L'escenari era una foguera de música, passió i passos impossibles. Amb uns canons que disparaven foc al voltant, Bad Gyal —nom artístic de la diva catalana Alba Farelo i Solé— irrompia al Bigsound de València per assaltar-lo. Ho feia amb una vestimenta marca de la casa —amb un sostenidor gris de gala i uns pantalons de xandall blaus— i amb una força que demostrava per què era la gran atracció d'un festival que s'ha celebrat aquest cap de setmana a la Ciutat de les Arts i les Ciències de la capital valenciana.
Amb el públic bocabadat amb les seues coreografies, una legió de mòbils desitjant immortalitzar el moment i altres cantant fil per randa les lletres apegaloses de l'estrella catalana de la música urbana internacional, Gyal faria vibrar els espectadors d'una pista plena de gom a gom amb el seu repertori més enlluernador. Sonaren himnes com ara «Fiebre», una de les cançons més aclamades de l'actuació, o «Chulo», destinada des del seu naixement a trencar les pistes de ball de qualsevol discoteca. «Zorra», «Flow 2000» i «Dame» serien altres de les que ressonarien.
Encara que la sexualitat, els balls delirants i l'efusivitat regnaren la pista central del Bigsound durant l'actuació de la vilassarenca, de la màxima exponent de la gran pedrera musical en què s'ha convertit la comarca del Maresme a Catalunya, va haver-hi un moment per a l'emotivitat, per a la llàgrima i la tendresa familiar. Fou quan la seua germana, coneguda artísticament com la Mushkaa, va irrompre a l'escenari per cantar juntes el hit «SexeSexy».
Si Bad Gyal va exhibir per què és una de les figures més bèsties de l'escena urbana a escala mundial, Mushkaa va demostrar fins a quin punt les artistes que aposten per vehicular les seues sonoritats en català han conquerit espais sonors i juguen en la màxima divisió internacional. La vilassarenca va combinar en la seua actuació les cançons del seu anterior àlbum, SexySensible, i el seu nou treball, Nova bossa, amb una gran incorporació d'elements melòdics de la tradició brasilera.
«València. Vos ho agraïsc de tot cor», va expressar des de l'escenari en català, mentre cançons quasi acabades de treure del forn com ara «Manipuladora» feien la seua aparició sonora. «Aquesta València!», va insistir per connectar amb el públic i mostrar el seu agraïment per la resposta dels espectadors quan la calor havia decidit romandre al Bigsound i quedar-se durant tot el festival per gaudir d'un cartell que impossibilitava agafar-se una pausa i deixava poques oportunitats per no remoure els malucs i agitar els braços.
L'artista catalana faria un viatge per les seues cançons més populars fins al punt de rescatar «La diabla», una de les composicions més atrevides i protagonitzades junt amb els vallencs Figa Flawas. De fet, el duet català acompanyaria la Mushkaa durant la interpretació d'un tema que faria vibrar els cossos dels presents en un dels escenaris del festival. Julieta seria l'altra col·laboració estel·lar per arredonir poc menys d'una hora d'autèntic espectacle.
Amb «La Morocha» de Luck Ra encara al record dels més matiners, Julieta havia estat de les primeres a exhibir el seu talent al Bigsound. La barcelonina, tota una combinació de moviments corporals prodigiosos i una veu absolutament angelical, arrancaria amb un «què passa, València?» i pregaria a la gent que tinguera cura de la calor. «Fa molta calor», avisaria per expressar: «Vos estime de tot cor, València». Unes paraules en català que s'entremesclarien amb hits com ara «Full romance».
L'espectacle coreogràfic i la seua emergència com a diva capaç de deixar bocabadat a nous i coneguts s'alternaria amb la interpretació de «Vaya liada», «No m'estima», «Ella era una loba» o «Avions volant». Un repàs per la seua discografia destinat a plantar els seus galons a dintre de l'escena urbana, confirmar la seua candidatura a l'Olimp del panorama català i a disputar una posició de privilegi als circuits de l'Estat espanyol.
La seua dolçor i les seues cordes vocals prodigioses deixarien pas als ritmes llatinoamericans i la nostàlgia de la segona dècada del mil·lenni amb el concert de Juan Magan. L'artista badaloní no deixaria cap dels seus hits per interpretar: «Se vuelve loca», «Bailando por ahí», «Como yo», «Si no te quisiera», «Te voy a esperar»... Una explosió festiva que continuaria amb l'emergència sorpresa de David Civera, així com l'emotivitat de Leire Martínez, el cicló sonor d'Amaia o la incitació a gossejar dels temes d'Abraham Mateo.
Calçotada festiva
Pignoise —amb cançons com ara «Nada que perder»— exerciria de tret de sortida d'una segona jornada musical al Bigsound marcada per la calçotada sonora de Figa Flawas. El duet procedent de Valls (Alt Camp) cremaria la pista del festival i no per les elevades temperatures d'una onada de calor asfixiant. «Molt bona tarda, València», exclamarien una vegada havien arrancat amb la còsmica «Xtraterrestres (na de na), i continuarien elaborant la seua salsa melòdica amb «4 Kissus».
«Patim la gota grossa», dirien des de l'escenari sobre la calor, amb un sol de justícia, però amb les ganes de passar-ho bé i la voluntat intacta de baixar fins a terra. «Xalalà» i «Toca, toca», feta amb Oques Grasses, mantindrien la tensió festiva fins a l'adveniment de «La dibla», amb absència de la Mushkaa. «Sou de puta mare», agrairien a un públic entregat a cada cançó, preparat per a allargar una festa amb àpats en forma de cançons com ara «Aurora», «La salsa», «Xocolatina» i «Ja dormiré», confeccionada junt amb els alzirencs La Fúmiga.
«Solucions i no problemes» i «Mussegu» serien el preludi del seu gran hit: «La marina sta morena», la qual estirarien fins a posar el remix. Els vallencs farien com si s'haguera acabat el concert, però eixirien provocar l'eufòria amb «Que no s'acabi», amb tota la pista fent amb els braços el moviment d'uns parabrises del cotxe. Quasi coincidint amb l'epíleg dels vallencs, un altre català, Nil Moliner, faria les delícies del seu públic, reivindicant la part valenciana de la seua família i interpretant la famosa «Como el aire».
Una senyera a les pantalles inauguraria el concert de Nicky Jam, que cremaria la pista amb «Te estaba buscando», i Ozuna, ambhitscom ara «El farsante», tancarien una festa complementada amb un dels reis del reggaeton, el madrileny Omar Montes; la monarca del trap, La Zowi, i la barcelonina Belén Aguilera. Tota una mostra de l'accent català que va inundar el Bigsound i, en conseqüència, impregna els circuits més rellevants de la música urbana.