Si la consulta lingüística plantejada per la Conselleria d'Educació hagués estat una disputa esportiva, bé es podria dir que la victòria del valencià va ser per la mínima. El 50,5% de les famílies van triar valencià, per 49,5% que optaren pel castellà. Una diferència mínima que, tanmateix, ha estat festejada pels col·lectius en defensa de l'idioma. Al capdavall, el resultat s'ha donat en el context de la creixent castellanització de la societat i la nul·la implicació de la Generalitat Valenciana en la promoció de la llengua pròpia. Un empat, en definitiva, que fa gust de triomf i que confirma l'escola com la darrera trinxera davant la regressió lingüística.
La batalla per la llengua als centres educatius, tanmateix, no ha acabat. Aquests dimarts s'inicia el període de matriculació per als infants que a partir de setembre cursaran P3, és a dir, que començaran el seu període d'escolarització. I, entre les caselles que hauran d'emplenar les famílies hi ha l'opció lingüística que volen per al seu fill o filla, és a dir, valencià o castellà.
Serà, doncs, una reedició de la consulta, però a petita escala. Però tan important, en tot cas, com la consulta celebrada entre el 27 de febrer i el 4 de març, en la mesura que determinarà la tria lingüística per a tot el període escolar que va dels tres als setze anys.
La Conselleria en cap moment no ha fet campanya per sensibilitzar les famílies sobre els avantatges de triar valencià.
Per aquesta mena de revàlida de la llei Rovira s'ha repetit, en tot cas, la pauta de la consulta: la Conselleria en cap moment no ha fet campanya per sensibilitzar les famílies sobre els avantatges de matricular els seus fills en valencià. Continua així la màxima de la «neutralitat» que va brandar de forma reiterada el conseller José Antonio Rovira durant les setmanes prèvies a l'enquesta. Aquesta manera de fer, d'altra banda, passa per alt el mandat que emana del punt cinquè de l'article 6 de l'Estatut d'autonomia, segons el qual és obligació de la Generalitat Valenciana «atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià».
Així les coses, són de nou les entitats en defensa de l'idioma les qui, els darrers dies i de forma més intensa a partir d'avui, han engegat iniciatives per explicar a les famílies els avantatges d'estudiar en valencià. Escola Valenciana ha posat en marxa la campanya en xarxes «Quan et matricules, tria valencià!». Famílies pel Valencià, per la seua banda, també ha activat diverses propostes en xarxes per promoure la tria de la llengua pròpia, com també ha fet la FAMPA Gonzalo Anaya. «Dins la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, cada entitat té la seua pròpia campanya, però tots tenim un mateix propòsit: arribar al màxim de gent possible per sensibilitzar sobre aquest tema», explica Rubén Pacheco, de la Gonzalo Anaya.
L'aplicació de la llei, en tot cas, planteja queixes de moltes famílies. Abans, amb la llei de plurilingüisme, les famílies amb xiquets menuts sabien quin era el programa lingüístic del centre, ja que aquest havia estat prèviament aprovat pel Consell Escolar. Ara, en canvi, les famílies matriculen a l'escola a les palpentes, perquè la llengua base de P3 acabarà sent determinada per l'opció triada per la resta de les famílies. O, cosa que és el mateix: una família pot triar l'escola X convençuda que allí el seu fill o filla estudiarà en valencià i trobar-se amb el fet que les famílies nouvingudes han optat majoritàriament per castellà. Votaran, per tant, a les palpentes.
En aquest cas, la llei Rovira estableix que les famílies que hagen triat una escola, però no se'ls respecte la seua tria lingüística, poden demanar una millora de matrícula. Això significa que tenen dret a demanar la matrícula en un altre centre on puguen estudiar en la llengua base desitjada, sempre que en el dit centre hi haja places vacants.
Aquesta solució, tanmateix, resulta problemàtica: en primer lloc, perquè els centres més demanats són, en línies generals, en valencià i, per tant, és poc probable que hi queden vacants. En segon lloc, perquè aquesta solució genera problemes a les famílies que ja tenen un fill més gran en l'escola i que sí que estudia en la llengua base escollida en la consulta. Des d'un punt de vista logístic, és poc pràctic tenir dos fills escolaritzats en centres diferents. En tercer lloc, la millora de matrícula no sembla una opció vàlida en els municipis que tenen un únic centre educatiu.
------------------------------------
UN TRENCACLOSQUES PER ALS EQUIPS DIRECTIUS
A sis setmanes de la finalització del curs, els equips directius ja es preparen per enllestir el curs 2025-2026. Serà el primer any d’aplicació plena de la Llei de llibertat educativa. El primer curs, per tant, en què es fa efectiva la divisió de l’alumnat en funció de la llengua base triada.
La casuística és variada. Des de centres amb dues línies en els quals el vot molt majoritari ha estat per a una llengua fins a centres amb una sola línia en què el vot està completament dividit. En el cas d’un curs amb una doble línia i 50 alumnes, si 37 alumnes trien valencià com a llengua base i 13 trien castellà, hi haurà una línia en valencià i una en castellà. Això significa que 14 alumnes no veuran respectada la seua tria.
A pesar que la norma de la Conselleria establia uns barems, no són pocs els dubtes que els equips directius acumulen. A falta que es concrete l’arranjament escolar definitiu (nombre d’aules per centre) i l'adjudicació de plantilles, directors i caps d’estudi estan a l’expectativa, sobretot després que José Antonio Rovira diguera que allà on calguera es desdoblarien aules per donar satisfacció a la petició lingüística de les famílies, una promesa que, en realitat, comportaria duplicar recursos, tant humans com físics.
«Amb dos plans lingüístics en un sol centre, és tot molt més complex. Ens dificulta dur a terme el que ens marca la normativa», lamenta Toni González, president de l’Associació de Directors i Directores d’Instituts del País Valencià.