Armilles grogues

"Persones que mai s'havien manifestat s'adonen que l'Estat francès està manipulant"

Entrevistem a l'activista nordcatalà Romain Melich per parlar sobre el moviment de les armilles grogues i la repressió que pateix per part de l'Estat francès.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En quin punt es troba actualment el moviment de les armilles grogues a la Catalunya Nord?
Hi ha encara moltes persones mobilitzades, malgrat que que ja estiguem en el segon mes de lluita, que va arribar el fred i la persecució policial que es fa cada vegada més intensa. Ara, hi ha encara persones en punts claus de la Catalunya Nord (les dues entrades de l'autopista i la frontera al nivell del Voló) durant la setmana. Però, la gent es mobilitza més els dissabtes, que són dies d'unió. A més dels punts de bloqueig, la gent es va a manifestar a la ciutat de Perpinyà. Dues vegades a la setmana, les armilles grogues fan assemblees en les mateixes rotondes. I per primera vegada, el dimarts 5 de febrer, el sindicat de la CGT -el més fort de França- va cridar a una vaga i a unir-se als armilles grogues.

Un cop aconseguides les principals reclamacions, quin sentit té seguir amb les protestes? S’ha notat una desmobilització?
No s’ha obtingut res concret, fins ara. Són només anuncis del govern per calmar la ràbia de la gent. Van anunciar que cancel·larien l'augment de les taxes sobre la gasolina, però només per l'any de 2019, és només una pausa. Pel que fa a l'augment de sou, el mateix, no és un augment de sou sinó de les ajudes pagades per les taxes de la població. Així que et donen una mica amb la mà esquerra i t'ho treuen amb la dreta.

Fa unes setmanes, el govern anuncià que començaria un debat amb tot el país per escoltar les queixes durant 4 mesos, i que, després, seguiria amb el seu curs. És a dir, quin sentit té fer això?  Intentar que la gent tornés a casa, però això tampoc passarà. Per aquestes raons, la gent segueix amb la protesta. Hi ha una mica menys gent, sí, però no com per parlar de desmobilització.


Darrerament s'ha parlat que hi ha hagut força persecució policial a la dissidència. Com està la situació a la Catalunya Nord?
La persecució policial és forta, ja sigui a França o aquí. Ja hi ha més de 4.500 persones detingudes i més de 300 empresonades. També es parla de 1.900 ferits, d’entre els quals 111 pateixen ferides greus. Es denuncia que més de 20 persones que van perdre un ull després trets amb les armes «no mortal» LBD, també altres dues que van perdre una mà amb granades..

A Perpinyà, és igual, cada setmana té el seu lot de detinguts. Ja en són més de 40 detinguts. Uns ja van ser jutjats amb sentències, d'un any, 10 mesos de presó i 8 mesos de presó. D'altres, estan empresonats esperant el judici. També hi va haver dissabtes en què el govern va prohibir reunir-se en les rotondes principals. La gent present en aquestes rotundes s'arriscava a tres mesos de presó i 5.000 euros de multa. I els que tenien la cara tapada, fins a 8 mesos de presó i 25.000 euros de multa.


És pateix per la criminalització del moviment?
Diria que sí i no al mateix temps. D'una banda, sí, perquè ara la gent té por. Por de la justícia i de la policia. S'ha vist molta violència per part de la policia, que colpegen, usen gasos lacrimògens i granades per dissoldre punts de bloqueigs. A més de la política de la por, intenten dividir la gent. Primer, els mitjans de comunicacions van dir que era una moguda feixista, després, que hi havia armilles grogues i també «Casseurs» (gent que està aquí per trencar i enfrontar-se amb la policia). Van dir que, arran de tots aquests bloqueigs, els empresaris no podrien contractar gent i que per culpa de les armilles s’acomiadarien treballadors. Així que al final, jo crec que sí, que patim criminalització, però al mateix temps, persones que mai s’havien manifestat, s'adonen que l'Estat francès, amb els seus mitjans de comunicació, està manipulant la informació.

Com lliga aquest  moviment de les armilles grogues amb experiències de mobilització prèvies a l'Estat francès?
Jo diria que és un moviment completament nou, i que no es pot relacionar molt amb altres moviments. És l'essència mateixa del poble que pateix. Una gran part de la gent que van estar i que són al carrer mai havien participat en la seva vida a marxes o bloqueigs. Un moviment dels oblidats. Es llança des de les xarxes socials, sense sindicats, trencant amb els codis dels moviments socials anteriors.

Com està essent l'organització a les barricades i als talls? Hi ha vies de coordinació territorial?
Del principi, i fins ara, amb xarxes socials, grups al Facebook... Ja el primer dia el 17 de novembre. arriba el que es diu «la crida de Comercy», que convidava els armilles grogues a organitzar-se en assemblea, construint llocs de trobades sobre les rotondes, que en diuen “casa del poble". Un lloc per menjar, comunicar, intercanviar, triar portaveus amb mandat imperatiu i revocable. I ja, després de dues setmanes, es va començar un procés amb assemblea populars a les rotondes. La idea principal, és de bloquejar a l'economia, així que es deixa passar la gent que no porta mercaderies. S’ataquen les casetes d'autopistes perquè siguin gratis per a tots. Com es diu aquí: «no cal bloquejar al poble».


Quin és el magma polític que ara mateix conforma les armilles grogues a la Catalunya Nord?
Seria molt difícil contestar aquesta pregunta. Al principi, el magma era molt heterogeni. Depenia sobretot del lloc del punt de bloqueig. Ara, mateix, ja estem en alguna cosa més social. Donar més precisions seria difícil, perquè fins i tot les reivindicacions poden canviar d'un punt a un altre.

S’ha parlat molt de la possible captació del moviment per part de l'extrema dreta ... ho veu així?
Potser en uns punts a França es pot dir que hi va haver gent d'extrema dreta o representants d'extrema dreta intentant captar armilles grogues. Però, no crec que sigui una cosa global. També va ser usat per part dels mitjans de comunicació perquè les persones deixin el moviment. Es nota ara, que les reivendicacions tenen un sentit més social, fins a la forma d'organitzar-se, amb assemblees.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.