El 9 de novembre de 2024 és un dia que passarà a la història del País Valencià. Aquell dissabte, al voltant de 130.000 persones van eixir al carrer per protestar per la nefanda gestió de la dana. La manifestació va desbordar totes les previsions. Al Consell, aquella vesprada, van capir la dimensió de la indignació social. En només onze dies, una desena d'associacions havien estat capaces de canalitzar la ràbia ciutadana. Al Palau de la Generalitat van sonar totes les alarmes.
Aquest dilluns, de nou, la societat civil està convocada a participar en una manifestació per demanar la dimissió del cap del Consell. Es compleix just mig any de la barrancada i la indignació no s'ha aigualit. A la protesta, convocada —novament— per entitats de la societat civil, hi ha prevista la participació de les associacions de víctimes.
Són les mateixes entitats que han vist com les darreres setmanes la Generalitat Valenciana ha tractat de dividir-les, tot reunint-se de forma selectiva amb alguns d'ells. El 20 de març va tenir lloc la primera trobada, amb quatre víctimes, una cita que no estava prevista en l'agenda del president i, sobre la qual, la Generalitat va informar a posteriori. Set dies després, Mazón es va reunir amb el president de SOS Desaparecidos.
Fou, la del 27 de març, la primera reunió amb una associació de víctimes. Es feu, però, sense que el president d'aquesta, Joaquín Amills, informara prèviament els afectats. En senyal de protesta, els familiars de 38 víctimes van optar per abandonar SOS Desaparecidos.
«Nosaltres respectem que hi haja víctimes que es reunisquen amb Carlos Mazón. Cadascú, en el seu dol, té unes necessitats i una forma de gestionar-ho», explica Mariló Gradolí, portaveu de l'Associació de Víctimes dana 29 d'octubre, que agrupa tres-centes persones.
Elles mai no han rebut una invitació per trobar-se cara a cara amb el president ni amb algú del seu equip. «Si ens invitaren li diríem el que pensem: que ha de dimitir», explica aquesta periodista.
Assaonar el terreny
En realitat, la tàctica de dividir el món associatiu i donar protagonisme a les entitats que li són més proclius no és nova en l'estratègia del Consell per apuntalar el seu poder. Passa ara d'una forma flagrant amb les associacions de víctimes de la barrancada, però ha estat la dinàmica comuna en altres camps on ho han fet de forma menys visible i cridanera.
Paral·lelament, el Consell de Mazón ha tractat de desactivar els òrgans de participació impulsats en temps del Botànic on hi havia representada la societat civil.
En el col·lectiu Lambda coneixen bé aquesta estratègia. Ara fa tot just un any van ser protagonistes d'una agra polèmica amb el Consell i l'Ajuntament a propòsit de la celebració del Dia de l'Orgull. El Consell va voler imposar, aleshores, una comissió organitzadora per a la commemoració d'aquest dia.
Lambda, organització majoritària del col·lectiu LGTBIQ+ s'hi va negar en redó, més encara enmig de la mala maror que generava la presència de Vox tant en el govern autonòmic com en el local. La desfilada se celebrà, però no així la festa posterior en la plaça de l'Ajuntament. Uns dies abans, la consellera Susana Camarero va criticar obertament Lambda, a qui va acusar d'estar a les ordres de Compromís. «Lambda, que es busque la vida», va arribar a dir el director general de Diversitat, Stephane Soriano, segons un àudio revelat per ElDiario.es.
Des d'aquell episodi, i a pesar de l'eixida del govern autonòmic de Vox, les relacions han continuat sent tibants. La Generalitat Valenciana, de fet, ha optat per eliminar el Consell Consultiu Trans, l'únic òrgan de participació regulat específicament per a garantir la veu d'aquest col·lectiu en el disseny i l'avaluació de polítiques públiques.
Aquest Consell havia estat creat a partir de l'aprovació de la llei trans de 2017. Des d'aquest any, les seues funcions passen a integrar-se en el Consell LGTBIQ+, una opció que no acontenta aquest col·lectiu, ni tampoc Lambda.
Participar-hi, però poc
No és, de fet, l'únic òrgan de participació pública que ha vist com es diluïa en el temps. Un cas paradigmàtic d'això últim és el Consell de la Migració, un òrgan de participació que va començar a rodar el 2022 i que dona cabuda al gruix de les entitats que al País Valencià treballen en temes d'immigració.
Des de l'arribada del govern de Carlos Mazón, les seves convocatòries s'han dilatat en el temps, amb l'agreujant que els nous responsables polítics han negligit la feina avançada entre 2022 i 2023, tot argumentant que enlloc no hi ha les actes de les reunions prèvies. Les comissions, que es van enllestir al final de la legislatura passada i que havien de facilitar la feina del Consell de la Migració, no s'han convocat en els darrers dos anys.
De forma paral·lela, s'ha fet evident l'intent de la Generalitat per atendre de forma prioritària les demandes dels col·lectius llatinoamericans en detriment d'altres perfils de migrants. L'any passat, per primer cop, la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge va traure una línia de subvencions específica i inèdita per a les entitats amb aquest perfil de socis. S'hi repartiren 385.000 euros.
Algunes dones incòmodes
La paralització del Consell de la Migració es repetix també en el Consell Valencià de les Dones. Aquest òrgan té per objectiu assessorar la Generalitat en matèria de gènere i es va crear en temps de Francisco Camps, si bé amb el Botànic es van ampliar les seues atribucions.
El març passat, tanmateix, la Generalitat Valenciana va anunciar la creació del Consell d'Igualtat entre Homes i Dones, un òrgan nou que, segons han denunciat diverses entitats, té per objectiu buidar de contingut el Consell Valencià de les Dones.
Tot i l'existència del Consell Valencià de les Dones, la Generalitat ha creat el Consell d'Igualtat entre Homes i Dones
«És innecessari i repetitiu», han criticat des de Comissions Obreres i UGT. «Quin sentit té crear un altre organisme quan ells han manifestat en diverses ocasions que tot això dels òrgans de participació els pareix una cosa innecessària?», es pregunta Cloti Iborra, de Comissions.
«Estan menyspreant el Consell de les Dones. No contesten els nostres escrits i, quan demanem explicacions als continguts i canvis de grups, el silenci és la resposta —lamenten des de Dones Progressistes—. Assistim a una maniobra de distracció i desmotivació en tota regla».
En aquesta mateixa línia, les entitats denuncien que la Conselleria que comanda Susana Camarero ha deixat en aigua morta el Pacte valencià contra la violència masclista, un acord subscrit per la societat civil i el Consell que va servir en temps del Botànic per a avançar en la lluita contra aquesta problemàtica social i política.
El primer pacte ja es va exhaurir en la segona legislatura del Botànic i en aquesta correspondria renovar-lo. Tanmateix, els grups per traçar-ne les línies són poc operatius, sense una metodologia ni col·laboració per part de la Conselleria. «Es treballa sense coordinació, ni terminis. La sensació és que simplement volen tenir-nos encantades», explica una persona que hi ha estat involucrada des de bon començament.
----------------------------------------------
DE LA CRÍTICA AL CÀSTIG
Criticar la Generalitat té preu. Ho saben en la Unió de Periodistes, l’associació majoritària de professionals de la comunicació del País Valencià, amb més de set-cents socis. Aquesta organització ha vist com en els darrers pressupostos l’ajuda de la Generalitat es redueix a quasi la meitat. Dels 15.000 euros de 2024, ha passat a 8.000.
La retallada té lloc nou mesos després que la Unió criticara obertament la llei que ha donat carta de naturalesa als canvis en À Punt, la radiotelevisió pública valenciana. També després de diversos estira-i-arronses amb Presidència de la Generalitat per la limitació de preguntes durant les rodes de premsa posteriors al Consell.
Així doncs, a pesar de ser l’associació de periodistes amb més socis del País Valencià, esdevé la que menys fons públics rep. La Asociación de Periodistas de la Provincia de Alicante rep 15.000 euros; la Asociación de Directivos de Comunicación Dircom, 10.000 euros; l'Associació de la Premsa Comarcal Valenciana, 10.000; l’Asociación de Medios Digitales Comunitat Valenciana, 10.000, i l’Asociación para el Desarrollo de la Comunicación, 16.000.
De fet, no sembla gens casual que fa només deu dies la Conselleria d’Administracions Públiques es reunira amb tres organitzacions de periodistes molt minoritàries (Asociación de Periodistas Valencianos (APPV), Mujeres Periodistas del Mediterráneo (MPM) i la Asociación de Periodistas Independientes Valencianos (APIV). Entre totes tres sumen una vuitantena de socis) per parlar de la creació d’un col·legi de periodistes al País Valencià, una proposta que la Unió de Periodistes sempre ha rebutjat.