Que el nivell lingüístic d'À Punt s'ha degradat en els darrers mesos és una evidència. Periodistes que diuen 'alivi' i no 'alleujament"; locutors que no distingeixen entre la s sorda i la s sonora; presentadors que etziben un 'fin de semana' en començar el seu magazín... Això per no parlar de la proliferació de comentaristes i col·laboradors que s'expressen sistemàticament en castellà.
El canvi s'ha fet especialment evident d'ençà que el nou equip directiu, amb Vicente Ordaz i Paco Aura -president un, director general, l'altre- s'han posat al capdavant de la radiotelevisió pública valenciana. Davant d'aquesta realitat, el Col·lectiu de Lingüistes d'À Punt Clap ha alçat la veu per criticar el menysteniment dels nous responsables envers la seua tasca i per advertir sobre les conseqüències que això té en la qualitat lingüística de l'ens.
Sense la supervisió lingüística de la programació, l'ús de la llengua no és més que una caricatura grollera
«A hores d'ara, només un nombre reduït de lingüistes està en actiu i és en produccions que ja estaven en marxa. En les produccions noves que figuren en la graella de televisió i ràdio no hi ha lingüistes homologats fent-se càrrec de les correccions ni de l'assessorament lingüístic -lamenten-. Desconeixem qui s'ocupa de la correcció lingüística de les produccions de la radiotelevisió pública valenciana, però és evident que no està en mans dels professionals del sector que estem acreditats i formats per a fer-ho».
El col·lectiu Clap denuncia que des de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA) «no s'han explicat de manera pública els canvis d'À Punt respecte a la llengua i els lingüistes». A aquest respecte, denuncien, «la falta de transparència i comunicació en una decisió tan important com és assegurar que un producte tinga la qualitat lingüística que els valencians i valencianes mereixem».
«De qui depén la decisió de comptar amb un lingüista homologat? De la voluntat de les productores? De la sensibilitat lingüística de qui dirigeix i produeix el projecte? Sense la supervisió lingüística de la programació, l'ús de la llengua no és més que una caricatura grollera que no és pròpia d'una cadena que pretén ser el referent per a tots els valencians i les valencianes».
En aquest sentit, Clap denuncia que en cap momentel nou Llibre d'estil d'À Puntmenciona els lingüistes com a peça clau del procés de comunicació. El lingüista, recorden, «és el professional homologat i format específicament per a assegurar una correcció lingüística adequada».
En relació amb aquest document, Clap critica obertament els seus plantejaments en matèria lingüística. «Observem que es dilueixen de manera preocupant els registres formal i informal, i paraules que són col·loquialismes o es consideren la segona opció en el diccionari passen a ser la primera opció d'ús sense miraments. De cap manera s'hauria d'usar el mateix registre en els informatius o els magazins que en una sèrie de ficció de comèdia o una entrevista espontània pel carrer».
«Aquesta nova edició del Llibre d'estil, lluny d'oferir una llengua de qualitat digna dels mitjans de comunicació públics valencians, denota una dubtosa voluntat d'empobrir la nostra llengua -critiquen-. En primer lloc, perquè s'han pres decisions al marge del que indica el DNV (Diccionari Normatiu Valencià) i la normativa de l'AVL, màxima autoritat en matèria lingüística a la nostra terra».
I conclouen: «En definitiva, darrere del Llibre d'estil hi ha una voluntat política basada en l'aniquilació del registre estàndard de la llengua, un registre que reflecteix l'ús i la dignificació de qualsevol llengua moderna i culta. S'intueix clarament la pretensió de reduir el valencià a una llengua d'ús exclusivament col·loquial, familiar».