“La catifa màgica. Per a Joan de Muga” és un homenatge al qui va ser fundador i director de la Galeria Joan Prats des de 1976, quan es va inaugurar, i fins el 2020. Aplega obra d’artistes que hi han estat vinculats des dels seus inicis fins a l'actualitat, juntament amb fotografies, cartes, vídeos i documentació, per explicar la història de la galeria i també la de La Polígrafa i d'altres iniciatives com la Fundació Espai Poblenou. Reuneix peces de Miró, Calder, Brossa, Tàpies, Christo, Hannah Collins, Anthony Caro, Ràfols Casamada, Hernández Pijuan, Perejaume, Fernando Prats, Julião Sarmento, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera o Victoria Civera entre els 34 representats. El títol s’inspira en un dibuix que Joan Ponç va dedicar a Joan de Muga, en el qual el veia sobre una catifa voladora. Aquesta imatge remet al seu caràcter audaç, intrèpid i somiador i a la seva passió per viatjar i per avivar nous plantejaments.
El 23 de març de 1976, Manuel i Joan de Muga obrien les portes de la Galeria Joan Prats, a la Rambla Catalunya de Barcelona, en el mateix local que ocupava la barreteria de Joan Prats. En gratitud al seu paper de promotor de l’art contemporani d’avantguarda, li van retre tribut conservant el seu nom. Josep Lluís Sert va dissenyar l'espai amb un estil mediterrani, i la primera exposició, “Presència de Joan Prats”, mostrava obres del seu íntim amic, Joan Miró. Des de llavors, l’equip de la galeria ha treballat fermament per l'art contemporani, per la difusió i foment dels creadors, així com per incentivar l’expansió internacional. Des del 2014, ja al carrer de Balmes, continua amb el seu compromís, actualment dirigida per Patrícia i Marta, filles de Joan de Muga.
Poques figuresdel món de l'art concentren una trajectòria com la de Joan de Muga (Barcelona, 1946-2020). L'atenció a l'escena local, el galerisme internacional, el món de l'edició i el suport a les noves formes de producció artística són algunes de les dimensions professionals que el van convertir en una peça clau del sistema de l'art a la ciutat de Barcelona. LaGaleria Joan Prats ha estat, des de la seva inauguració el 1976, una de les pioneres a l'escena contemporània espanyola i internacional, exposant i projectant els seus creadors. Tothora implicada a difondre i facilitar la lectura dels diferents llenguatges, ha propiciat la realització de projectes específics. La seva mirada va transformar un model de promoció i de mercat de l'art, alhora que va influir en generacions d'artistes, crítics i públic en general i, sobretot, en el panorama de la ciutat de Barcelona durant més de quatre dècades. De Muga entenia la seva funció com un camí conjunt on galeria i artista es construïen i enriquien mútuament.
Amb una clara estratègia d’internacionalització, va portar nomsde la talla de Calder, Henry Moore, Hans Hartung, Robert Motherwell, Robert Longo, Christo Viera da Silva, Kenneth Noland, George Segal, James Lee Byars, Ed. Ruscha i Anthony Caro, entre d’altres, als que proposava exposicions, edicions de gràfica i monografies d’art, moltes de les quals encara ara són llibres de referència. Al mateix temps que la Galeria Joan Prats creixia, també ho feia La Polígrafa en el seu doble vessant editorial.Va publicar monografies i edicions originals dels artistes més prestigiosos i va editar els catàlegs raonats de Picasso (Palau i Fabre), Tàpies (Anna Agustí), Miró (Jacques Dupin i Ariane Lelong-Mainaud) i Julio González (Tomás Llorens).
L’octubre de 1989 i per consolidar la relació internacional, Joan de Muga va obrir la Fundació Espai Poblenou, dirigit per la historiadora i crítica Gloria Moure, on es van poder veure, fins al setembre de 1995, instal·lacions concebudes expressament per individualitats de renom com ara Jannis Kounellis, Jan Dibbets, Mario Merz, John Cage, Bruce Nauman, Rebecca Horn, Richard Long, Ruiz/Maldonado, Ulrich Rückreim, Sigmar Polke, Christian Boltanski, Rodney Graham i Lawrence Wiener. Durant els sis anys, s’hi van exhibir instal·lacions específiques d’alguns dels protagonistes contemporanis més rellevants. Home valent, tenaç i arriscat, l’aposta per la internacionalització el va portar a tirar endavant una ampliació americana amb una sucursal a Nova York (1982-1999), una altra a Los Angeles que va durar només un any (1986), així com una oficina a Tòquio; a més de la constant presència a les principals fires d’art internacionals.
Ara, en complir-se dos anys del seu traspàs, veus d'artistes, galeristes i agents del món de l'art li reten un sentit homenatge amb “La catifa màgica”; una càlida reconeixença impulsada per les seves successores que han volgut fer un “exercici de memòria”. En relació amb la singladura vital i professional de Joan de Muga, la Galeria Joan Prats ofereix una selecció d’obres que es complementen amb documents i objectes. Pertanyen a la col·lecció de la família i també d’altres fons, algunes presents en mostres organitzades per la mateixa galeria. Trobem des de treballs de Joan Miró, Alexander Calder, Henry Moore, Wifredo Lam, Eduardo Chillida, Pablo Palazuelo, Antoni Tàpies i Joan Brossa (dels quals es presenta Brossa/Tàpies U no és ningú.1979), passant pels artistes que van concebre instal·lacions emblemàtiques que han quedat en la memòria col·lectiva com la de Christo (1977), que va embolicar les sales amb tela, i la d'Antoni Miralda (1980), que va convertir l’espai en una mona de xocolata de deu metres amb diferents edificis significatius de la ciutat.Igualment, també hi és Perejaume que per celebrar l’efemèride del 25è aniversari (2001), va idear una instal·lació titulada Fonació d’un espai consistent en la col·locació de nou ventiladors per “fer net de tot l’anterior i deixar l’espai sense cap mena d’influència per poder recomençar de nou”.
No hi falta la trilogia Hernàndez Pijuan, Ràfols Casamada i Guinovart, com també Luis Gordillo o Pablo Palazuelo fins a arribar a les noves expressionsactuals dels darrers anys amb propostes d’Eulàlia Valldosera, Victoria Civera, Juan Uslé o Fernando Prats. El fil conductor del recorregut s’enllaça amb una cronologia concebuda per l’artista Antoni Muntadas que repassa el perfil polièdric de Joan de Muga amb la incorporació d’objectes personals que humanitzen les dades. Aquesta mostra forma part de la vuitena edició del Barcelona Gallery Weekend, la cita artística que inaugura la temporada expositiva a la ciutat. El reconeixement compta amb la col·laboració de Carles Guerra, artífex de la taula rodona “Joan de Muga. El galerisme de la primera globalització” que va tenir lloc al MACBA el proppassat 13 de setembre i autor del text de la publicació que s’editarà pròximament.
Cal subratllar que Joan de Muga va entendre el galerisme com una tasca de transcendència cultural que depassa la simplement comercial. Un principi que fou l’eix vertebrador de la seva actuació, en defensa de l’art més enllà de l’activitat financera. La seva posició ha estat decisiva per desenvolupar la doble funció que ha de portar a terme una galeriad’art: com a agent cultural en l’aproximació de l’art i dels artistesal públic i com a dinamitzadora del mercat dirigit al col·leccionisme. Continuïtat que està assegurada amb les serves filles, Patrícia i Marta, aportant renovadores propostes. Cal també valorar la important contribució de Joan de Muga en pro de la professió gràcies al seu activisme. Per tot plegat, el 2015 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu "compromís amb la creació contemporània".