La manera com lʼAjuntament dʼOntinyent està forçant la construcció dʼun forn crematori junt el tanatori propietat de Funeraria Gramage SL demostra la vitalitat dʼun negoci, el funerari, que és una inversió segura. Afortunadament, no sʼha incrementat tant com lʼor, però constitueix un valor refugi. La mort és lʼúnica certesa humana i, cada vegada més, els difunts són incinerats en lloc de soterrats. La tendència parla amb nitidesa: del 33% de cremacions de lʼany 2015 sʼha passat a superar el 70%, en lʼactualitat.
Davant aquesta situació, tant les empreses familiars com les grans empreses del sector —que de vegades compren el negoci a les més menudes— anhelen disposar de més i més crematoris. Tenir-ne un, encara millor al costat dʼun tanatori, és un autèntic tresor. Això explica la requalificació dels terrenys adjacents al tanatori dels Gramage, de caràcter terciari, per a convertir-los en sòl industrial a través de la modificació 21 del PGOU, encara que el futur crematori es trobe a menys de 200 metres del nou hospital i del segon dipòsit dʼaigua potable més gran de la població. La legislació consolidada és explícita: els crematoris han dʼocupar una parcel·la industrial.
Els problemes per aconseguir una llicència de forn crematori fan que les grans cadenes funeràries, lligades a companyies dʼassegurances, pugnen pels tanatoris crematoris que ja estan en funcionament o en procés dʼexecució, però amb tots els permisos a punt.
Així, en plena crisi econòmica, lʼany 2011, lʼempresa Funespaña —del grup Mapfre— va abonar 5,2 milions dʼeuros per la funerària Sarria, situada en la població biscaïna de Getxo i amb una desena de treballadors. Lʼoperació era interessant des del punt de vista estratègic perquè, gràcies a la compra, també adquirien una participació important de dues empreses més —Fubilo i Funeraria Bilbaína— participades per Sarria. Una dʼelles, Funeraria Bilbaína, disposava, a més, de la llicència pertinent per a obrir un crematori.
A la comarca lleonesa dʼEl Bierzo, dos anys més tard i per 7,5 milions dʼeuros, Funespaña també va adquirir Funerarias Reunidas del Bierzo, que aleshores comptava amb el tanatori crematori de Ponferrada i cinc tanatoris molt més modestos: els de Villafranca del Bierzo, Fabero, Bembibre, Toreno i Toral de los Vados.
Les empreses funeràries aspiren també a la gestió externalitzada dels grans tanatoris urbans, com el de València del costat de la V30, el més atractiu des del punt de vista econòmic i que fa anys que està en mans de Funespaña, que des de lʼany passat es fa dir Enalta, però continua pertanyent al grup Mapfre.
Dʼaleshores ençà, el volum de negoci sʼha enlairat, i de quina manera. Enalta fins i tot ha superat les dades de la pandèmia. Si en 2019 va obtenir un resultat abans dʼimpostos de 7.090 milions dʼeuros i en 2020, lʼany més dur de la covid-19, va arribar-ne als 7.855, va tancar lʼexercici de 2023 —lʼúltim del qual hi ha els comptes a lʼabast— trencant la barrera dels 8.000 milions dʼeuros.
El desig de les grans empreses de transmetre una imatge responsable amb el medi ambient també va en augment. Enalta, per exemple, es felicita de compensar la seua petjada de carboni amb iniciatives com el suport a lʼagricultura regenerativa espanyola i la regeneració dʼun bosc tropical del Brasil. La filial de Mapfre assegura que el seu objectiu implica ser una companyia neutra de carboni en 2030.
En total, Enalta té 165 tanatoris i 22 crematoris, i gestiona 29 cementeris. Albia, un altre dels grans grups del sector, lligat a Santa Lucía, gestiona 126 tanatoris i 36 crematoris i es fa càrrec de 20 cementeris. I Mémora, la capdavantera de totes, disposa de 194 tanatoris i 53 crematoris.
Servisa, una altra de les empreses importants del sector, gestiona el tanatori crematori de Xàtiva, el municipi on actualment acostumen a fer-se la majoria de les incineracions dʼOntinyent. La remodelació del tanatori de la Funeraria Gramage per incloure el servei de crematori evitaria el desplaçament a la capital de la Costera i mossegaria el seu volum de negoci.
El pressupost dʼampliació del tanatori dʼOntinyent està xifrat en 500.659,76 euros. Una quantitat que es podia amortitzar de manera ràpida i que multiplica el valor de lʼempresa. El cost del forn a penes ascendiria a 62.485,50 euros, un preu baix per al benefici que pot comportar.