Pere Lluís Font va néixer el 1934 a Pujalt, «un poble del Pallars Sobirà que avui té 31 habitants», segons el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich. És per això que, de tant en tant, el mateix Font es descriu com «un pagès perdut a l'àrea metropolitana». Va estudiar primer al Seminari de la Seu d'Urgell —«la manera d'accedir a l'educació dels més pobres en aquell temps»— i, quan va poder, va fugir de «la pressió del nacionalcatolicisme franquista» per anar a estudiar a Roma, on es pagava la matrícula fent classes i carregant camions.
Després va completar els seus estudis de filosofia a Tolosa de Llenguadoc i va tornar a Catalunya per donar Història de la Filosofia Antiga a la Universitat de Barcelona (1963-1968) i posteriorment a l'Autònoma de Barcelona, on va ser el primer director del Departament de Filosofia i on va anar acumulant hores de classe fins a la seva jubilació el 2004: afirma que n'ha fet 8.000.
Segons el veredicte, el jurat va decidir per unanimitat atorgar el Premi d’Honor a Pere Lluís Font «per la seva contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana; perquè ha estat editor i potenciador de la filosofia en la llengua catalana i perquè en el camp de la traducció ha portat a la nostra llengua la filosofia més important d'àmbit europeu».
Compost per Maria Campillo, Judith Carrera, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Marta Nadal, Jaume C. Pons Alorda, Clàudia Pujol, Enric Sòria i Salvador Sunyer, aquest jurat també reconeix la tasca de Font «en el terreny acadèmic» i la seva contribució «a crear un llenguatge filosòfic en català i pel seu humanisme i civisme compromès i actiu». Igualment, es reconeix «la qualitat d’obres publicades que conformen el seu corpus literari».
Pere Lluís Font és el primer filòsof a rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que reconeix alhora «una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».
A l’acte de presentació del Premi d’Honor, Pere Lluís Font ha afirmat que el lema d’Òmnium («Llengua, cultura, nació») li provoca una reflexió molt clara: «Si perdem la llengua, perdem la nació, la cultura i el país. No em serveix el model irlandès de residualització de la llengua», va advertir, «ni el gallec de deturpació per la influència d’una altra llengua».
Pere Lluís Font va afegir que, amb el seu treball, ha estat sempre «defensant la competència lingüística de les persones que tenen com a part del seu ofici parlar en públic o escriure».
El president d’Òmnium, Xavier Antich, que també és filòsof de formació i professió, va explicar que Font és autor d'una «obra immensa i variada amb coherència exemplar i amb un crescendo sorprenent que ha fet eclosió en els darrers quinze anys». Això, afirma, l'ha convertit alhora en «escriptor excepcional» i «puntal de la literatura filosòfica contemporània».
En paraules d’Antich, que també són en el veredicte del jurat, Font és «una de les baules que lliga» la generació de filòsofs catalans que van poder destacar durant la Segona República, l'Escola de Filosofia de Barcelona (Serra Húnter, Joaquim Xirau, Josep Ferrater i Mora, etc.), amb les generacions posteriors a ell mateix. «Va permetre, per tant», diu Antich, que «quedés preservat el valor de la transmissió de coneixement sense la qual no hi ha cultura».
El compromís de Font amb la llengua va quedar constatat ja, en ple franquisme, «una època en què fer recerca en català et condemnava a l'ostracisme». Pel que fa a la seva obra filosòfica, Antich ha explicat que «els seus llibres i traduccions posen en relleu la manera de fer de Pere Lluís Font: la cura, l'exactitud i el rigor, l'excel·lència fins a l'últim detall». Font és autor d'un centenar de treballs d'història de la filosofia moderna, d'història del pensament català i d'història del pensament cristià i de filosofia de la religió. Com a traductor, és responsable de la versió catalana de diverses obres de Descartes i Pascal, entre altres.
Font també va ser el «responsable màxim» de la col·lecció «Textos filosòfics» que començà a editar-se el 1981 amb la direcció de Josep Maria Calsamiglia —que va morir l'any següent—, Pere Lluís Font i Josep Ramoneda a l'Editorial Laia, i continuà posteriorment a Edicions 62, una col·lecció que ja suma un centenar de títols.
A 92 anys, Pere Lluís Font continua treballant «amb menys intensitat per una malaltia» que pateix de fa dos anys: «Acabo de lliurar un llibre coeditat per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida que es diu La filosofia al natural, sobre la filosofia sense retòrica, sense maquillatge, perquè la filosofia de vegades es ressent d'una certa artificialitat estilística per tal de dissimular les seves febleses».