El nou món que vindrà, el que s’intueix per les últimes decisions del president dels Estats Units, Donald Trump, i per la guerra d’Ucraïna iniciada pel president rus, Vladímir Putin, representa noves oportunitats per a la Xina i la UE, des del punt de vista del Sud Global. Aquesta seria una de les poques idees comunes en què coincidirien els tres analistes de l’anomenat Sud Global citats pel CIDOB en la conferència «El Sud Global i la seguretat internacional després de la guerra a Ucraïna», el 24 d'abril passat: Len Ishmael, investigadora del Policy Center for the New South (Rabat, Marroc); Yan Shaoua, subdirector del Centre de Relacions Xina-Europa de la Universitat de Fudan (Shanghai, Xina) i el sud-africà Philani Mthembu, director executiu de l’Institut for Global Dialogue (IGD) de Pretòria (Sud-àfrica).
La guerra amb Ucraïna, segons la marroquina Len Ishmael, ha fet evidents alguns punts febles d’Europa, canvis en les seves prioritats que evidencien que «els interessos d’Occident ja no són els de la resta del món». Entre les febleses morals que la UE ha deixat veure arran de la guerra d’Ucraïna, Ishmael cita «la manera com es va acollir els refugiats ucraïnesos, molt diferent de la forma que tenen d’acollir els refugiats del sud».
Aquesta diferència de tracte no és l’única hipocresia que la UE ha demostrat en els últims anys, segons Ishmael: «A Veneçuela hi ha set milions de desplaçats, però com que ara Europa no vol comprar hidrocarburs a Rússia, els torna a comprar a Veneçuela sense problemes».
La guerra amb Ucraïna afecta els països del sud, reconeix la investigadora del Policy Center for the New South, però «afecta molt més la guerra a Gaza».
En aquest context de manca de lideratge a Europa («on són els diplomàtics dels països europeus, que no estan parlant amb Rússia i Israel?» es demana Ishmael) i de distanciament dels Estats Units, «la Xina s’ha posicionat clarament com a líder». Es tracta, segons ella, «d’un superpoder mundial des de la pandèmia» amb un posicionament que el sud considera com el d’un «aliat». Ishmael en posa un exemple. «Al Marroc s’estan construint ponts de diàleg i comerç amb l’Amèrica Llatina, i la Xina hi col·labora».
I recorda que «és un aliat del Sud Global des de fa molt temps: Quan Tanzània volia la seva via fèrria, Washington no la va finançar i Anglaterra tampoc, però la Xina sí. Era el 1968. Hi ha solidaritat i amistat amb la Xina».
A l'Àfrica, diu Ishmael per resumir, «es diu que quan els americans arriben, venen a donar lliçons, mentre que els xinesos venen a construir ponts».
En un context econòmic on la importància dels EUA i Europa en el PIB global ha canviat molt, els equilibris de poder també canviaran. Ishmael recorda que el PIB dels EUA representava el 60% del PIB global i ara és només el 20%; «Europa és el 19%, però va camí de ser només l’11%».
La Xina, aliada del Sud Global
El sud-africà Philani Mthembu recordava, el dia de la conferència al CIDOB, que Volodímir Zelenski havia estat aquell mateix dia a Sud-àfrica (d’on va haver de marxar abans d’hora pel bombardeig rus de Kíiv). Aquest fet, explica, «ja parla d’un panorama internacional canviant», amb un nou ordre multipolar on el líder ucraïnès cerca el suport de països d’aquest Sud Global alhora que «líders africans visiten Europa per mirar d’entendre el conflicte d’Ucraïna».
No és que l’Àfrica resti indiferent al conflicte ucraïnès, diu Mthembu, però destaca la contradicció de sentir que «la d’Ucraïna és la pitjor guerra des de la Segona Guerra Mundial», mentre que «la guerra del Congo s'ha cobrat sis milions de morts», possiblement perquè es tracta «d’un dels països més pobres del món a pesar de ser dels més rics en recursos minerals i naturals».
Mthebu creu que la UE «ha de tenir un paper més assertiu en un món més global», un paper que ara no acaba d’assumir. «Des de l’Àfrica veuríem molt bé una Europa menys dependent dels EUA, amb una veu pròpia». Recorda que «és un poder econòmic potentíssim i ha de tenir també un poder normatiu, però, per poder salvaguardar aquest paper, ara que les aliances transatlàntiques estan trontollant, Europa ha d’invertir també en els seus poders més durs». Una reflexió que suggeria reforçar els sistemes de defensa europeus.
L’analista sud-africà també considera que la Xina està «plantant llavors al Consell de Seguretat de les Nacions Unides» i que «molts països africans veuen la Xina com un aliat i un membre del Sud Global» (una pertinença al Sud Global que alguns analistes internacionals qüestionen perquè la potència econòmica de la Xina els situa en un pla econòmic diferent a la de molts països del Sud Global).
L'anàlisi xinesa del futur sense el xèrif
El representant de la universitat xinesa de Fudan, Yan Shaoua, va defensar la pertinença de la Xina a aquest Sud Global per «una història comuna d’haver patit el colonialisme i molts altres patrons comuns amb la majoria dels països d’aquest bloc» que integra l'antic bloc de països en desenvolupament —alguns avui plenament desenvolupats.
Shaoua reconeix que el conflicte d’Ucraïna «ha representat un gran desafiament per a Europa i també per a la diplomàcia xinesa», que tenia un doble front moral i geopolític. En el moral, «la Xina ha estat clara i ha defensat que s’ha de respectar la integritat territorial», tal com recull la Carta de les Nacions Unides. Des del geopolític, la Xina ha de ser prudent perquè té «una frontera de milers de quilòmetres amb Rússia, i això és extremadament difícil de gestionar». Per al gegant asiàtic, «mantenir l’estabilitat amb Rússia és una prioritat», va destacar Shaoua.
L’analista xinès considera que la guerra d’Ucraïna ha redefinit el paisatge de la política internacional. En primer lloc, per un «retorn als blocs geopolítics: l’OTAN estava en coma cerebral i ha reviscolat, i s’està ampliant cap a l’est, la qual cosa preocupa a la Xina». En segon lloc, perquè hi ha «un increment de la proliferació nuclear», i això sí que és una «ratlla vermella que la Xina ha deixat molt clara: no es pot utilitzar armament nuclear». En tercer lloc, Shaoua creu que el conflicte ha fet més evident «un paper més destacat d’aquest Sud Global, que critica la doble moral d’Occident, es neguen a triar bàndol i recorden que al món hi ha més conflictes armats».
Sobre el futur postbèl·lic, Shaoua adverteix que s’haurà de resoldre com serà el món multipolar sense la bicefàlia dels Estats Units i Rússia. D’una banda, «Rússia és la clau de volta per tal de garantir una arquitectura robusta de seguretat internacional en el futur. Volem que Rússia hi sigui o no?». Shaoua entén que «la ciutadania europea estigui actualment preocupada pel paper que pot tenir Rússia, però aquest debat s’ha d’abordar».
D’altra banda, i després del replegament de Trump, Shaoua planteja que «cal abordar la retirada dels EUA de l’escenari internacional i del sistema de les Nacions Unides». Els Estats Units de Trump ja no seran el garant de la pau ni de la democràcia ni el xèrif del món. «Qui ocuparà aquest espai per garantir la pau? Serà la UE? La Xina?»
L’investigador xinès assenyala que el món s’encamina a un procés de «multipolarització» on el poder està més repartit «i el lideratge s’haurà de compartir». Shaoua, com els seus col·legues sud-africà i marroquina, creu que «la UE té un paper molt important i l’ha d'exercir». Pel que fa a la Xina, el gegant asiàtic «té una percepció molt positiva de la UE, la considera un poder benigne: el Sud Global espera que s’erigeixi en líder». El futur de la seguretat al món, diu, depèn «de quin país agafi la batuta».