La ràdio és una companya de vida, aquella conversa i aquella música que està present en el teu dia a dia quan estàs cuinant, encenent la rentadora, estenent, revisant els darrers correus electrònics d'una bústia propera a la saturació o durant els trajectes del cotxe. De vegades, esculls una companyia marcada per l'anàlisi, la informació i l'entreteniment, i d'altres només cerques que et proporcionen aquella banda sonora que estarà present al teu cap fins a les últimes hores de la jornada.
Tanmateix, i quan engegues alguna de les principals cadenes de radiofórmules privades que sonen a Catalunya, rarament ballaràs i cantaràs amb una cançó feta amb català. O, si més no, així ho denuncia un estudi de Plataforma per la Llengua. Segons la radiografia feta per l'ONG de la llengua del país, «les cadenes privades de ràdio que emeten a Catalunya continuen lluny de complir l'emissió d'un 25% de música cantada en català i la majoria ho fan per sota, fins i tot, dels percentatges que havien sol·licitat al Consell de l'Audiovisual de Catalunya».
Si s'escabussem en el detall, els temes en català emesos suposen «un 12,4% del total de cançons, mentre que el temps d'emissió no arriba al 7,7%». Aquest escenari es produeix a pesar que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, segons recorda l'entitat per la llengua, «va aprovar per unanimitat el novembre de 2024 posar fi a les pròrrogues i a les adequacions que des de fa vint anys han fet possible que les ràdios privades vulneressin l'obligació legal d'emetre el 25% de la música cantada en català».
L'estudi s'ha confeccionat entre març i juliol amb l'anàlisi de 147 hores en diferents franges del dia i en diferents moments de la setmana dels continguts que emeten LOS40, Rock FM, Kiss FM, Cadena Dial, LOS40 Classic, Cadena 100 i Flaix FM. Plataforma per la Llengua justifica l'elecció d'aquestes cadenes perquè eren les ràdios que s'havien acollit a diferents adaptacions pactades amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya «per esquivar l'obligació legal general». «En el cas d'algunes emissores, les cançons en català només s'emeten en hores de molt baixa audiència», agreguen, per retraure l'arraconament a la llengua pròpia a les radiofórmules privades.
Incompliments reiterats
L'oportunitat d'acollir-se a les adaptacions específiques per regatejar la quota mínima del 25% de música en català va incorporar-se en 2004, quan es va acordar que cada ràdio poguera demanar la retallada del percentatge mínim que considerara en cas que l'autoritat audiovisual catalana en donara el vistiplau. Tres anys més tard, però, aquestes excepcionalitats passaren a tenir una vigència de tres anys, prorrogables en finalitzar. Quan s'esgotava el calendari de 2024, es va vèncer l'última pròrroga, per la qual cosa les emissores, segons recorda l'entitat per la llengua, «haurien hagut de tornar a presentar peticions d'adaptació».
Un altre pacte, però, de novembre del 2024 va suprimir aquesta mena d'anomalia i l'autoritat audiovisual catalana «va establir l'any 2025 com a període de transició per acostar-se progressivament al 25% i l'1 de gener de 2026 com a data per eliminar definitivament les adaptacions», indiquen des de l'ONG del català. «La voluntat d'ajustar-se a norma, però, no va ser ben rebuda per les emissores, que es van mobilitzar contra l'obligació d'emetre el 25% de la programació de música en català, presentant nombrosos recursos demanant la suspensió de l'acord», assenyala Plataforma per la Llengua. Tanmateix, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va rebutjar-los. Una decisió que va tenir el suport del Govern català.
«És pertinent recordar que durant tots aquests anys d'incompliment s'han adoptat diferents acords per facilitar la feina a les emissores i ajudar al compliment de les quotes», trau l'entitat pel català del baül del passat. En 2004, per exemple, «s'aprovà una Instrucció General del Consell de l'Audiovisual de Catalunya que establia diversos criteris per comptabilitzar la programació de la música en català: les cançons emeses entre les 7.00 hores i les 12.00 hores i entre les 18.00 hores i les 20.00 hores podien computar el doble per tractar-se, precisament, de franges considerades de màxima audiència».
Les emissores, d'acord amb l'informe de l'ONG del català, va disposar d'altres mètodes de flexibilitat, com ara l'emissió «de cançons cantades en català, escurçades en fragments d'un o dos minuts, mentre que la immensa majoria de temes interpretats en la resta de llengües s'emeten senceres». Uns incompliments i excepcionalitats que, com denuncia Plataforma per la Llengua, «han perjudicat la indústria musical que produeix música en català».
«Les adequacions han repercutit en una manca de visibilitat i de difusió, però sobretot perquè han minvat els ingressos en concepte de drets de propietat intel·lectual i d'autor derivats de l'emissió d'aquestes cançons», censuren. I rematen: «Els criteris per acollir-se a les adequacions es van establir fa prop de dues dècades. D'aleshores ençà, l'escena de la música cantada en català ha crescut tant en quantitat com en diversitat d'estils, un circuit que s'hauria pogut beneficiar d'aquests ingressos en cas d'haver-los pogut generar». L'arraconament del català a les radiofórmules.