Hi hagué un temps en què Francisco Camps, assetjat per les informacions derivades del cas Gürtel, superava una autèntica gimcana abans d’arribar a les Corts Valencianes. En lloc de transitar a peu els escassos metres que separen el Palau de l’hemicicle i d’accedir-hi per la porta principal, s’hi traslladava a bord del seu vehicle oficial, que el deixava a l’accés del darrere. Una via estreta, sempre custodiada per la policia, que permet eixir del cotxe i accedir a les Corts amb la mateixa naturalitat que els rius desemboquen a la mar. Sense obstacles amb forma de periodista o de manifestant. Per alguna cosa es diu carrer de la Llibertat.
Aquest dijous, Carlos Mazón ha recuperat aquella pràctica per a esquivar la concentració convocada a la porta de les Corts, que reclamava la seua dimissió. Coincidint amb el ple en què es votava la proposició no de llei registrada per Compromís que l’instava a abandonar la presidència, un centenar i mig de persones l’esperaven a l’entrada majestuosa del Palau dels Borja, antigament anomenat de Benicarló.
Una vegada a l’interior de l’edifici, aïllat dels crits i els improperis, Mazón s’ha dirigit cap a la cafeteria, on ha pogut departir, dret, amb alguns companys de partit. En acabant, quan ja es dirigia cap a l’hemicicle, també ha conversat distesament amb el síndic de Vox, José María Llanos, el seu gran admirador. Com afirma reiteradament Compromís, ningú no és tan «mazonista» com ell.
El millor termòmetre per a mesurar la intensitat política del moment és la quantitat de càmeres fotogràfiques i de televisió que envolten el president en accedir a l’hemicicle. Que avui n’hi haguera una vintena indicava que era un dia important.
Ho era, també, perquè l’exvicepresidenta Aitana Mas, de Compromís, es reincorporava feliçment a la tasca parlamentària després d’un càncer de mama que l’havia allunyada més d’un any. El caliu amb què ha estat rebuda de nou i el seu parlament inicial de dos minuts per a agrair l’escalf rebut dels uns i dels altres era la nota emotiva de la jornada.
Control en bucle
Abans de votar la proposició no de llei de Compromís, que ja s’havia debatut aquest dimecres, hi havia programada una nova sessió de control. Una nova sessió en bucle, amb l’oposició reclamant la dimissió immediata de Mazón, i ell, com si no, evadint informació i acusant el Govern de l’Estat de no apostar per la reconstrucció valenciana.
«No té cap consciència? Pot dormir cada nit tranquil·lament? No es mira a l’espill i es pregunta "què faig jo ací"? És indigne que vostè continue com a president de la Generalitat», li ha dit de bon començament el síndic socialista, José Muñoz, que ha formulat una altra pregunta sense contestació al president: «Li va dir a la seua consellera Salomé Pradas que no enviara el missatge d’alerta fins que vostè arribara al Cecopi? Sí o no?».
Però fa temps que Mazón no atén les preguntes binàries. En la línia que manté des de la segona setmana de novembre, ataca reiteradament Pedro Sánchez i assegura que «la veritat va obrint-se pas», amb l’Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) com a grans culpables de la catàstrofe. «Reconstruir és la meua prioritat», ha repetit mirant cap al futur. El 41% de les ajudes als afectats provenen de la Generalitat, tots els assegurats a través de la seua prima anual. «La gran llosa per a la recuperació són vostès», lamentava Mazón.
No importava gens que Muñoz, en la rèplica, afirmara sentir «vergonya aliena» per l’actitud del cap del Consell i que incidira, una vegada més, en la pregunta que duia a la butxaca: «Sí o no? Va dir-li a la consellera Pradas que no enviara el missatge fins que vostè arribara al Cecopi?». En una escalada verbal considerable, el portaveu socialista ha qualificat Mazón de «jonqui de la mentida», de «mentider compulsiu» i de ser «un addicte a la mentida»... «Vostè és una màquina de bulos, ha manipulat àudios d’una funcionària de l’Aemet», s’ha indignat Muñoz.
«Encara no sabem què va entre les 17 i les 19.30 h i es nega a aportar el seu registre de telefonades», ha continuat, «com pot dir-nos que pot obtenir-lo?». Com a exemple, Muñoz ha exhibit el registre del seu telèfon, facilitat pels serveis de la Cambra només una hora després de sol·licitar-lo. Però Mazón, més i més bucle, ha citat la tumultuosa visita de Sánchez a Paiporta del 3 de novembre: «No soc jo qui no dona la cara i fuig dels llocs».
D’altra banda, l’ús dels silencis per part de Joan Baldoví millora amb el pas de les setmanes. «Quan la jutgessa diu que podien haver-se evitat les morts i que la competència recau en el Consell, no li cau la cara de vergonya?». Silenci. I sobre el sentit del vot de l’alcaldessa de València, María José Català, en la proposició no de llei que havia de substanciar-se més tard: «O alcaldessa de València o còmplice de Mazón». Silenci. O la frase de Vicent Mompó, president de la Diputació de València, en les hores clau del 29 d’octubre: «Envieu l’alarma d’una puta vegada!». Silenci. I per a acabar, fent servir l’argot de la pilota valenciana, un símil de tenir la cara ben dura: «Senyor Mazón, no li cau la cara de vergonya perquè la té forrada de baqueta; no ha tingut la decència ni la humanitat de demanar perdó a les víctimes; ha arribat al final de l’escapada, vostè és un president acabat, patètic, a qui no respecten ni els seus».
I Mazón, més bucle: «Estic completament centrat en la reconstrucció, una paraula que vostè no ha pronunciat en aquests quatre mesos, perquè vostè continua en el fang, en l’odi, en la destrucció». «Vostè fa del dolor el seu negoci», ha sentenciat el president. I un gir de guió final, basat en la votació de les famílies que tindrà lloc la setmana vinent i la següent per a elegir la llengua vehicular de l’alumnat: «Per què li molesta tant la llibertat? Potser perquè no li agrada el resultat quan es vota? La seua prioritat mai no ha sigut el valencià, sinó el negoci que volen fer amb el valencià».
En el seu torn de paraula, el portaveu de Vox, José María Llanos, no ha atacat el vicepresident segon, el tinent general retirat Gan Pampols, cosa molt noticiosa. De nou, com sempre que parla la formació ultra, els atacs han anat exclusivament dirigits al Govern Sánchez, i Mazón, agraït de mena, ha destacat que «l’única ajuda que ens queda és la seua».
«El Govern ens té oblidats», ha dit Llanos en referència, òbviament, a l’espanyol. «Alguns indignes...», ha continuat abans de fer un breu silenci que ha fet tremolar Pampols, «... pretenen mantenir a l’actual Govern d’Espanya» a qui no ajuda els valencians. Un atac a Compromís pel teu tan dur contra el president. I és que, segons ell, les «responsabilitats» per la gestió de la tragèdia se circumscriuen al gabinet de Pedro Sánchez. «Vostès no gestionaren bé, podrien haver-ho fet millor», li ha dit a Mazón, «però va sent hora que se sàpiga la veritat: Sánchez és un traïdor que ha enganyat tots els valencians».
«Tenim el mateix diagnòstic sobre el Govern d’Espanya», s’ha felicitat de nou Mazón, que ha repetit la frase convenientment tergiversada («Si quieren ayuda, que la pidan») atribuïda a Sánchez. «És difícil ser lleial a qui no s’ho mereix», ha prosseguit el president valencià en relació amb el líder socialista. «El Govern espanyol ens insulta cada dia, ens arrossega, ens tracta com si fórem un país estranger», cosa que ni tan sols ha fet amb Catalunya.
Una votació polèmica
Després de la sessió de control, la votació de la proposició de Compromís, que el president interí, el popular Alfredo Castelló, havia proposat de fer en urna. En primera instància s’havia acordat que fora en veu alta, però la petició de Vox de «no dilatar» el ple l’havia modificada per fer-la «de manera secreta» amb el sistema tradicional, sense que se sabera, al marcador, qui havia votat què.
Finalment, Castelló ha fet marxa enrere i ha acceptat la votació secreta amb el sistema clàssic, cosa que ha provocat problemes. El resultat, 41 vots a favor de la dimissió de Mazón i 52 en contra, no ha recollit cinc vots partidaris de la dimissió emesos des dels escons de l’esquerra. Encara que s’ha sol·licitat de repetir-la, el president transitori en substitució de Llanos Massó s’ha negat a fer-ho, amb un informe dels tècnics electrònics de la Cambra segons el qual no ha existit cap errada en el sistema.
Havent salvat el match ball, Mazón ha abandonat l’hemicicle amb un somriure, anant cap al cotxe oficial. Els 200 metres que separen el Palau de les Corts s’han convertit en un trajecte més abrupte que el del barranc del Poio.