Escrivia Josep Nadal, rostre del projecte musical Pep de la Tona, a la cançó «Enalerta» que «fins ací va arribar la riuada», però l'onada d'indignació dels valencians amb l'actuació de la Generalitat Valenciana i, singularment, amb el comportament del cap del Consell, el popular Carlos Mazón, perviu. Malgrat la pluja i a pesar del fred. Els carrers de València han estat inundats per quarta vegada del malestar amb aquell avís que va arribar tard, amb la manca de responsabilitats polítiques d'una tragèdia que ha glaçat el cor de qualsevol que haja estat a la zona zero del desastre.
A les poblacions damnificades per aquell torrent d'aigua mortal, encara hi ha paisatges d'autèntica desolació, decorats d'una postguerra que tardaran a marxar. La normalitat, l'anhelada quotidianitat s'albira llunyana, com una utopia que resideix, de moment, al terreny oníric. Una reconstrucció a mig gas, lenta i emocionalment embolicada que conviu amb la ràbia i la voluntat decidida de buscar la reparació als tribunals. Si 170 familiars estan sota la querella encapçalada per l'associació solidària SOS Desapareguts, un centenar d'afectats s'han adherit a la presentada per l'Associació de Damnificats de l'Horta Sud.
La manifestació d'aquest dissabte, organitzada per un reguitzell d'entitats socials i cíviques com ara Acció Cultural del País Valencià, Intersindical Valenciana i Escola Valenciana, ha atorgat el protagonisme «a dos àmbits fortament colpejats per la barrancada», segons han assenyalat els convocants. Els responsables d'aquesta mobilització per demanar l'adeu de Mazón del Palau de la Generalitat Valenciana han denunciat que «96 centres educatius continuen amb greus problemes, així com el Consell ha abandonat completament l'alumnat, el professorat i les famílies».
Si el món de l'ensenyament, protagonista d'una marxa exclusiva en les primeres setmanes posteriors a la riuada ja va exhibir el seu empipament amb la gestió del conseller d'Educació, el polèmic i zaplanista José Antonio Rovira, la capçalera de la marxa ha estat reservada per al sector cultural. L'objectiu ha sigut posar de manifest el cop de la barrancada per a biblioteques, teatres i espais d'exhibició, i, en conseqüència, la muixeranga d'Algemesí —procedent d'una de les zones zero de la catàstrofe— liderarà la mobilització. Com a exemple, segons els convocants, de símbol de resistència.
A la rereguarda de la muixeranga d'Algemesí, hi havia sostenint la pancarta incial Saray Ruiz, familiar d'una víctima mortal de Montserrat (Ribera Alta); Xelo Sánchez, presidenta de Dones Picanya (Horta Sud); Isabel Cosme, activista d'Alaquàs (Horta Sud); Montse Morales, professora de l'IES Picanya; Aitana, familiar d'una víctima mortal de Catarroja (Horta Sud), i Dolores, amb tres familiars que van perdre la vida amb la dana i membre de SOS Desapareguts. «Mazón, dimissió» i «el president, a Picassent» ha estat la banda sonora d'una manifestació que ha congregat a 25.000 persones, segons les dades de la Delegació del Govern espanyol al País Valencià.
L'aigua i les temperatures gèlides no han estat cap obstacle perquè una onada de gent omplira la plaça de la Mare de Déu de València i col·lapsara amb la seua ràbia els carrers del centre de València. «Mazón, criminal» lluïa una pancarta de la CGT, que havien confeccionat una titella del cap del Consell amb les cares tacades de sang. Junt amb els Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció, han estat els encarregats de situar durant el trajecte de la marxa la mirada en l'actuació de Mercadona durant el dia D. «Pisos turístics per als damnificats per la dana», exigien. Encara que també hi havia cartells amb Rovira cap per avall, la principal diana dels retrets ha estat el comandant en cap dels valencians.
«Ja n'hi ha prou de propaganda»
Entre clams de «Mazón, dimissió», «el president, a Picassent» i «mentre ell dinava, el poble s'ofegava», s'ha recordat: «El 29 de gener va fer tres mesos que les valencianes i els valencians estem de dol perquè més de dues-centes persones varen perdre la vida i a centenars de milers els la va transformar per sempre». «La causa de la magnitud de la tragèdia la sabem: la negligència del govern de la Generalitat Valenciana», han responsabilitzat, tot i que han subratllat el bri d'esperança que ha brindat la solidaritat: «Però també va fer tres mesos que la societat civil valenciana, davant de l'abandonament, ha respost amb organització i dignitat, guiada per les idees de solidaritat i suport mutu».
«S'han reforçat i creat noves xarxes de suport i comitès de reconstrucció i hem eixit al carrer per a cridar ben fort que patim una situació que té uns responsables ben clars. Avui, 1 de febrer, amb aquesta mateixa voluntat, denunciem la manca d'alternativa d'habitatge per a les persones afectades mentre existeixen milers de pisos turístics o buits de banca rescatada, fons voltor o la SAREB. Ni gent sense casa, ni cases sense gent», han retret, així com que «els treballadors i les treballadores incloses en els ERTO de la dana no estan cobrant el 100% del sou». «S'han destruït molts llocs de treball i que la pèrdua de poder adquisitiu any rere any complica la recuperació d'aquelles que encara en tenen un», han agregat.
La convocatòria ha situat la lupa en la manca d'investigació sobre «la negligència de totes les empreses que varen posar en perill la vida dels seus treballadors i treballadores anteposant els interessos econòmics a la seua seguretat». «La recent mort de dos treballadors a Massanassa i a Benetússer tornen a posar de manifest la precarització i els riscos que assumeix la classe treballadora», han ressaltat. «No està garantit l'accés a les prestacions públiques per a la reconstrucció a les persones amb rendes baixes i aquelles que no tenen una situació administrativa regularitzada, com moltes de les persones migrades», han rescatat de l'oblit.
«Denunciem el caos en els serveis públics, com ara el transport i la sanitat, a conseqüència de la barrancada, però també d'anys de polítiques neoliberals que han rebaixat impostos a qui més; i la manca de transparència en les institucions», han expressat, per dir: «Ja n'hi ha prou de propaganda i d'intercanvi d'acusacions sense assumir responsabilitats. La reconstrucció no pot fer-se amb mentides i d'esquena a les persones afectades».
L'organització ha carregat contra l'urbanisme descontrolat: «Durant molts anys s'ha permès la construcció en zones inundables en favor de l'especulació i els interessos econòmics, sense tenir en compte els informes científics que alertaven d'aquestes possibles inundacions i posant en perill la vida de veïnes i veïns». La denúncia ha virat també en contra del departament d'ensenyament: «Els 96 centres educatius afectats han estat completament desatesos per part de la conselleria d'Educació, un fet que ha obligat les comunitats educatives a netejar els centres, tot posant en perill la seua salut i la de l'alumnat».
«Recordem que per la negligència de Rovira un treballador va morir en un accident laboral en un centre educatiu», han indicat per treure els colors al conseller també responsable de les polítiques culturals amb «el retard en les ajudes, totalment insuficients i desconnectades del sector». «Institucions clau estan abandonades com ara l'Institut Valencià de Cultura i no hi ha un pla estratègic per al sector cultural afectat amb les mesures necessàries per a garantir la seua supervivència i regeneració. S'ha ignorat la singularitat dels processos creatius i els riscos que assumeixen les persones artistes», han censurat.
Entre rostres plens de malestar i de cabreig amb el Govern valencià del PP, els convocants han criticat les adjudicacions de l'executiu conservador «a empreses condemnades per corrupció per a treballar en les tasques de reconstrucció». «Aquesta Generalitat militaritzada [en referència a la incorporació d'un general per encapçalar els treballs de revitalització] està desplegant un model de reconstrucció basat en el negoci d'uns pocs i que dona l'esquena a les persones afectades i als consells científics», han raonat.
«És per tot això que exigim responsabilitats polítiques i la incoació d'ofici del procediment judicial que determine i depure les responsabilitats legals de qui ocupa el càrrec de president de la Generalitat Valenciana. Carlos Mazón i el seu Consell són els responsables que una catàstrofe natural es convertira en una catàstrofe humana quan no van alertar a temps el dia 29 i amb les posteriors mentides i manipulacions», han cridat per la dimissió d'un president pressionat pel carrer, però convençut que cal tirar endavant amb el seu projecte polític. La persistència de la riuada de malestar per la dana.