Els estuaris són espais de confluència entre les aigües dolces i les salades, enclavaments de retrobaments i xocs líquids que estan abonats a la transformació i al canvi, a la convivència i a la inevitable mescla aquàtica. Unes ubicacions que han inspirat a l'artista barcelonina Carla Tarruella, una pintora de tarannà expressiu i de temptacions consumades abstractes que a poc a poc ha bastit una trajectòria ben consolidada dintre del panorama artístic principatí i fora de les fronteres territorials de Catalunya.
Un exemple de l'atracció i seducció de la seua obra pictòrica és precisament l'exposició «Aestuarium», present des del 21 de juny i estrenada en societat el proppassat 12 de juliol a l'Espai Art l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses, localitzada a la comarca del Ripollès. La mostra compta amb la col·laboració de la Fundació Vila Casas com a part del seu programa «Punt de Fuga» i estarà disponible per al públic fins a la tardor; més concretament es clausurarà el 5 d'octubre d'enguany. Està comissionada per Natàlia Chocarro, assessora d'art de presidència de la Fundació Vila Casas.
L'exposició és una recopilació d'obres recents i, fins i tot, inèdites de l'artista barcelonina, les quals han estat confeccionades principalment amb pigments aigualits, resines i suports de metacrilat. L'objectiu d'aquesta combinació de materials pictòrics és aconseguir que l'atzar i el control tècnic s'articulen en una litúrgia visual, segons subratllen des de la Fundació Vila Casas. De fet, la mostra ha estat batejada amb el terme llatí aestuarium, que significa 'estuari' , per suggerir un espai que acull dintre seu la coexistència i la mutació entre pols oposats o, si més no, en posició contrària.
La mestra del pinzell intenta a través d'aquestes pintures recrear una mena de dansa i de ball entre el riu i la marea, i troba els estuaris com a punt d'esclat d'aquests dos mons aquàtics. «Cada obra de l'artista du impresa la memòria del gest, el coneixement profund de la tècnica, però també l'atzar i la casualitat, elements ineludibles i inherents a l'existència humana», va explicar l'assessora d'art de presidència de la Fundació Vila Casas. L'alquimista catalana busca explorar els límits de la pintura i ho aconsegueix amb la dissolució dels pigments. El clima i la llum de cada moment concret són els seus ajudants per assolir aquesta descomposició pigmentada.
La mostra permet gaudir de peces com ara Rojo amapola (2024), Saudade (2025) o Incerteza (2025), de grans dimensions i, segons ressalten des de l'ens artístic, amb una forta intensitat matèrica i cromàtica. La seua pintura està influenciada per artistes com ara l'helvètic Paul Klee, el noruec Edvard Munch, l'aragonès Francisco de Goya, l'anglès J. M. W. Turner, el francorús Nicolas de Staël o el xinès Gao Xingjian. Aquesta exposició és la demostració de les característiques de la pintura de Tarruella, marcada sovint per un llenguatge inequívocament abstracte i emocional.