—El Partit Popular va presentar un projecte de pressupostos per a l’Acadèmia que suposava una retallada del 25% respecte de l’exercici anterior: de 3,9 milions es passava a 2,9 milions. Però després s’han trobat que, a més a més, en les Corts, les esmenes de Vox suposen restar-li encara 680.000 euros a aquests 2,9 milions. Per tant, passen a 2,2 milions d'euros. Què suposa aquesta retallada per a l'AVL?
—Aquesta retallada suposa ofegar-la econòmicament, de manera que l'Acadèmia no pot fer allò que té atribuït per llei, és a dir, dur a terme totes les activitats que estan fixades en la seua llei de creació. Stricto sensu, la retallada continua sent del 25%, el que passa és que el que s’ha fet a través de les esmenes parlamentàries ha sigut suprimir totes les finalitats a les quals l'Acadèmia destinava el seu pressupost i reconvertir-les en unes altres totalment alienes a la institució.
Fins al mes de maig, l’Acadèmia, com la resta de la Generalitat, havia funcionat amb els pressupostos prorrogats. Així doncs, tots hem estat fent una despesa legítima al llarg de tot aquest espai temporal. El Consell va pressupostar 500.000 euros en despesa corrent —corresponent al capítol 2— i ara ens hem quedat amb 50.000 euros. El capítol 6, d’una altra banda, l’han deixat a zero. Aquest és el capítol d’inversions, de projectes.
—Això que vol dir?
—Que d’aquest capítol depenen les actualitzacions del software, els diccionaris, el Portal Terminològic, el Cival (Corpus Informatitzat Valencià) o la posada en funcionament del Nomenclàtor Toponímic Valencià. Ara ens hem quedat a zero per cobrir tot això. No podem ni renovar les llicències del programari dels ordinadors. Estem davant d’un problema molt greu, de tipus financer, econòmic i comptable.
Respecte del capítol 1, de despesa de personal, únicament ens permet cobrir la despesa de personal que tenim ara. Enguany pensàvem fer una oferta pública d’ocupació de tècnics lingüístics per cobrir les places vacants. Ara, però, ja no la podem fer.
—Quan al PP se li ha preguntat per aquesta retallada, la justifiquen dient que els pressupostos que hi havia fins ara estaven unflats i que cada any hi havia diners que no es gastaven. És això cert?
—Els pressupostos de l'Acadèmia no han estat unflats, de cap de les maneres. És a dir, sempre s'ha executat el capítol 2; sempre s'han executat al 100% totes les transferències. Sempre hem estat molt conscients a aquest respecte. Per això la mateixa llei li diu que té autonomia orgànica, funcional i pressupostària.
«Menteixen PP i Vox quan diuen que el nostre pressupost estava unflat»
Jo entenc que en un moment donat, un govern necessite ajustar els seus comptes i demane als òrgans estatutaris que ajusten les seues despeses. En aquest cas, nosaltres, com a òrgan autònom, decidiríem com i on retallar, perquè és això el que significa l’autonomia i la independència de l’organisme. Si cal ajustar-se, ho ha de poder fer la mateixa institució.
No podem acceptar, de cap de les maneres, que es diga que el nostre pressupost estava unflat, perquè no ho estava. A més a més, estan demostrant un gran desconeixement sobre les moltes activitats que l’Acadèmia duu a terme i que ara haurem de deixar de fer.
—Desconeixement o mala fe?
—Doncs, potser les dues coses.
—Estem al mes de juny. Això significa que, fins a l’aprovació dels pressupostos, l’Acadèmia ha treballat amb la perspectiva d’uns pressupostos prorrogats i d’uns diners de què, en realitat, no disposeu. Està en la corda fluixa l'activitat de l'Acadèmia de València de la Llengua que teníeu prevista d'ara fins al mes de desembre?
—D’ara fins a desembre, està absolutament tota en la corda fluixa. És a dir, decauran molts projectes que fins ara dúiem endavant.
—En concret, quins projectes?
«Tota la programació de l'Acadèmia fins desembre està en la corda fluixa»
—Paga la pena tenir-les totes apuntades perquè això et permet tenir consciència de la magnitud de la tragèdia. La llista és llarga: comencem per l’escriptor o escriptora de l’any. Enguany s’havia consagrat a Maria Beneyto i encara quedaven activitats per fer, com ara una jornada didàctica que no sabem si es podrà tirar endavant. En 2026 el volíem dedicar a Francesc Ametla i Vives, l'insigne cronista de la ciutat de València. A hores d’ara, aquesta celebració està totalment en l’aire.
També salta pels aires tot el que té a vore amb publicacions. Per exemple, els còmics per a públic infantil, les publicacions d'investigació o els vocabularis visuals. També decauen les jornades d'estudi i d'investigació del valencià que eren pròpies de l'Acadèmia. Per exemple: les jornades d'onomàstica; les que fèiem amb tècnics lingüístics; les que fèiem de reivindicació o d'homenatge a escriptors valencians actuals (n’hem fet, per exemple, a Enric Sòria, a Rodolf Sirera, a Jaume Pérez Montaner, a Marc Granell, a Isabel-Clara Simó).
Passa el mateix amb les jornades sobre lexicografia i gramàtica o d'investigació sociolingüística.
—Alguna cosa més?
—Clar! No s’ha de perdre de vista que aquesta retallada no només ens afecta a nosaltres com a institució, sinó també a tota una xarxa d’altres activitats a les quals donàvem suport. Per exemple, teníem ajudes a la internacionalització dels llibres, perquè les editorials valencianes pogueren mostrar allò que fan en contextos més internacionals.
Projectes com Autors a les Aules, que fèiem amb la Fundació Full i que permetia que els autors anaren als centres educatius a explicar les seues obres, també hauran de desaparèixer. També fèiem promoció de la lectura en valencià amb la Fundació Bromera.
«Volen que l'Acadèmia destine diners a la seu de Lo Rat Penat i jornades d'història, però això no ho permet la llei»
A tot això caldria afegir el foment de l'ús del valencià en els mitjans de comunicació d'àmbit local o comarcal i en les publicacions de temàtiques especialitzades i revistes d'investigació. També ajudàvem en les publicacions dels centres d’estudis comarcals. Moltes d’aquestes ajudes ja les havíem convocat i ara les haurem de desconvocar.
Tampoc podrem donar suport als Premis Carme Miquel, que perseguien fomentar l'ús del valencià en activitats transversals escolars, vull dir, fora de les disciplines lingüístiques. L'any passat es van presentar 166 projectes. També s’hauran d’eliminar tots els convenis singulars amb ajuntament de tots els colors polítics per fer activitats de promoció de l’ús del valencià; o el suport al teatre no professional; o les polítiques a favor de la llengua al comerç; o les col·laboracions amb les universitats públiques.
Potser hi ha gent que pensa que nosaltres ens limitem a fer diccionaris, però fem molt més que això. La nostra activitat es fonamenta en tres potes: fixar la normativa lingüística del valencià; fixar l'onomàstica valenciana i la toponímia, tant en valencià com en castellà, i fomentar l'ús del valencià.
—Ara les esmenes que ha presentat Vox i que s'han aprovat estipulen que 200.000 euros els hauran de destinar a la rehabilitació de la seu de Lo Rat Penat i 380.000 euros a l'organització de jornades sobre la història del Regne de València. Vostès mantenen, però, que en cas de fer-ho això suposaria una il·legalitat. Per què?
—Aquestes són finalitats que no són competències pròpies de l’Acadèmia. Les competències de l’Acadèmia estan fixades per llei i no les podem passar per alt. Com podem fer accions que no estan emparades per la llei? Jo no sé en què estaven pensant els que van redactar les esmenes, però, evidentment, allò que volen va contra l’Estatut i la llei de creació de l’AVL.
—Però s’hi poden negar?
—El que farà l'Acadèmia és complir la legalitat. Ho remarque: complirem la legalitat. I aquestes activitats que se’ns pretenen encomanar són activitats impròpies.
—Han comunicat al Consell aquesta postura? Perquè és evident que hi ha una discrepància respecte de com s'han d'administrar els diners d'aquest organisme.
—Nosaltres hem fet arribar a les Corts fins a tres informes en aquesta matèria. Tant en el Consell com en les Corts són sabedors que l’Acadèmia, com ha fet sempre, complirà escrupolosament la legalitat.
—És a dir, no destinaran diners a rehabilitar la seu de Lo Rat Penat?
—El que dic és que l’Acadèmia complirà la llei.
—Fa tres setmanes que s'ha aprovat el pressupost. Des d'aleshores ha mantingut contactes amb la gent del Partit Popular o amb algun membre del Consell?
—Els pressupostos es van aprovar dimecres 21 i dijous 22 ja vam demanar una trobada amb la consellera d’Hisenda per parlar-ne. Estem a l’espera que ens donen cita. Espere, pròximament, mantenir una reunió per veure com es pot solucionar allò que cal solucionar. El tarannà de l'Acadèmia sempre ha sigut a favor del diàleg i de consens i continuarà sent-ho.
—Ahir (per dilluns) va mantenir una reunió amb la Sindicatura de Comptes, una altra de les institucions de l’autogovern valencià. Com va anar la trobada?
—El síndic de Comptes havia seguit tot el que havia estat passant. La reunió va servir per a fer-lo conscient de quina era la magnitud dels números. Les paraules es poden interpretar, però els números són els que són. I ell va ser molt conscient de la barbaritat que es pretén perpetrar.
—El dia de l’aprovació del pressupost, el síndic de Vox, José María Llanos, va dir que l'objectiu amb aquestes esmenes era ofegar l'Acadèmia. Ho estan aconseguint?
—En els pressupostos d'enguany evidentment que ho estan aconseguint. Una altra cosa és que aconseguisquen que la institució deixe de funcionar, que ja et dic jo que no. La institució continuarà avançant en la mesura de les seues possibilitats.
Francament, aquelles declaracions de Llanos em pareixen molt lamentables, molt indignes, quan es pronuncien en seu parlamentària. Ells mai no han amagat les seues intencions, però no em sembla pertinent que un representant públic faça aquest tipus de manifestacions que crec que el que fan és desqualificar-lo a ell mateix. Em semblen totalment impròpies.
«Les declaracions de José María Llanos sobre l'Acadèmia són molt lamentables, molt indignes»
Però això no va ser només l'única cosa que va dir, va dir altres coses molt més fortes que són absolutament falses. El síndic de Vox va dir deixar anar altres perles des de la tribuna de les Corts, com ara que l’AVL «sotmet tots els valencians a una llengua forana, tot rendint culte i cedint sobirania lingüística a l'Institut d'Estudis Catalans, davant de la història, davant de la filologia i davant de la veritat».
Això que diu el síndic de Vox és una falsedat absoluta. En cap moment l'Acadèmia ha fet ni deixadeses de funcions ni ha cedit absolutament res a ningú, entre altres coses perquè les relacions, no sols amb l'Institut d'Estudis Catalans, sinó amb totes les acadèmies de l'Estat són relacions horitzontals.
A més a més, el fet de dir que l'AVL actua amb total ocultació, amb total opacitat i falta de transparència en la contractació, és voler deslegitimar-nos. És fals, absolutament fals.
Com a valenciana, em costa molt d’entendre aquest odi i aquesta aversió, ja no només contra el valencià, sinó contra tot el que és diferent. Els molesta la cultura feta en la nostra llengua, a pesar de ser la llengua de més del 50% dels qui vivim ací. I obliden, en última instància, que el mateix Estatut diu que el valencià serà objecte d'especial respecte i protecció.
—Ha dit que l’Acadèmia manté relacions horitzontals amb la resta d'acadèmies lingüístiques de l'Estat espanyol. Els han fet arribar la seua solidaritat?
—Sí, han arribat mostres de solidaritat d'altres acadèmies. Les relacions són absolutament cordials i, històricament, ens hem ajudat les unes a les altres. Com era d'esperar, ens han manifestat la seua solidaritat.
—En el passat, l’AVL ha patit episodis convulsos, com ara la intervenció de l’aleshores conseller Alejandro Font de Mora quan aquesta institució pretenia aprovar un dictamen sobre la doble denominació valencià-català. Ara bé, és aquest el moment més delicat que ha travessat fins ara la institució?
—Sí, n'estic convençuda. Almenys, així ho percebem els acadèmics i les acadèmiques, i el personal funcionari de la casa. Jo crec que és el moment més difícil que ha viscut l'Acadèmia. De fet, l'any pròxim farem els 25 anys d'existència i és impensable que estiguem en el punt en què estem. La crisi institucional que s'ha produït és d'una magnitud molt considerable, i això no era previsible l'any passat, sense anar més lluny.
—No s’esperava que les coses pogueren arribar fins ací?
—No, tinc certa perplexitat. De fet, just l’altre dia rellegia Josep Vicent Marquès i el seu País perplex. I sí, francament, estem perplexos: com és possible que assistim al que estem assistint? Encara més, com és possible que estiguem tornant cap enrere?
Tinc una barreja de perplexitat, tristesa, decepció i molt de mal de cor. Estem en una espiral d’involució a escala global. Assistim a un canvi d’etapa i una crisi de valor profundíssima. I, sobretot, trobo que hi ha molta falta de respecte cap a l'altre i cap al qui pensa o parla una llengua diferent de la teua.
Ho explica molt bé l’investigador madrileny Juan Carlos Cabrera. Ell parla de l’existència d’un bilingüisme hegemònic: això és, una llengua molt prestigiada i una altra que està contínuament atacada, minoritzada i contra la qual hi ha una voluntat d'aniquilació. Ara bé, és la història que es repeteix: ho han intentat moltes voltes i no ho han aconseguit. Estic convençuda que ara tampoc ho aconseguiran.
—Ara mateix, veu la societat valenciana disposada a revifar el conflicte lingüístic?
—No, categòricament no. Això del conflicte lingüístic, quan va existir, estava molt circumscrit al cap i casal. Els qui tenim la sort no sols de conèixer el territori, sinó de viure en altres comarques, no percebem aquest suposat conflicte lingüístic.
La societat valenciana no vol conflictes, ni en la llengua ni en res. Aquesta etapa jo crec que ja està superada, entre altres coses perquè vivim en un món tan global que l'adquisició de llengües es percep com quelcom positiu. Crec que el resultat de la consulta lingüística és una bona mostra d’això.
—Quina lectura fa del resultat de la consulta?
«L’Acadèmia continua fent seu el lema de Nicolau Primitiu, l’home que dona nom a la Biblioteca Valenciana: treballar, persistir i esperar»
—El primer que cal destacar és que no hi ha una actitud negativa cap al valencià en la societat. L’anàlisi de les dades ens permet concloure alguns aspectes positius: en primer lloc, que mai s'havia experimentat un creixement tan gran en l'escola concertada i això és molt important.
En segon lloc, que en les zones castellanoparlants hi ha molt d’interès per estudiar en valencià i aprendre aquesta llengua amb normalitat. Són dades esperançadores, que alimenten l’optimisme. Per això, davant d’aquesta normalitat, hi ha qui té interès a conflictivitzar la llengua. Perquè quan algú percep una situació de conflictivitat, qui guanya? La llengua més forta.
—La realitat és que a pesar d'aquestes gotes d'optimisme, la darrera Enquesta d'Usos i Coneixement del valencià aportava unes dades molt clares: augmenta el coneixement de la llengua, però minva l’ús. I una llengua que no s’usa és una llengua que segurament està condemnada a desaparèixer. Té bona salut el valencià?
—No. El valencià té bona salut en determinats parts del territori. Ara bé, no està condemnat a desaparèixer. Em nego a veure-ho d’aquesta manera. És a dir, és cert que determinades accions poden conduir a un punt sense retorn, però el que cal és confiar en nosaltres mateixos; confiar en el poder que té la societat civil per reivindicar la seua llengua i la seua identitat. És indiscutiblement que els valencians som el que som gràcies a la llengua. Si no, podríem ser una altra cosa. El valencià és allò que ens dona sentit com a poble i és el que ens dona també una identitat que els altres no tenen.
La societat ha de ser molt conscient d'allò que s'està jugant, especialment els joves. I el que troben és que els joves, amb tota la naturalitat del món, sí que aposten per la llengua. Si no, no s'entendria tampoc tota aquesta revifada del moviment de la música en valencià, per exemple, que està assolint unes cotes impensables fa uns anys. Els joves, amb tota la naturalitat del món, perceben que el valencià forma part de les seues vides. Això és esperançador. Per això, crec que, el valencià no està condemnat a desaparèixer. De cap de les maneres no ens ho podem permetre els valencians i les valencianes.
—Com valora Verónica Cantó la política lingüística de l'actual Consell?
—Doncs no puc valorar-la perquè no la conec. Fins on jo sé, no s’han fet accions de política lingüística. Conec, això sí, les accions a favor del valencià que ha fet l'Acadèmia i que es deixaren de fer amb les retallades.
—Ha tingut ocasió de parlar amb els expresidents de l'acadèmia valenciana de la llengua? Hi ha alguns d’ells que, com ara Ascensió Figueres, són membres del Partit Popular. Si ha tingut aquestes converses, què li han transmès?
—Ramon Ferrer continua sent acadèmic i tenim contacte directe. El seu suport és total i absolut. He tingut també ocasió de parlar amb Ascensió Figueres, la primera presidenta. I ella sempre està al costat de l'Acadèmia. Són, en tot cas, postures personals. La reflexió institucional l’ha de fer qui li correspon. Mentrestant, l’Acadèmia continuarà fent seu el lema de Nicolau Primitiu, l’home que dona nom a la Biblioteca Valenciana: treballar, persistir i esperar.
—Li hauria agradat que algú del PP haguera alçat la veu? Ningú del PP no ha badat boca en contra de la retallada impulsada per PP i Vox, a pesar que l'Acadèmia va nàixer amb l'empenta del PP.
—M’hauria agradat sentir alguna veu, però també puc entendre quines són les situacions que té cadascú. Nosaltres, com a Acadèmia, hem denunciat la situació que patim i continuarem denunciant-ho. Avançarem en les accions que estem estudiant, a poc a poc.
—Té intenció l’AVL de plantejar algun tipus de mobilització o fer una declaració institucional de protesta?
—Crec que a hores d’ara les declaracions institucionals no tenen sentit. El pressupost és el que és i el que s'havia de perpetrat ja està fet. Respecte de les mobilitzacions, nosaltres no som una organització amb capacitat de mobilització. Per això, crec que ara toquen accions d’un altre tipus.
—Quin altre tipus d'accions?
Doncs, per exemple, han mostrat la seua preocupació els secretaris generals de l'UGT País Valencià i de Comissions Obreres del País Valencià. Amb tots dos he concertat una entrevista. D’una altra banda, tinc pendent també reunions amb altres institucions i entitats com Escola Valenciana. També m'he reunit amb la Xarxa Vives o amb l'Institut Ramon Llull per explicar-los la situació. Alhora, tocarem altres portes que ens puguen ajudar a intentar pal·liar o revertir aquesta situació.
—Donat que hi ha un conflicte legal -perquè PP i Vox volen que l’Acadèmia faça una inversió no emparada per la llei-, tenen previst anar als tribunals per denunciar la retallada?
—L'Acadèmia no té capacitat de maniobra per denunciar aquesta retallada. El que sí que té és capacitat d'anar generant aquest estat d'opinió i aquí hi estarem.
—Aquest govern s'estima la llengua?
—Aquest govern no està demostrant que estima la llengua.
—Abans d'acabar, comentem una qüestió interna. En el mes de març el plenari de l'Acadèmia va proposar el nomenament de Mar Iglesias com a nova acadèmica. Aquest nomenament, tanmateix, no ha estat publicat al DOGV i, per tant, no es pot fer efectiu. Per què està passant això?
—Efectivament, això està passant a pesar que fa quasi cent dies que vam proposar el seu nomenament. Ara caldria el nomenament per part del President de la Generalitat per fer-ho oficial. Curiosament, des del mes de març el President de la Generalitat ha nomenat al president del Consell Valencià de Cultura; un membre del Consell de l'Audiovisual; els membres de la Junta Electoral; la directora de l'IVAM; el director general d'Economia; el secretari del Comitè Econòmic i Social. En canvi, el nomenament de Mar Iglesias com acadèmica de l'AVL continua a sobre de la taula del President i no es fa efectiu. Aquesta és una situació completament anòmala.
—Penseu que volen boicotar l'AVL?
—No sé si dir que és un boicot, però sí fa la sensació que algú té interés a obstruir aquest nomenament. Ens consta que en la part estrictament administrativa i funcionarial està tot fet i que només cal la signatura del President. Com dic, és una situació anòmala, que va contra la legalitat.