Fa poc menys d'un any, amb el PP i l'extrema dreta Vox ja instal·lats al comandament de l'Ajuntament de València, una de les estrelles del juliol de concerts als jardins de Vivers de la capital valenciana va trobar-se amb un fracàs estrepitós de vendes. El cantant de ranxeres Bertín Osborne, aclamat per un sector del conservadorisme espanyol, cancel·laria la seua actuació a València per problemes de salut, però de rerefons també hi havia aquella dèbil resposta del públic.
Amb el calendari esgotant el mes de maig i avançant-se a l'estiu, la força de la música en la llengua pròpia tornava a conquerir el cap i casal del País Valencià. El trident conformat per la valenciana Naina, els maresmencs The Tyets i els alzirencs La Fúmiga exhibia múscul d'atracció i exhauria els bitllets quan encara faltaven dies per a la celebració d'una actuació apoteòsica, que mostrava la penetració del duet català i l'arrossegament social de la banda de la Ribera Alta.
L'hora d'un cafè tecno
Els jardins de Vivers eren testimoni excepcional aquest dissabte de la normalització de les sonoritats en la llengua pròpia del país —ningú dels tres artistes compta amb lletres de combat—, tot i que en temps d'ofensives contra el valencià i les institucions que el promocionen —com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua— va haver-hi des de l'escenari punys alçats i paraules per denunciar l'embat antivalencianista. Naina, un dels talents emergents del panorama nostrat, inauguraria la festa amb el seu trap-reggaeton, interpretant hits com ara «Atrevida».
Si l'aparició de la valenciana faria moure malucs, despentinar cabells, provocar bots i balls fins a terra, la irrupció de The Tyets generaria un esbufec joiós al públic, delerós d'escoltar el seu nou treball Cafè per als més cafeteros (Luup Records, 2025), que transita cap a ritmes més tecno sense perdre l'essència emocional i festiva marca de la casa dels maresmencs. La cançó de títol homònim seria, justament, el tret de sortida d'una actuació amb novetats al directe, com ara els trams al més pur estil scrillex que incorporaren a l'epíleg del seu primer tema.
«Un petonet» i «Que vinguis» mantindrien el clímax sonor. «Ens fa molta il·lusió estar a València amb els nostres germans de La Fúmiga. Venim de Mataró, de Catalunya, i estem immersos en la nostra primera gira d'aquest nou disc, el qual surt després d'un hivern molt llarg», proclamarien des de l'escenari abans de fer una versió de la colpidora «Estaré millor demà», originalment interpretada amb Marlena. Els catalans tallarien aquest himne dissenyat per superar ruptures amoroses per introduir «Havia de passar», un tema cuinat junt amb la banda alzirenca.
The Tyets combinarien hits del seu repertori clàssic — «Això és l'estiu», «Platja», «Bailoteo», «Olivia»— amb les seues noves creacions, com ara «Cul del món», «Fa dies» o «Sushi poke». «Visca Catalunya, visca el País Valencià. Visca la nostra cultura», exclamarien per mutar cançons i col·locar un «madridista qui no boti» que despertaria les passions futbolístiques d'aquells criats sota la bandera de l'antimadridisme, siguen del València CF, el Llevant UE, el FC Barcelona o el Vila-real CF. L'eufòria de «Coti per coti», el seu gran tema, es contagiaria dels clams demanant la dimissió del president valencià Carlos Mazón per la seua gestió de la dana, un clàssic de qualsevol esdeveniment amb consciència arreu del País Valencià.
Música contra el silenciament institucional
Erigits en els reis de l'escena valenciana, amb un poder de convocatòria únic al circuit musical del País Valencià, La Fúmiga incendiaria València. «Els valencians i les valencianes hem patit la tragèdia més gran de la nostra història. Qui estava de dinarot mentre la gent s'ofegava i ho perdria tot ni ha assumit la seua responsabilitat, ni tampoc ha demanat disculpes. No oblidarem. Per les 228 víctimes de la dana», expressaria Àrtur Martínez, veu dels alzirencs, quan ja havia sonat «Havia de passar», «Rècord mundial» o «Finals». Els crits de «Mazón, dimissió» ressonaven.
«Contra els qui ens intenten silenciar, en serem més i més. Per la nostra cultura popular. Que visca cada comarca i cada poble del País Valencià», afirmaria contra la censura i la persecució de la música vehiculada en llengua pròpia, que ha suposat que durant els concerts de juliol de Vivers no hi haja cap programació d'artistes que canten en la llengua de Vicent Andrés Estellés i Isabel Clara-Simó. «Comèdia dramàtica» i «Fotosíntesi» exercirien de prolegomen d'una de les estampes més boniques de la nit: l'exhibició del disc d'or amb «Havia de passar», un dels temes conjunts entre els maresmencs i els riberencs. «Quan la música és compartida, és més bonica», diria amb felicitat Martínez.
La flama reivindicativa no s'apagaria. «És la quarta vegada que toquem a Vivers. La nostra història està lligada a aquestes nits. En juliol, ja no ens deixen tocar», denunciaria per criticar «els intents d'invisibilitzar la llengua pròpia del País Valencià». Amb «Suavemente», d'Elvis Crespo, com a tast, «No sé ballar» retornaria la festa a la pista. Tanmateix, el combat persistiria: «No ens oblidem ni un sol dia del genocidi que s'està produint a Palestina. Sempre estarem al costat correcte de la història». Una bandera palestina apareixeria sobreimpresa diverses vegades a la pantalla de l'escenari d'aquest concert de Vivers.
«Ens sentim les persones més afortunades perquè sense tenir massa talent, ni ser els millors músics, poden fer la nostra música d'orquestra, hem arribat fins on hem arribat. I ha estat possible gràcies a vosaltres», sostindria. «Covards», «Cançó que mai s'acaba» o «Primera conjugació» aproparien l'actuació als seus compassos finals, amb referències al fracàs d'Osborne i la defensa de la música en l'idioma del país. Amb aparicions com les d'Esther, la reina del pop valencià, a l'escenari, la interpretació de la mítica «Fly and free», de Pont Aeri, desencadenaria l'èxtasi.
Una addictiva «Mediterrània» i una alliberadora «Ja dormiré» tancaven uns concerts amb limitacions acústiques sobtades per part de l'Ajuntament de València, però que demostraven la força de la música valenciana de La Fúmiga i la inserció de les melodies apegaloses de The Tyets. València cremava de festa i combat, amb cançons d'amor i crits per la dimissió de Mazón. I ho feia, orgullosa, sense cap complex i en la seua llengua. A pesar de les institucions governades pel PP i la ultradreta Vox.