La franja televisiva immediatament posterior als informatius nocturns, lʼaccess prime time, és com la correguda del dia gran de San Isidro. Els sis millors bous de la fira ixen a la plaça, tots ells batejats amb noms terrorífics: Broncano, de 475 quilos; Motos, de 464 quilos; Wyoming, de 451 quilos; Sobera, de 455 quilos; Tentaciones, de 459 quilos, i Cifrasyletras, de 445 quilos. Amb tots ells ha de lidiar Eugeni Alemany, el showman de Sueca que cada nit presenta A la saca a À Punt, la televisió pública valenciana. Lʼespai, que sʼemet de dilluns a divendres, de 21.45 h a 22.45 h, és produït per València Imagina TV, una empresa local associada a Mediapro.
Amb audiències que es mouen entre el 6% i el 8,5%, A la saca acostuma a ser el programa diari més vist dʼÀ Punt, a voltes, fins i tot, per davant dels informatius, que són la joia de la corona. En qualsevol cas, sempre multiplica per dos —i de vegades gairebé ha triplicat— el share mitjà de la cadena.
En emissió des de juny de 2024, els rectors de la televisió —en aquell moment, dirigida per Alfred Costa— van fixar-ne lʼhorari més competitiu. Com que estaria en antena durant tot lʼestiu, van pensar que podria fidelitzar el teleespectador en la franja de la graella més exigent de totes. Els transatlàntics del prime time aprofiten aquella època de lʼany per a emetre extractes de programes passats, raó per la qual A la saca representava una novetat.
El ganxo inqüestionable dʼAlemany, ben actiu en les xarxes socials i amb un èxit comprovat com a showman en auditoris i teatres de tot el País Valencià, nʼera el principal reclam. Ell mateix, però, no volia ni sentir a parlar dʼaquesta franja: «Jo, en principi, preferia la vesprada, com quan fèiem lʼAtrapaʼm si pots, o just abans de lʼinformatiu nocturn», on ara hi ha lʼesportiu Grada 20:30. «I només vaig demanar una cosa: que em deixaren llibertat per a fer les bromes que considerara oportú», afegeix.
«Ens ho passem la mar de bé fent el programa, i això es nota», afirma Eugeni Alemany, el presentador estrella del programa
Nou mesos després, com si es tractara dʼun part, lʼespai compta amb molts fills i filles, tant de concursants com de seguidors diaris. «Lʼaudiència sempre ha respost bé, però vam percebre una pujada al Nadal que hem anat consolidant, i incrementant, amb el pas de les setmanes», explica el director, Carles Palau. «És cert, des de lʼinici vam tenir una bona acollida», corrobora la directora de producció, Raquel Hernández, que treballa estretament amb Alberto Vivó. El secret no ho és tant, diu ella, perquè salta a la vista: «Eugeni, com a presentador, arrossega un públic molt fidel, i això constitueix un avantatge evident».
Anotar-se un 8,5% —com aquest dilluns, 3 de març, amb 140.000 espectadors de mitjana— en la selva televisiva actual, en què el 20% és un miracle, i superar lʼaudiència mitjana dʼespais com First Dates, El intermedio o un concurs bastant més veterà, Cifras y letras, té un mèrit indubtable. Lʼequip somia amb els dos dígits, una meta que pot semblar utòpica, però no ho és tant. Una ullada a lʼevolució de les audiències en les darreres setmanes constata el creixement sostingut dʼA la saca, un format de la BBC, on sʼanomena Moneybags. Encara que a lʼEstat espanyol va importar-lo abans ETB com a Dinero a saco, al País Basc ja no està en antena. Lʼèxit de València Imagina TV rau en lʼadaptació dʼuna part del contingut per a assimilar-lo més a la idiosincràsia valenciana.
«És un concurs en què cal tenir uns certs coneixements, però la sort, al capdavall, té molta importància», continua el director. Conjuntament amb això, assenyala «la intuïció» i «lʼestratègia» com a factors destacables. L’espai manté l’atenció del televident, perquè la corba de l’audiència, en contrast amb uns altres espais, no decau en cap moment.
Els secrets dʼun èxit
Ara bé, quin és el secret dʼA la saca? Eugeni Alemany troba que «interactuar de tu a tu amb el concursant, sense una posició de superioritat», és clau. «Ens ho passem la mar de bé fent el programa, i això es nota», subratlla Alemany i ho corrobora la coordinadora de càsting, Marta Ramada.
Des de les xarxes socials, Aitor Muñoz sʼesforça per viralitzar continguts, com la concursant que creia mort Jordi Cruz, del popular espai Art Attack, emès per Disney Channel. Lʼafectat va contestar-los amb sarcasme a través de lʼantic Twitter: «Lucía, que estoy vivo!!!».
Alemany, modestament, relativitza el seu paper. «Yolanda, la meua parella, és directora de programes i sempre afirma que un presentador és com un repartidor de flyers: una cara amable que capta gent per al local, però si no posa bona música i bon ambient, el local es quedarà sense gent.»
«Busquem gent que tinga molt bon rotllo, capaç de generar situacions hilarants amb Eugeni», diu Marta Ramada, la coordinadora de càsting
En efecte, la selecció dels participants és fonamental. «Busquem gent que tinga molt bon rotllo, capaç de generar situacions hilarants amb Eugeni», comenta Ramada. «I abans que vinguen al plató, on per qüestions de logística enregistrem els cinc programes de cada setmana en un sol dia, obrim un grup de WhatsApp amb ells i elles perquè es vagen coneixent, per allò de fer comboi i escalfar motors... Ja nʼhem creat 39!», exclama. En no poques ocasions, lʼactivitat del grup ha prosseguit després de la gravació en el plató de Riba-roja de Túria. A més, el fatídic 29 dʼoctubre, la dana va aïllar el polígon de lʼOliveral i tant lʼequip com els concursants van passar la nit a lʼedifici, sense a penes cobertura telefònica ni notícies del que estava succeint portes enfora.
El premi rècord obtingut per un participant mai no ha arribat als 4.000 euros i la meitat dʼells seʼn van cap a casa amb les mans buides, però amb una experiència gratificant. «La gent no ve pels diners, qui en sap molt i vol guanyar-ne, seʼn va a uns altres programes, nosaltres únicament els garantim diversió, una manera de pack experiencia», ironitza Carles Palau, el director. «Connectem amb franges dʼedat molt diferents, fins al punt que vam fer un programa especial la nit de Reis i vam aconseguir un sensacional 9,4%», es felicita Ramada, que té la complicada missió de seleccionar perfils paritaris i dʼedat i procedència geogràfica diversa. I amb un denominador comú: el bon humor. «Qui ve no té por de fer el ridícul; alguna gent no vol venir per aquesta por, i des dʼací els convide a deixar-se endur; ja sabem que no és igual encertar des de casa que fer-ho en el plató», afegeix.
En tot aquest temps ja hi han passat més de 400 concursants. El director, amb aquest bagatge, ja és capaç de diferenciar «lʼhumor més fi, més irònic», de les comarques del nord, del «més escatològic i bròfec» de les comarques centrals, «més paregudes a les del sud que no a les del nord». És usual veure participants castellanoparlants, fins i tot de comarques que ho són. Recentment, un fan dʼAlemany, veí de Sevilla i amb família a Alacant, també va prendre part del programa.
«Destaquem molt els casos dʼintegració lingüística, com un madrileny resident ací que parlava el valencià perfectament, o un basc, Garaikoitz, professor dʼèuscar...», diu Palau. Alemany, gràcies al programa, fa seues expressions que no són típiques de Sueca, dʼon és natural, però que li encisen. Per exemple, la pregunta «molt val?» que es fa a lʼAlcoià o el Comtat en substitució del pronom quant. La varietat fonètica de les persones que hi desfilen és una de les riqueses dʼA la saca, i Alemany, filòleg de formació, sʼencarrega de remarcar-la. «O no és bonic que algú dʼElx sàpiga com es diu una cosa a Morella i a lʼinrevès?», interroga qui ja va presentar en el passat Trau la llengua, la versió valenciana de Caçadors de paraules.
«Destaquem molt els casos dʼintegració lingüística», subratlla el director del concurs, Carles Palau
La feina dels guionistes a lʼhora dʼelaborar les preguntes —i les respostes falses— resulta cabdal. Qui comanda aquesta àrea és David Alcocel, amb molts anys de trajectòria a lʼesquena. Ell també està gaudint de valent amb el programa: «Em crida lʼatenció la poca competitivitat existent entre els concursants, els uns sʼalegren dels èxits dels altres, es nota que venen a passar-ho bé, i això es projecta en els teleespectadors». Ell ha de vetllar perquè la informació siga precisa. Jordi Gomar i Diego Guill són els dos guionistes que li subministren el primer material, que ell després supervisa i perfecciona amb algun gir que pose la gràcia en safata. A última hora, ja en el procés de gravació, el director hi incorpora el seu segell, fent algun comentari al presentador a través de lʼorellera.
«La tasca dels guionistes dʼentreteniment no és senzilla», emfasitza Alemany, «han dʼidear preguntes que em permeten improvisar a partir de dites valencianes, sinònims curiosos, tradicions dels nostres pobles o ritus funeraris». «El programa té un vessant de talk show interessant, perquè els participants ens expliquen en què treballen, els gustos i aficions...», relata. «Una part substancial de lʼèxit dʼA la saca és la improvisació dʼEugeni, riem molt durant les gravacions del programa», admet Marta Ramada.
Agustí Mezquida, el propietari de València Imagina TV, conclou que la fórmula de la coca-cola és la selecció dels concursants, «perquè ells generen les situacions còmiques que propulsen el programa, en especial a la primera meitat... I a lʼEugeni, així que li dones un esquer, es dispara!».
El target comercial és ben curiós. Segons el nivell socioeconòmic, el 53,5% del seu públic és de classe alta i mitjana-alta. En relació amb la competència, és la tercera opció en lʼíndex econòmic alt-mitjà. I el 5 de gener, lʼespecial nadalenc dʼA la saca va ser líder dʼaudiència entre els espectadors de 13 a 64 anys i en les poblacions de 10.000 a 50.000 habitants. Tot i que és més seguit a la demarcació de València, obté unes xifres destacables a Alacant i Castelló, dues províncies on sʼanota unes dades paregudes.
Alemany potser no ho sabia, però era un torero en potència. Ha perdut la por als Broncano, Motos, Wyoming i companyia, fins al punt dʼendur-se a la saca la millor audiència dʼÀ Punt en el moment més difícil del dia.