ENDEVINALLA POPULAR
de la Vall d'Àssua (Pallars Sobirà)
Un ramat de mil ovelles,
guardat per un pastor,
que de dia totes dormen
i de nit corren pel món
Si les ovelles són les estrelles,
qui és el pastor?
(Solució al final)
Joan Amades va ser el primer que va incloure, en el seu Costumari, moltes referències a la nomenclatura que popularment es donava a les estrelles en diversos indrets dels Països Catalans. Francesc Rodríguez, guia turístic del Pallars Sobirà, aficionat a l'astronomia i divulgador avançat (escriu regularment a Mètode), continua gratant en les possibles correspondències entre estrelles i constel·lacions i els noms que feien servir pagesos i pastors del Pirineu per guiar-se, en la vida diària i laboral.
Rodríguez creu que Venus és un dels cossos astrals que «més confusió» ha portat als humans. Li han dit «l'estrella del dia», «l'estrella vespertina» i «l'estel del pastor» —tot i que hi ha una constel·lació que també se l'anomena així. «Venus és un punt tan lluminós que ha cridat tant l'atenció. Sempre el podem observar o just abans de la sortida del sol o just després de la posta».
L'estrella del dia ja era anomenada en una cançó tradicional que després ha estat versionada per Joan Manuel Serrat i La Troba Kung-Fú entre d'altres: «La cançó del lladre», una peça del XVIII que cita l'estel a la tornada («Adeu, clavell morenet, / adeu estrella del dia») i pren més sentit després dels últims versos: «La justícia m'ha pres / i en presó fosca em duia / La justícia m'ha pres / i em farà pagar amb la vida/ Adeu...».
Les al·lusions a Mercuri, a l'alta muntanya, són més estranyes, però quan apareix normalment ho fa «vinculat a la sembra de la terra». Uns en diuen «la patatera», d'altres «la favera» i relacionaven la seva aparició amb el moment de plantar aquestes espècies a l'hort.
Aquest fet no és tan estrany. «Al Pallars —explicava Rodríguez— es coneixen diferents noms d'estrelles segons la tasca que es desenvolupava en aquell moment». L'estel «porquer», «mulater» o «vaquer», per exemple. «Tan bon punt aquella estrella començava a brillar en el firmament ens assenyalava una hora de tancar el bestiar».
El problema, reconeix Rodríguez, és que s'han recuperat aquests noms «però ens ha costat molt trobar una vinculació directa amb una estrella concreta». Com que els testimonis orals sobre aquests noms són cada vegada més difícils de trobar «l'estel porquer» és esmentat per molts pastors, però no coincideixen a identificar-lo amb la mateixa estrella: «Per uns, l'estel porquer és Venus; per un altre una estrella que un dia es veia però al cap de tres dies, ja no». Per tant, això fa difícil de dir quin era l'estel porquer. Possiblement, aventura Rodríguez, es referien a les estrelles més lluminoses i identificables del cel d'estiu, com Vega, Artur, etc.
Els carros i el carreter
El carro petit (l'Ossa menor), és també coneguda com els set pastors (per les set estrelles que el formen). El carro gran (l'Ossa Major) també té una història pròpia al Pallars: «el carro està format per la caixa i està tirat per tres animals. Segons en quina comarca del Pirineu ens ubiquem, d'aquests animals en diuen cavalls, en diuen bous o en diuen mules». El que sí que és comú és el nom de la petita estrella que està a sobre del segon d'aquests animals de càrrega: en diuen «el carreter». Els pastors del Rosselló, a la Catalunya Nord, li diuen, en canvi, el Patufet.
Rodríguez explica una llegenda que justifica aquest carro al cel: «Era un pagès que arramba tota la collita de blat, la carrega damunt del carro i, en arribar la nit, per por que li robin, tiba fort del carro i el penja al cel. I de cada gra de blat neix una estrella. Per això, la via lletosa té tantes i tantes estrelles». A la Terra Alta, diu Rodríguez, ho rematen explicant que «el dia que els tres animals [les tres estrelles que estiren el carro] s'arrenglerin, el carro baixarà del cel».
La creu del cel
La constel·lació Cassiopea era anomenada la cadireta de la Mare de Déu i s'havia format «en néixer el nen Jesús, quan la Verge utilitza aquesta cadireta per donar el pit al nadó». A poca distància de Cassiopea, en el cel d'estiu, s'hi troba el que d'antic anomenàvem la creu del cel. «Es tracta d'una petita modificació del que coneixem com la constel·lació del Cigne» i, al Pallars, era coneguda per tots perquè, a l'hora de fer un tracte, «es jurava per la creu del cel», explica Rodríguez: «Hi havia una encaixada de mans i després es creuaven els dits índexs formant una creu [cristiana, amb el travesser descentrat], es feia un potxó (un petó en pallarès) a la part petita de la creu i es jurava per la creu del cel».
L'estel de Sant Joan
Una altra estrella important és Vega, de la constel·lació de la Lira, i correspondria, segons Rodríguez, amb el que els catalans anomenaven l'estel de Sant Joan. Una veïna d'Isil havia explicat a aquest astrònom i antropòleg aficionat però actiu, que el dia que baixaven les falles d'Isil, «les noies es fixaven en un estel per aconseguir un bon xicot i cantaven: Estel de Sant Joan / Estel de Sant Joan / dona'm aquesta nit / un bon galant i que algú altre li responia «I que et duri tot l'any»». Per les explicacions que ha escoltat d'unes fonts i altres, Rodríguez creu que l'estel de Sant Joan seria Vega.
El cinturó d'Orió, les tres estrelles juntes, és un dels conjunts de cossos astrals que reben més noms: les tres Maries, els tres reis, els tres sols, els deiols (com a déus petits). I el cúmul de les Plèiades, que són set estrelles, són també conegudes com les cabrelles o les set cabretes.
A les Balears, la Corona Boreal és anomenada Corona de Jaume I i la llegenda diu que la Corona baixarà del cel el dia que hi hagi un rei més gran que Jaume I.
Demaneu un desig.
Sant Llorenç és ara ben conegut per les llàgrimes de Sant Llorenç, que són la pluja dels Perseids, entre el 10 i el 13 d'agost, tot i que tradicionalment hauria estat el dia que tenia fama de ser més càlid perquè s'hi sumaven l'escalfor del Sol i de Sírius, l'estrella més brillant. Sant Llorenç, que havia estat mort sobre una graella de dimensions humanes, seria el sant més adient per simbolitzar la canícula.
Pel que fa als estels fugaços, Rodríguez diu que, antigament «l'estel fugisser tenia a veure amb una mort» i tradicionalment, quan es veia un estel fugisser «se li demanava per aquella persona morta que tenies al cap». Rodríguez creu que «posteriorment se li ha aplicat un biaix egoista i hem acabat demanant desitjos per nosaltres mateixos».
SOLUCIÓ DE L'ENDEVINALLA
El pastor és l'estrella polar, que sempre hi és.
També anomenada l'estel del dia, a l'estrella polar,
els pescadors l'anomenen l'estel de Tramuntana
i, en diferents indrets del Pirineu,
és coneguda com l'estel del pastor.