Qui sap que Manuela Agnés Rausell va ser la primera dona a participar en els cercles de la Renaixença? O que Pilar Monzó Pons va ser una autora referent de l'escena valenciana de la dècada dels trenta? O que Vicenta Matalí Bayona fou una valencianista de dretes? La història oficial ha estat poc amable amb les dones. Tampoc no ho ha estat amb els moviments perifèrics.
Per tractar de posar llum als espais d'ombra que deixa la historiografia, la Fundació Nexe va llançar ara fa quatre anys un projecte per recuperar la genealogia feminista del valencianisme. Perquè d'elles, fins ara, se n'havia parlat ben poc. Per no dir res. Fou sota aquesta premissa que nasqué el projecte «Dones i Valencianisme», una proposta transmèdia que, des de la seua presentació l'abril de 2021, ha donat diversos fruits: un web, un seguit de vídeos i la publicació de dos llibres, a càrrec de la investigadora Maria Lacueva.
Ara al projecte li ha sortit una nova branca. Es tracta d'un pòdcast que es presenta aquest dimarts a l'edifici de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València. A través de capítols d'entre 17 i 32 minuts, es fa un recorregut per la vida de nous dones que, des de diverses perspectives i disciplines, es poden enquadrar en el moviment valencianista de preguerra. El primer dels capítols, al qual es pot accedir en diverses plataformes, està dedicat a Manuela Agnés Rausell, una de les poques dones que van participar activament en el moviment de la Renaixença.
La resta de capítols estan dedicats a Teresa d'Aitana —figura clau en l'esfera literària valencianista—, Elisa Garcia Villalba (1912-1996) —activista cultura i defensora del valencià—, Rosari Soto —activista cultural i defensora del patrimoni—, Pilar Monzó Pons (1895-1980) —que es va esforçar en la recuperació de les tradicions valencianes—, Empar Navarro i Giner (1900-1986) —mestra feminista i renovadora pedagògica—, Milagros Espí Soler (1906-1999) —lluitadora per la dignificació de la cultura valenciana—, Vicenta Matalí Bayona (1894-1983) —una de les primeres veus femenines de l'activisme cultural i polític— i Josefina Piera Rosario (1890-1955) —figura destacada en l'àmbit educatiu i cultural.
Neus Berenguer: «Per al marge de maniobra que tenien, van ser dones bravíssimes»
«L'objectiu és divulgar aquestes figures i que s'incorporen com a part de la història —explica Reis Gallego, coordinadora d'aquest projecte—. Són dones que han desaparegut del relat i que, tanmateix, cal reivindicar. El format pòdcast, a més, pot arribar per igual al públic adolescent com a estudiosos que tinguen interès a conèixer i potser aprofundir en aquestes dones».
El pòdcast, que ha estat guionitzat i presentat per Neus Berenguer i que compta amb el suport econòmic de la Diputació de València, té la particularitat, a més, que situa les dones en el seu context, la qual cosa contribueix a entendre les seues circumstàncies i permet anar més enllà de la informació estrictament personal. Són, doncs, relats biogràfics però també píndoles històriques amb què aprendre sobre les vicissituds del valencianisme i de la història del País Valencià en general. «Vam voler incorporar tota aquesta informació perquè permet comprendre el context històric i, per tant, els condicionants que aquestes dones van tindre per poder desenvolupar la seua tasca —explica Neus Berenguer—. Per al marge de maniobra que tenien, van ser dones bravíssimes».
«Hem tractat de fer un producte que puga interessar tant des d'una perspectiva academicista com al públic que no està activament interessat en el valencianisme polític, però que té curiositat per aprendre sobre la nostra història. En definitiva, que puga agradar per igual a un senyor de seixanta o setanta anys com a un oient habitual de Gent Ràndom», explica la guionista i locutora.