’oposició (un cicle, no obstant, que ha tingut un dramàtic punt d’inflexió amb la DANA). Però no hem tornat a 2015, estem en 2025 amb experiència i un full de serveis. És per això que, al meu parer, resulta imprescindible que actuem ja en tres línies d’acció.
En primer lloc, és urgent i inajornable consensuar una estructura organitzativa pròpia per a Compromís: que ens dote d’estabilitat, reduisca els “costos de transacció” (temps, energia, tensions) en la presa de decisions i elimine els frens que en el funcionament diari suposa ser una coalició electoral. I, sobretot, que acabe amb el dèficit democràtic que patim, en especial, el que afecta a les persones adherides. Amb la creativitat política i l’enginyeria jurídica que calguen. Però la formula triada haurà de compatibilitzar la unitat amb la diversitat, com una federació o la vella fórmula del BNG: un partit que permet la doble afiliació amb els partits integrats, perquè la uniformitat no funcionarà.
En segon lloc, resulta necessari que Compromís assumisca la seua acció de govern, en dos sentits. Per un costat, que faça un informe de balanç, una valoració crítica, sense triomfalismes però sense derrotisme tampoc, dels seus encerts, errades i insuficiències en estes dos legislatures a nivell valencià, local i estatal. I que n’extraga les conclusions i ensenyances corresponents en tots els àmbits: institucionals, organitzatius i polítics. Només així retrem democràticament comptes als nostres militants i votants, refarem ponts i complicitats, i podrem seguir creixent com a força política millorant el que calga. No podem convertir-nos una simple plataforma electoral a l’estil del Partit Demòcrata dels EEUU, som un partit europeu, un projecte polític i a més, de base participativa.
I per un altre, cal trobar la manera d’articular el know howacumulat per desenes de militants en la Generalitat i en els Ajuntaments (un Govern en l’Ombra, p.ex.), no fer-ho seria balafiar un actiu enorme, per posar-lo a treballar al servei de Compromís. No només en la tasca d’oposició a les Corts, en la defensa dels interessos valencians a Madrid i en la nostra acció municipal; sobretot en l’elaboració d’un programa de govern per oferir al Poble Valencià. Com deia abans, no hem tornat a 2015. Ja no estem limitats a convéncer la ciutadania que som la gent amb els millors valors (perquè no teníem cap altra carta de presentació). Ara podem fer valdre també que tenim capacitat de govern i un Projecte global per a este País. En definitiva, que som una alternativa real a PP i PSOE.
Finalment, la tercera línia d’actuació ha de ser “rearmar” Compromís, perquè som un partit de militància, no de marca franquícia. Remobilitzar la militància i el seu activisme. Renovar i reforçar els equips de treball, combinant joventut/novetat amb experiència, i enriquint-los amb una pluralitat de mirades i perfils. Reorganitzar i impulsar les Sectorials (que podrien coordinar els membres del Govern en l’Ombra), que han de ser think tanks de les nostres iniciatives i discurs, punts de trobada entre càrrecs públics i militants experts (que en tenim molts); i alhora enllaços amb la societat, amb qui hem de ser permeables, incorporant noves idees i lideratges. I abordar la implantació, territorial i social, allà on som febles (certes ciutats mitjanes i el sud del País, el món econòmic).
Però hi ha una premissa prèvia per a fer-ho possible: s’han de refer moltes relacions i confiances internes, cohesionar Compromís amb generositat i alçada de mires (la meitat més un no val). I després, molt de treball: estratègic, sistemàtic i professional. Perquè sense que tot el capital humà de l’organització torne a estar aliniat i motivat en l’objectiu comú i tota la “maquinària” (social, institucional, digital) a ple rendiment, no serà possible tornar a desbordar les expectatives. Unes expectatives que ara han de ser diferents. No podem tornar a liderar l’oposició al govern de la dreta per a després ser l’actor secundari en el següent govern d’esquerra. En 2015 no teníem més opció, hui sí.
Per aconseguir-ho, el nostre objectiu ha de ser no ser percebuts (només) com un partit d’oposició, sino com un partit de govern fent oposició. Tot i que la gravetat de la barrancà i la riuà han sacsejat el tauler polític i Compromís s’ha destacat en l’exigència de responsabilitats, representant la indignació de les valencianes i valencians, una tasca que les enquestes apunten que la ciutadania ha valorat; seria un error (i una rendició inicial) conformar-se amb el paper de partit “protesta” davant les crisis (abans la corrupció ara la DANA). En eixe sentit, una primera proposta de treball: per què no presentem el nostre propi Projecte de Pressupostos de la Generalitat per a 2025?
És cert que a diferència del que els promotors del relat amb que iniciàvem este article vaticinaven, Compromís ha consolidat un espai propi (ells deien que el teníem prestat). I dos legislatures de pressió política, mediàtica i judicial dels dos grans partits, no han pogut amb Compromís. Però el temps de viure als marges ha passat. Si volem construir el nostre Projecte de País, perquè tenim eixe “compromís de govern”, i sabem com fer-ho, tal i com hem demostrat quan hem sigut “Compromís de Govern”, hem de treballar per fer un salt qualitatiu que ens configure com un “Compromís de govern” als ulls de la ciutadania. És l’únic camí per a què en 2027 hi haja un “Govern de Compromís”.