La salutació feixista va ser, per a molts, la gota que va fer vessar el got. Elon Musk, magnat nord-americà, propietari de la xarxa social X i de moltes altres empreses, va repetir aquest gest dues vegades durant la investidura de Donald Trump el passat 20 de gener. La connivència de Musk amb el president nord-americà i el seu suport públic a les candidatures d’extrema dreta d’arreu d’Occident no havien sigut tan explícites com aquell gest que es va fer viral i que ell mateix, de manera no massa creïble, va negar que fora allò que semblava ser.
Allò va desencadenar un seguit d’anuncis de comptes que abandonaven l’antic Twitter. Un pas que ja havien fet prèviament el diari britànic The Guardian o el català La Vanguardia, i que recentment també han fet institucions com l’Ajuntament de Barcelona, diverses universitats públiques i personalitats de popularitat reconeguda.
Però, és bona idea deixar X? Hi ha qui no vol participar en una xarxa social cada vegada menys procliu al debat seriós i cada vegada més difusora de fake news. D’altra banda, també hi ha qui pensa que deixar l’antic Twitter dona via lliure a l’extrema dreta, que no trobarà contrapesos a la plataforma comunicativa més influent del món.
Mirades
Janira Planes, periodista i comunicadora, és estratega de marca i especialista en cultura internet. Valora que deixar X obeeix a l’expressió d’un sentiment d’adversitat cap a Musk, però adverteix que a hores d’ara no hi ha grans alternatives a aquesta xarxa social, ja que els altres espais estan més delimitats a segments concrets del públic general. A tall d’exemple, explica que si les institucions abandonen X els ciutadans que vulguen estar informats hauran d’accedir a diversos canals i a fer “un esforç” per arribar a aquesta informació.Això, però, no és necessàriament un error per a Planes. “Es tracta d’un moviment de campanya de comunicació per posicionar-se en una òrbita progressista”, indica, i admet que ella mateixa continua a X perquè “no tinc clares les alternatives”, tant per la capacitat d’influència de què disposen com pel fet que garantisquen la democràcia, que és justament el que se li exigeix a X.
Preguntada per si l’abandonament d’aquesta xarxa social per part de perfils contraris als principis de Musk pot ser negatiu per als interessos del magnat nord-americà, Planes apunta que “perdre clients mai no és un bon negoci per a una plataforma”, però també avisa que “si tots els perfils que poden contra argumentar la ultradreta se’n van, els arguments de la ultradreta es podran prendre com a veritats totals”.
Diners i batalla ideològica
El fotoperiodista Jordi Borràs és usuari de l’antic Twitter des de ja fa 18 anys. Hi acumula més de 200.000 seguidors, i considera que amb Elon Musk la xarxa social té dos objectius: els diners i la batalla ideològica. “Si X perd audiència Musk perdrà diners, però cal preguntar-se quants diners està disposat a perdre Musk a canvi de guanyar la batalla ideològica”. Borràs recorda, alhora, que no està clar si el col·laborador de Trump vol guanyar diners amb aquesta xarxa social. “A aquest home no li falten els diners, i pressuposar que la deriva en què ha caigut X canviarà per haver perdut usuaris probablement és un error”, ja que “segurament Musk es pot permetre perdre diners perseguint el seu objectiu polític, i si tots els antifeixistes abandonen la xarxa és possible que no li generi cap trauma”.
D’altra banda, aquest fotoperiodista també reconeix que “donar lliçons” sobre haver o no d’abandonar X “no és gaire adequat”. “Cadascú té un punt de vista i unes circumstàncies”, relata, i argumenta que ell mateix ha experimentat com, tot i no seguir cap perfil d’extrema dreta, pateix “un bombardeig constant d’aquests perfils”. Tot i així, Borràs entén que l’antic Twitter “és un bon lloc per combatre els missatges que cal combatre”, però també entén els usuaris que han decidit marxar. “Cadascú ha de prendre les seves conclusions individualment”.
Combatre la desinformació
El mitjà Pandemia Digital, especialment present a YouTube i a Twitch, va ser creat amb el propòsit de “lluitar contra la desinformació i desemmascarar els qui financien i difonen bulos i odi”. Així figura al seu compte d’X, xarxa que no han abandonat precisament per “combatre la desinformació”.El director d’aquest mitjà és Julián Macías, que admet que deixar l’antic Twitter “no és un tema senzill, de blanc o negre”, tot i que també reconeix la tasca nociva de Twitter a l’hora d’alimentar la creació i la popularització de perfils falsos que difonen fake news en comptes de perseguir-los. Macías considera que aquesta xarxa no es veurà forçada a canviar les seues dinàmiques “si no l’abandona tothom”. A més, a això cal sumar que X “no té una alternativa clara”, ja que els canals alternatius “tenen una participació que està a anys llum” de l’antic Twitter.
Per això, “anar-se’n és respectable, però tinc la sensació que si els perfils no militants es queden a la plataforma continuaran informant-se a través d’aquesta sense comptar amb el contrapès dels usuaris que sí que estan en contra de la desinformació, que serà encara més difícil de combatre”. Per a ell, allò ideal seria crear una alternativa a X amb la mateixa capacitat i abandonar la xarxa social de Musk, però aquesta possibilitat no és factible a curt termini. “No té sentit no donar la batalla ideològica, és innocent no fer-ho”, considera, “davant persones que ni tan sols són de dretes, són directament antidemòcrates que rebutgen els consensos més bàsics que s’han respectat aquestes dècades”, tals com la democràcia, la justícia social o els drets dels col·lectius vulnerables”.
Per últim, Macías proposa crear un nou ecosistema alternatiu a l’antic Twitter “amb col·laboració pública i privada”. Una solució a hores d’ara no contemplada i que evidencia les dificultats de crear, amb empenta col·lectiva, espais alternatius als que controla l’extrema dreta per al seu propi benefici.