—Com veuen des d'Unicef la batalla política al voltant del repartiment de 4.000 menors migrants no acompanyats que, a hores d'ara, estan a Canàries?
—Des d'Unicef fa molt de temps que demanem una despolitització d'aquesta qüestió. És urgent fer-ho. Només des d'una òptica humanitària i de drets podem donar la resposta que aquests xiquets i xiquetes reclamen.
Ara mateix, a Canàries, es viu una situació d'emergència humanitària que afecta els drets més bàsics d'aquests infants. El sistema hauria d'estar enfocat a protegir-los, però la situació està en un nivell de desbordament tal que, en lloc de protegir-los, els desprotegeix. La situació, a hores d'ara, és insostenible.
—Quina és la situació que els transmeten els companys i companyes que ara mateix estan a Canàries?
—Nosaltres no fem allí actuació directa, perquè la fem en països de baixos ingressos, però tenim companys que, des del primer dia, estan fent seguiment i gestions per tractar de donar una solució. El que sabem és que ara per ara, sota el sistema de protecció de Canàries, hi ha 5.500 xiquets no acompanyats, quan el sistema només té capacitat per a 2.000. Per tant, la saturació ací, com a Ceuta, és gravíssima. El trasllat a altres autonomies és la millor solució.
«La situació a Canàries és d'un nivell de desbordament tal que el sistema no protegeix els infants, sinó que els desprotegeix»
Quan els sistemes de protecció arriben a aquest nivell de saturació, s'acaben vulnerant els drets bàsics dels infants. Un bon sistema d'acollida hauria de disposar de cases d'acollida de pocs infants, semblants a una llar, on els xiquets i les xiquetes tinguen un tracte individualitzat i se'ls tracte amb estima. Només així poden iniciar un procés de normalització de la seua vida.
En canvi, el que tenim a Canàries són espais gegantins, on es reprodueixen dinàmiques dolentes, sense un tracte individualitzat i sense una atenció psicològica com correspondria.
En aquests moments, s'estan donant retards importants de tramitació de documentació i no se'ls poden proporcionar itineraris formatius adequats per a ells, amb la qual cosa es vulnera el seu dret a l'educació. També hi ha molts casos en què aquests xiquets tenen família a Espanya o a Europa i no se'ls està facilitant la reagrupació familiar.
—Fins a quin punt aquesta situació de saturació que viuen a Canàries pot marcar el seu itinerari migratori i la seua trajectòria vital?
—En la vida d'un xiquet o d'un adolescent, cada dia compta. Cada fase de la vida és important, però aquesta més encara. A hores d'ara, un dels aspectes que més ens preocupa és el de la salut mental. Sabem que molts dels xiquets i xiquetes que es desplacen ho fan perquè pateixen situacions traumàtiques, de violència, de conflictes, de privacions molt greus, de manca de cura institucional i familiar.
Per tot això, és molt important proporcionar una atenció adequada des de la mateixa arribada. Està demostrat que les situacions potencialment traumàtiques s'agreugen amb el temps si no s'aborden adequadament i amb una mirada transcultural. Així que una primera acollida en condicions inadequades agreuja el trauma.
—Era l'aprovació per part del govern de Pedro Sánchez del Decret per al repartiment de menors migrants la via adequada per donar solució a la situació de saturació que es viu a Canàries?
—Fa molt de temps que seguim aquesta situació i fa molt de temps, també, que advertim que cap comunitat autònoma de la frontera sud no pot donar resposta en solitari a aquest tipus de crisis. Per això fa temps que des d'Unicef exigim polítiques d'estat per gestionar aquesta crisi i aquesta contingència migratòria.
Primer, el Govern va dissenyar un model de trasllat voluntari, que estava molt ben plantejat, però que, en ser voluntari, no ha estat eficaç. Davant d'aquesta realitat, i de l'agreujament de la situació, des d'Unicef vam demanar passar a un model de més obligatorietat.
El Reial decret aprovat pel Govern hauria d'implementar-se. Ara per ara és l'única resposta que s'ha posat a sobre de la taula i la situació és d'emergència. I ha de fer-se amb cooperació, col·laboració i coordinació de totes les administracions.
—Tanmateix, hi ha comunitats autònomes que estan en desacord amb el Decret i amb els criteris de repartiment que ha imposat el Govern espanyol. Són les autonomies insolidàries o és que els criteris no són els adequats?
—Des d'Unicef pensem que el problema principal en tot aquest debat és que no s'ha situat en el centre l'interès superior dels menors.
Probablement, la fórmula perfecta per a la distribució dels menors no existeix, però des d'Unicef apel·lem a l'enteniment i a la cooperació per a implementar solucions urgents. Des de la nostra organització també posem molt d'èmfasi en la necessitat que hi haja prou recursos i el suport pressupostari necessari per donar compliment de les obligacions.
—Els 100 milions d'euros que el Govern espanyol ha posat a sobre de la taula és una quantitat suficient?
—Encara no es coneix amb exactitud el nombre total de places per cada autonomia, així que és difícil fer una valoració...
—De fet, és molt difícil obtenir dades concretes, tant del nombre de menors no acompanyats en cada autonomia com de la proposta de distribució dels 4.000 que n'hi ha ara a Canàries...
—Hi ha un problema molt greu d'accessibilitat de dades que denunciem des d'Unicef de fa anys. És bàsic disposar de dades fiables i contrastades per desplegar polítiques públiques adequades. Les dades han de saber-se; han de ser comparables; han de ser accessibles, i han de ser dirigides a protegir els xiquets. Només així es pot fer un bon treball i treballar des de la corresponsabilitat.
Tornant al tema pressupostari que em preguntaves abans, cal que siga una ferramenta pressupostària àgil i que permeta una certa previsibilitat. Al capdavall, estem parlant de la frontera sud d'Europa i de moviments migratoris que afecten cada volta més la infància.
—Arriba tard Espanya en la gestió d'aquesta qüestió?
—Espanya no és un país nou en aquesta matèria. Ja fa molts anys que se sap el drama que es viu en les seues fronteres. No hauríem d'estar en el punt en què estem.
Així i tot, no es pot negar que s'han produït avenços en aquesta matèria. S'ha avançat a través de diversos nivells territorials en ferramentes de dades, en sistematització de centres, en ferramentes formatives, protocols. A pesar de tot, sovint la politització ha alentit els avenços.
—L'extrema dreta ha fet de la qüestió migratòria un dels pilars del seu discurs. Aquesta opció política no ha parat de créixer els darrers anys. És irresponsable, per part d'algunes autonomies, vantar-se de la seua negativa a acceptar la distribució que estipula el Decret? És a dir, alimenten aquests discursos la por a la immigració que té una part de la societat?
—Malauradament, assistim a un fenomen d'estigmatització i criminalització dels menors no acompanyats que no es dona a altres països. Això és trist i lamentable, sobretot perquè Espanya ha donat mostres de ser un país solidari.
Ens preocupa, doncs, que, a voltes, com a societat, tendim a criminalitzar aquest col·lectiu i, d'aquesta manera, minem les seues possibilitats d'inclusió. Al capdavall, són xiquets i adolescents que venen ací amb la intenció de trobar feina i contribuir a l'economia i al país.