Ara que, segons sembla, entrem en la fase final de la pandèmia, hom pot pensar que l’estrall que ha produït només ha estat una aturada puntual en la vida tan accelerada que portem. No és pas així, el virus ha frenat el desbocat ritme en què vivim per conscienciar-nos que hem de dosificar el nostre temps i omplir el buit espiritual. Això ve a tomb perquè el passat diumenge, el primer de maig, se celebrà al Palau de la Música de Barcelona el Festival poètic anomenat Llegats vivents. Un acte que s’hauria d’haver fet tot just després d’unes enfervorides festes nadalenques, però atesa la consegüent onada viral, es va haver d’ajornar. Ara, amb tranquil·litat i serenor, s’ha pogut reprendre i l’hem gaudit com cal.
El festival s’emmarca dins el conjunt d’activitats complementàries del Palau i és un dels esdeveniments estrella que ofereix L’Hivernacle del Palau. Actuacions que, des de disciplines i formats diferents, ens apropen a la programació musical, a l’arquitectura i a la història d’un espai tan emblemàtic. Cal aplaudir la reivindicació i defensa de la tradició que promou el Palau de la Música amb aquest tipus d’activitats.
No és la primera vegada que el Palau obre les portes a un poeta convidat per organitzar un esdeveniment poètic que estableixi lligams entre la música i l’art d’escriure. Enguany els poetes convidats han estat la parella Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda. Ambdós han aconseguit reunir en un mateix plató set poetes majors de setanta anys que escriuen en català i que van recitar poemes propis: Enric Casasses, Joan Navarro, Teresa Pascual, Marta Pessarrodona, Jaume Pont, Antònia Vicens i Antoni Vidal Ferrando.Per circumstàncies d’última hora, Rosina Ballester i Narcís Comadira van excusar la seva prevista presència. Uns poetes, tots ells, que sota el cartell de Llegats vivents han ofert una mostra, exigua però molt representativa, del panorama ric i divers de la lírica més nostrada. Veus que han vist com la seva obra ha esdevingut referència per a les noves generacions i que per això són autèntics llegats de la lírica catalana actual; veritables exemples de creació i dedicació vitals. Un recital extraordinari d’una vesprada de passió poètica arrodonit amb la presència musical del jove barceloní Bernat Català qui interpretà al piano una selecció dels Lieder ohne Worte de Mendelssohn.
El nom de Llegats vivents beu de l’assagista Lluís Calvo qui, en el seu llibre Els llegats, analitza i denuncia com en l’actualitat s’està produint una desconnexió entre tradició i modernitat que ens fa vulnerables davant tota mena d’estètiques mediocres. Calvo advoca per la necessitat d’orientar-nos en les nostres arrels entenent que aquestes no s’han de venerar acríticament sinó que s’han de vivificar des del present i des de la seva singularitat. I aquest és un bon punt de partida per donar sentit a un acte com el de Llegats vivents que ret homenatge i tribut a uns poetes que són paradigma de les noves generacions d’escriptors tant lírics com narratius.
És de celebrar, per tant, l’aposta del poeta convidat que des de fa uns anys organitza L’Hivernacle del Palau i és dins d’aquesta línia que el Festival poètic Llegats vivents ha suposat un veritable homenatge a diversos noms del panorama poètic català actual que destaquen per la seva qualitat, sensibilitat i saviesa. Una iniciativa, tal com va dir Anna Gual, "memorable, històrica i patrimonial". El públic així ho va entendre i,a peu dret, ho manifestà amb un gran aplaudiment en finalitzar l’acte. Una vesprada inoblidable.