Un tast de saviesa il·lustrada del segle de les llums

L'home hauria de felicitar-se per ser frívol; si no ho fos, es corsecaria de dolor pensant que ha nascut un dia entre dues eternitats, i per sofrir almenys onze hores de cada catorze. Voltaire, Le sottisier (1883).

Si la dona té el dret de pujar al patíbul, també ha de tenir el dret de pujar a la tribuna. Olympe de Gouges, Declaració dels drets de la dona i de la ciutadania (1791).

La diferència entre un idiota i un imbècil consisteix en el fet que un naix idiota, i que es converteix en imbècil. Denis Diderot, Enciclopèdia (1747-1765).

No sé si és un gust particular, però ningú no em sembla gran quan em fa sentir que soc petit. Laurent Angliviel de la Beaumelle, Els meus pensaments o el que dirà la gent (1751).

Escoltar bé és quasi contestar. Pierre de Marivaux, El camperol nouvingut (1735).

La noblesa és una quimera insultant per al gènere humà; suposa que hi ha homes constituïts per una sang més pura que altres. Voltaire, Carnets (1952).

És l'amor a nosaltres mateixos el que ajuda l'amor dels altres; és a través de les nostres necessitats mútues que som útils a la raça humana; és el vincle etern dels homes. Voltaire, Cartes filosòfiques (1734).

Per a ser feliç cal haver-se deslliurat dels prejudicis, ser virtuós, tenir bona salut, tenir gustos i passions, ser susceptible a les il·lusions, perquè la majoria dels nostres plaers els devem a la il·lusió; desgraciat és qui la perd. Émilie du Châtelet, Discurs sobre la felicitat (1779).

Per a ser savis, és a dir, feliços, no hi ha més que seguir això que la llei natural ens ensenya: no faces a l'altre el que no t'agradaria que et feren. Mme du Deffand, Correspondència inèdita (1809).

Jornaler. Obrer que treballa amb les mans i al qual es paga al final de la jornada. Aquesta classe d'homes constitueix la més gran part de la nació; és la seua sort el que un govern ha de tenir principalment en vista. Si el jornaler és miserable, la nació és miserable. Denis Diderot, Enciclopèdia (1747-1765).

Les fortunes ràpides duren poc: aquells que les han fetes han estat molt ocupats en acumular riqueses com per preocupar-se de l'educació d'aquells que per naixença hi estaven destinats. Tenen, per tant, fills maleducats, que gasten més ràpidament encara que els seus pares han acumulat, i que abandonen el món completament despullats, tal com els seus pares hi havien entrat. Madeleine de Puisieux, Els caràcters (1750).

El luxe i el mal gust són inseparables. Jean-Jacques Rousseau, Els pensaments de Rousseau (1764).

Un poc de filosofia allunya de la religió i massa hi apropa. Antoine de Rivarol, Màximes, pensaments i paradoxes (1962).

És que les abominacions dels sacerdots fan un contrast molt gran amb el que ensenyen al poble; és que ells afegeixen al seu seguit de maleses un crim no menys espantós, el de la hipocresia; com siga que els seus costums haurien de ser els més purs, són encara més culpables. Insulten el gènere humà; persuadeixen els imbècils perquè s'enterren vius en un monestir. Prediquen els hàbits, administren els olis i, en acabat, es llancen al llibertinatge o a les matances: és així com l'Església ha estat governada des dels furors d'Anastasi i d'Arri fins als nostres dies. Voltaire, Examen important de Milord Bolingbroke o La tomba del fanatisme (1767).

Quan un geni vertader apareix al món, se'l distingeix per aquesta marca: tots els idiotes s'alcen contra ell. Élie Fréron, Cartes sobre alguns escrits d'aquest temps (1749-1754).

Qualitats principals d'una obra literària: un objectiu ben definit; el seguiment i l'ordre de les matèries; la precisió dels pensaments; la força dels raonaments; la vehemència i la dolçor de l'estil, segons la naturalesa del tema; la coherència dels fets en relació amb l'objectiu buscat; la coordinació de les accions que, sense això, semblarien més convulsions que passions; la propietat, l'elegància, la noblesa, l'energia dels termes; en definitiva, aquell equilibri viu i divers que manté l'atenció sense fatigar-la. Yves-Marie André, Discurs sobre el gust (1767).

Una nova idea ve de la comparació de dues coses que encara no s'han comparat. Claude-Adrien Helvétius, Pensaments i reflexions (1795).

Si és necessari consultar les bones obres, no és inútil fer-ho amb les dolentes. Un bon llibre subministra un o diversos articles excel·lents; un llibre dolent ajuda a fer-ho millor. Denis Diderot, Enciclopèdia (1747-1765).

És molt difícil fer una obra, i molt fàcil criticar-la, perquè l'autor ha de vigilar tots els arguments, i el crític sols necessita forçar-ne un. Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu, L'esperit de les lleis (1748).

És un gran signe de mediocritat lloar sempre moderadament. Luc de Clapiers, marquès de Vauvenargues, Reflexions i màximes (1746).

Mai cap nació fou tan idòlatra dels prejudicis com ho són els espanyols. Aquests prejudicis formen el fons de tots els seus pensaments, influeixen en tots els seus judicis, formen el seu caràcter. Sols fan servir el temperament ardent i vigorós, que els ha donat la natura, per a la invenció d'una multitud de sofismes, per a consolidar-se en l'error. Mai la manca de raó ha estat més dogmàtica, més decidida, més ferma i més subtil. Guillaume-Thomas Raynal, Història de les dues Índies (1770).